L'esprint final per la permanència a Primera Divisió promet emocions fortes. De l'onzena posició a la divuitena, de l'Eibar al Celta, només hi ha vuit punts de diferència. I en falten vint-i-set per posar en joc. El Girona, que navega a la tretzena posició amb trenta-quatre punts, no pot badar, perquè ha vist reduït el seu marge dels nou punts als sis. De fet, no pot badar ningú, perquè la igualtat que presideix la competició fa que qui s'adormi pot acabar a Segona amb moltíssima facilitat. Les nou jornades que falten estan plenes de duels directes. En total, vint-i-dos partits a cara o creu on hi haurà una pressió descomunal. Gestionar el factor psicològic i saber aixecar-se de les derrotes -tothom en patirà-, serà el factor més determinant de tots. I que la pilota entri, com no.
El calendari del Girona
El Girona jugarà cinc dels nou partits que li queden contra rivals enfangats; i quatre d'aquests arribaran de manera consecutiva. Un cop passi el duel de demà contra l'Atlètic de Madrid al Wanda Metropolitano, els homes d'Eusebio s'enfrontaran a l'Espanyol i al Vila-real a Montilivi, i es desplaçaran als camps del Celta i del Valladolid. El valor que tenen aquests dotze punts és incalculable. No serà fins a la penúltima jornada, on competirà contra el Llevant a l'estadi, que disputarà l'últim dels duels directes. En la resta de partits, tampoc ho tindrà fàcil: a banda de l'esmentat contra l'Atlètic de Madrid, viatjarà a domicili per veure's les cares amb el Getafe i l'Alabès i rebrà el Sevilla.
Entre tots els equips implicats en la lluita per a la continuïtat a la màxima categoria del futbol estatal, disputaran vint-i-dos duels directes. Les jornades 33 i 37, amb quatre partits decisius, seran les més angoixants; especialment la darrera, amb el final de campionat a tocar. A la 32 i la 36 només n'hi haurà un. Però com que cada punt, a partir d'ara, valdrà el seu pes en or, tot agafarà una transcendència molt més gran. Començant per la jornada que ens toca, on trobem un Eibar-Rayo Vallecano, un Osca-Celta i un Leganés-Valladolid, i acabant per la jornada 38, amb un Celta-Rayo Vallecano i un Osca-Leganés.
El derbi català entre el Girona i l'Espanyol i el partit que enfrontarà el Llevant i l'Osca seran els duels de la jornada 31. Una més tard, a la 32, l'únic partit on dos equips de la zona implicada competeixen entre ells compromet als blanc-i-vermells, que jugaran contra el Vila-real a Montilivi. A la 33, caldrà posar-se el pitet: Celta-Girona, Rayo Vallecano-Osca, Llevant-Espanyol i Vila-real-Leganés ja són a la graella. I a l'última jornada entre setmana del campionat, que tindrà lloc entre el 23 i el 25 d'abril, hi haurà un Osca-Eibar, un Valladolid-Girona i un Espanyol-Celta.
Arribar amb els deures fets a les quatre darreres jornades serà un tresor de valor incalculable. Actualment, l'Eibar i el Leganés tenen 36 punts; però veuen com el Girona i l'Espanyol els segueixen amb 34. Per darrere dels dos equips catalans se situa el Llevant, amb 32, el Valladolid, amb 30, i el Vila-real, que en té 29. Les tres places de descens les ocupen el Celta, que amb 28, la injecció de moral que suposa la remuntada d'aquest cap de setmana i la recuperació de Iago Aspas, sembla haver recobrat vida; el Rayo Vallecano, amb 24, i l'Osca, amb 22. És la permanència més cara dels últims anys: per posar només un exemple, el curs passat el Deportivo de la Corunya va baixar amb 29 punts.
El Leganés-Celta i el Vila-real-Osca seran els duels de la jornada 35 ,seguits d'un Llevant-Rayo Vallecano a la jornada 36. La següent, la penúltima de la Lliga, és de traca: reuneix quatre partits que, en alguns casos, el desenllaç podria ser dramàtic. Quins són els equips afectats? Un d'ells, el Girona, que s'enfrontarà al Llevant a Montilivi. La resta són el Rayo Vallecano-Valladolid, Vila-real-Eibar i Leganés-Espanyol.
Per dramàtic, però, l'últim capítol dels 38 que s'hauran viscut en la segona temporada del Girona a Primera Divisió. Aquí sí que serà irrebatible. Qui no hagi fet els deures aquell dia, plorarà veient-se amb el descens a Segona com un fet consumat que ja serà irreversible. El Celta-Rayo Vallecano i l'Osca-Leganés seran els duels directes, però la resta d'equips implicats també tindran un calendari delicat: el Girona visitarà Mendizorrotza per jugar contra l'Alabès; l'Espanyol rebrà la Reial Societat al RCDE Stadium; el Vila-real es desplaçarà a Getafe per intentar sumar contra l'equip de Bordalás; el Llevant jugarà a casa contra l'Atlètic de Madrid, que probablement ja no s'hi jugarà res; l'Eibar rep el Barça, que tot indica que ja haurà aixecat el títol i el Valladolid s'enfrontarà al València al seu estadi.
Sense la tranquil·litat amb la qual va viure el Girona en un primer any inoblidable on a principis de març ja tenia la permanència virtual, que va segellar a principis d'abril, el primer projecte d'Eusebio Sacristán a la banqueta de Montilivi depèn, únicament, de la continuïtat dels gironins a Primera Divisió. Arribi com arribi, i sigui com sigui, la temporada serà un èxit si el tercer curs a l'elit és una realitat. Però si pot arribar aviat, molt millor, veient el calendari final de la Lliga. Els càlculs diuen que amb un parell de triomfs més n'hi pot haver prou.
