Vuit mesos al capdavant del Sevilla esgotarien qualsevol. Li hauria agradat, a Pablo Machín, estar-s'hi molt més, com és evident, però el futbol va com va. Els resultats no eren els que la directiva de torn volia i per això es va optar per la destitució. Ara, sense feina i amb setmanes lliures per davant, l'entrenador que va fer gran el Girona ja sap a què dedicarà el seu futur més immediat. «A descansar, meditar i reflexionar». Aprofitant que ahir va treure el cap per la Casa de Cultura, va parlar per primer cop des que va abandonar el Pizjuán. No va voler abordar la seva curta etapa com a tècnic sevillista. Va centrar-se a rememorar els seus anys a Montilivi i també a desgranar què en pot ser d'ell el dia de demà. Una cosa és clara: vol seguir entrenant. Sigui a Espanya o a l'estranger. I no descarta tornar-ho a fer a Girona algun dia.

«Allà on m'he sentit a gust sempre hi tinc les portes obertes», va deixar anar quan se li va preguntar per un possible retorn. Però tampoc va voler-se mullar gaire més. «Quan arribin les opcions, llavors em posaré a escollir». Ara mateix està «obert a tot» perquè considera que el futbol és «global». A banda d'admetre que «el que més conec i on puc rendir de manera més immediata és a Espanya», també va reconèixer que «mai m'han fet por les noves experiències».

Una que va viure de manera molt intensa és la que el va tenir durant quatre anys a la banqueta del Girona. «Aquí, més que un equip, el que vaig trobar és un grup d'amics, una família», deia, tot afegint que el de Montilivi és i serà sempre «un dels meus clubs» i per això «m'alegro» de veure que l'actual trajectòria dels d'Eusebio Sacristán és «bona» i que l'equip «continua creixent» a la màxima categoria. Precisament també va tenir paraules per a l'ara entrenador blanc-i-vermell. «El conec perfectament perquè vam fer el curs d'entrenador junts. És súper intel·ligent i està molt capacitat», l'elogiava, a banda de valorar el canvi de sistema que ha aportat el de La Seca, apartant el dibuix de tres centrals i dos carrilers que va implantar el mateix Machín quan va arribar. «Si ha canviat és perquè ha cregut que això era el millor. Els resultats són allà i així ho demostren».

Durant tot aquest temps que ha estat a Sevilla, el de Gómara el que més ha trobat a faltar «és la família». Això, i també el «caliu» de la gent de Girona. «Sempre que he tornat he notat la seva estima, el que em demostra que aquests anys no només han sigut bons en l'àmbit esportiu, sinó també en l'aspecte humà».

Ara, però, de moment, tanca una etapa a l'espera de viure'n una altra. «La nostra és una professió de risc i com més amunt et trobes, menys opcions d'error hi ha. S'ha d'assumir el que ha passat», es va limitar a dir, tot valorant la seva recent destitució. No es vol centrar pas en això. Ni de bon tros. El que té molt clar és que més aviat que no pas tard «vull seguir creixent».