Així és el futbol modern. En el de tota la vida, el Girona no hauria perdut ahir al Wanda Metropolitano i avui no s'estaria pendent del partit entre l'Osca i el Celta per saber si, més que mai, cal trencar la mala ratxa a Montilivi i sumar tres punts contra l'Espanyol. I tot perquè, tancat en una sala de vídeo a Las Rozas, el sempre controvertit Mateu Lahoz va veure el que ningú, ni l'àrbitre Iglesias Villanueva ni la poc engrescada parròquia local, havien sabut apreciar: que no havia existit fora de joc de Griezmann, per mil·límetres, en el gol de Godín. Un 1-0 a poc més de 10 minuts per al final que acabaria decidint el partit, obsequiant l'Atlètic amb un botí molt més gran als mèrits que havia fet i, tampoc no es pot passar per alt, castigant la manca de determinació, contundència, eficàcia, ambició (tothom en digui com vulgui) del Girona per no rematar, o com a minim marcar un gol, a un rival que va tenir controlat durant molts minuts. El 2-0 de Griezmann, amb el Girona bolcat per buscar un empat que no arribaria per poc, ja va ser poc més que una anècdota. Just el que no seran els dos propers partits a Montilivi contra Espanyol i Vila-real. Dues cites clau perquè els darrers passos del Girona cap a la permanència no s'acabin fent tan llargs com una marató.

«Respetad a vuestra afición». El malestar a l'entorn de l'Atlètic de Madrid és evident en una temporada en què el modern Wanda Metropolitano serà l'escenari de la final de la Lliga de Campions. L'afició atlètica somiava amb el seu equip fent història casa, però el Juventus i la voracitat golejadora de Cristiano Ronaldo els va deixar fora en vuitens de final tancant, gairebé definitivament, una temporada on, recordem-ho sempre, el Girona els va deixar fora de la Copa, i què la Lliga té color blaugrana des de fa moltes setmanes a pesar de l'empat d'ahir a Vila-real. Només va faltar que, frustrats per la derrota, els jugadors no anessin a saludar els aficionats desplaçats a Torí després de caure perquè ahir el Girona es trobés, especialment a la primera meitat, un escenari propici per a un nou «Wandazo». Però l'esforçat Doumbia no té l'efectivitat amb el cap que Stuani...

El Frente Atlético va desplegar la pancarta que demanava respecte a la mitja hora de partit, però bastant abans, quan aquests encara estaven fora de l'estadi, Doumbia ja havia deixat clar que no es mereix que se'n burlin. D'acord, no és Stuani, i ahir no va marcar, però no va jugar un partit gens dolent. Seves van ser les dues grans ocasions del Girona a la primera meitat, una en el minut 3 i una altra en el 34, que no va ser gols perquè, a banda que l'ivorià no està precisament en ratxa, Jan Oblak és un dels millors porters del món. La segona aturada, la del minut 34, just després d'haver-se fet mal al colze en una topada amb el mateix Doumbia, és de les que «sumen punts» . I de fet ahir l'Atlètic n'acabaria sumant tres.

«Hem jugat bé, però ens ha faltat determinació per anar a buscar el gol», deia Eusebio al final del partit. No s'equivocava el tècnic del Girona, que, en les seves anàlisis a posteriori, no sol pecar mai de poc autocrític. A la primera part, els gironins van jugar contra un Atlètic que, per excés de confiança o manca de tensió, semblava anar amb una marxa menys. I aquí al Girona li faltar «instint matador» per aprofitar-ho. Amb importants novetats a l'onze Aleix García, Pedro Porro, la reubicació de Muniesa al lateral o el retorn de Douglas Luiz, va jugar bé i va controlar el segona classificat de la Lliga. Però més enllà dels dos cops de caps de Doumbia no va haver-hi gairebé res més en atac. Portu va ser inofensiu per a la defensa de l'Atlètic, igual que el seu substitut Lozano en el segon temps.

Poc Atlètic per tant premi

Alguns diran que el llibre d'estil de Simeone serveix per sumar punts sense necessitat de fer un gran futbol. Tot són gustos, però la realitat és que un equip amb Griezmann, Saul, Morata, Thomas, Koke... podria fer molt més. Ahir, fins al descans, els matalassers només varen generar perill amb un gran xut al travesser de Koke i una jugada en la que Morata, despré de guanyar l'esquena a Alcalá, va aixecar massa la pilota davant Gorka Iraizoz.

El pas dels minuts anava deixant una sensació que el Girona no seria capaç de clavar un cop important a l'Atlètic. En una espècie de barreja entre no atrevir-se a fer-ho i no tenir armes per aconseguir-ho, el Girona cada cop es va anar acostant menys a la porteria de l'Atlètic. I no rematar un rival quan es pot fer-ho sempre és un mal negoci. Per molt desesperada que estigui l'afició matalassera amb el seu equip estava clar que, tard o d'hora, els de Simeone farien un pas endavant. Una doble oportunitat de Koke i Morata en el minut 62 va ser el primer avís i ja amb cada cop més gent ofensiva sobre el camp, van entrar Correa i Vitolo, l'Atlètic va aconseguir acular el Girona. Ho van intentar Saúl i Vitolo, però el gol que acabaria pujant en el marcador va ser el que tot el Wanda Metropolitano pensava que estava ben anul·lat per fora de joc.

Un 1-0 de Godín que acabaria sent decisiu perquè, just abans del 2-0 de Griezmann, el Girona tampoc va tenir la sort de cara en una jugada que podria haver acabat amb gol de Muniesa, de Doumbia o amb penal sobre Lozano. No va ser res de tot això i els tres punts es van quedar al Wanda.

ATLÈTIC DE MADRID:

Oblak; Arias, Giménez, Godín, Filipe Luis (Vitolo, min. 64); Saúl, Rodrigo, Thomas (Correa, min. 55), Koke; Griezmann i Morata (Juanfran, min. 85).

GIRONA:

Iraizoz; Porro, Bernardo, Alcalá, Muniesa; Douglas; Portu ('Choco' Lozano, min. 68), Pere Pons (Valery, min. 84), Aleix Garcia, Borja García; i Doumbia (Patrick Roberts, min. 77).

GOLS: 1-0, Godín (min. 77); 2-0, Griezmann (min. 93).

ÀRBITRE: Iglesias Villanueva, del comitè gallec. Ha amonestat Arias (Atlètic).

ESTADI: Wanda Metropolitano, 40.863 espectadors.