Eusebio estava tan sorprès com tothom. No s'acabava d'explicar per què el Girona, que havia signat uns acceptables primers 45 minuts, avançant-se fins i tot al marcador, deixava escapar una renda a favor en una segona meitat per oblidar. No perquè l'Athletic l'anul·lés, sinó per demèrit del seu propi equip, que va semblar baixar els braços abans d'hora sense trobar arguments ni al·licients per intentar la remuntada. «No hem estat al nostre nivell», s'afanyava a lamentar. Li costava fins i tot trobar alguna raó. «No hem tornat gaire bé dels vestidors i hem d'analitzar per què ens ha passat». El cas és que els gironins encaixaven una nova derrota a casa, l'enèsima, pel que el tècnic animava el vestidor des del micròfon a ser «fort» i aixecar-se «aviat».

La roda de premsa va tocar pocs temes. Un de general. El canvi d'imatge del Girona, que va mostrar dues cares ben diferents al llarg dels 90 minuts. «Ha sigut un canvi gran el que hem tingut al segon temps. Hem d'analitzar què és el que ens ha passat. Estàvem competint bé i res ens feia pensar que tot es descantaria com s'ha decantat. No hem tornat bé dels vestidors. Ens han arribat massa fàcil». Així es va passar de l'1-0, obra de Stuani, a l'1-2 final, gestat als primers minuts de la represa i sense capacitat de reacció. «No hem estat al nostre nivell. No hem sigut l'equip que som gairebé sempre. Això ho hem pagat molt car. No hem estat bé a la segona part i no sé per què ha sigut. Potser l'empenta d'ells ens ha fet voler fer coses que no ens han sortit. El que és clar és que això no ens ho podem permetre», deia. Afegia també que, tot i els canvis, no hi va haver manera ja no només de remuntar, sinó de mostrar arguments per pensar que el Girona podria, com a mínim, empatar. «Ens han afectat molt els dos gols i veure que l'equip anava caient a la segona part. Hem buscat fórmules per tenir més opcions d'arribar a la porteria contrària, però no ha funcionat».

L'altra tema estrella va ser parlar de la nefasta ratxa a Montilivi. No hi guanya l'equip des de fa cinc mesos, el que el converteix en el pitjor local de tota la Primera Divisió. «Ens dol cada dia que juguem aquí i no gua­nyem. Hem d'aconseguir entre tots abstraure'ns d'això i estar per sobre d'aquestes circumstàncies. En alguns partits hem estat a prop de guanyar i hem fet mèrits per aconseguir-ho. Espero que això no ens pesi. Hem de seguir forts i necessitem la nostra gent. Volem seguir sumant punts. En qualsevol moment ens arribarà el moment i ens hem d'aixecar».

Més sobre Montilivi. Eusebio va demanar que «no ens ha de condicionar juguem on juguem», a banda d'assenyalar a les «circumstàncies», sense detallar quines, com les culpables perquè «no ens arribi la victòria a casa que fa tant de temps que estem perseguint». I va redundar en una idea: «Això no ens pot afectar. Ha de ser una prova per a nosaltres. Pensant que cada partit són oportunitats». Sobretot, tenint en compte que dos dels tres propers partits de lliga seran a casa.

De nom propi només n'hi va haver un. El d'un Marc Muniesa que va repetir titularitat al mig del camp. Eusebio va dir que havia ofert un «molt bon nivell» al primer temps, donant «l'equilibri que necessitàvem» i també «criteri» amb la pilota als peus. De la mà de l'equip, va baixar després del descans. «Tots plegats hem caigut i no hem cobert tant bé aquella posició. L'esperit no era el mateix».