El Girona torna avui a escena, un cop superada la pertinent aturada pels compromisos internacionals, i ho fa amb dues oportunitats al damunt de la taula. Una és la de deixar la permanència encarrilada quan encara quedaran unes quantes jornades per finiquitar la Lliga. L'altra és la de tornar a guanyar a Montilivi, cosa que no ha fet en un partit de Lliga durant els últims cinc mesos. Des de finals del mes d'octubre passat, quan va despatxar el Rayo Vallecano gràcies a un doblet de Portu i amb patiment inclòs i unes quantes lesions d'una tacada, que l'equip d'Eusebio no aconsegueix que els tres punts es quedin a l'estadi. Tan dolents són els números a casa que els gironins són no només els pitjors locals de la categoria empatats amb el Valladolid, sinó el conjunt que menys victòries ha signat davant la seva afició de tota la Lliga, amb només un parell: aquella del Rayo i una altra amb el Celta, al setembre.

Costa recordar un Montilivi tan orfe de victòries com l'actual. Es fa difícil. Impossible de trobar en aquesta etapa moderna al futbol professional. Ja no va ser així l'últim cop que es va passar per Segona B; aquella temporada, la 07/08, el Girona de Raül Agné va lligar fins a 12 triomfs al seu propi camp. Sis vegades més que ara. Tampoc s'ha viscut una situació en la darrera època, tant a Segona A com també en el primer any a la màxima categoria. En més o menys mesura, però les alegries a casa s'han anat acumulant. El curs passat, sense anar-se'n gaire lluny i ja a la Primera Divisió, la història és bastant diferent. L'objectiu també era salvar-se i el rendiment a fora no va ser gens dolent, però els números a Montilivi no van tenir res a veure amb els del present. Els de Pablo Machín van tancar el campionat amb 8 victòries, 3 empats i 8 derrotes com a local. Són 26 punts a l'estadi, un botí força superior al que de moment s'acumula: 12 punts. A més, hi va haver un moment del curs en què l'equip no feia altra cosa que guanyar i guanyar. Fins a sis victòries va enllaçar des de finals de desembre fins a principis de març, derrotant sense aturador el Getafe, Las Palmas, Athletic, Leganés, Celta i Deportivo.

A Segona A, tres quarts del mateix. A la categoria de plata, la xifra més pobra de victòries en una sola temporada a Montilivi és de 7. Va ser el curs 13/14, en què fins a tres entrenadors van desfilar per la banqueta: Ricardo Rodríguez, Javi López i Pablo Machín. Amb el sorià es va funcionar molt bé a domicili, però també a casa el rendiment va ser prou bo, amb 9, 12 i 8 triomfs a la categoria d'argent.

El sostre d'aquesta darrera època, ja en el futbol professional, data de la temporada 12/13, quan Rubi n'era l'entrenador. Aquell any, si el Girona va signar una històrica quarta posició i es va quedar a només una eliminatòria de pujar a Primera, va ser pels seus excel·lents números com a locals. Els millors que es recorden. A l'estadi només va perdre 3 partits, a banda de guanyar-ne 15 i empatar-ne 3.