El que després de guanyar tres partits seguits a Madrid semblava que podia ser un altre final de Lliga tranquil, com el de la temporada passada, s'ha esguerrat per la poca productivitat de l'equip a casa. I amb tot això, ja tenim aquí un autèntic duel català, el del pròxim dissabte.

Ja no es tracta de fer teories sobre quin és el segon equip de Catalunya o de si el Girona FC li ha menjat el terreny a l'RCD Espanyol en només dues temporades. Amb el partit de dissabte el que es decidirà és quin dels dos conjunts viu amb una mica més de tranquil·litat el darrer mes i mig de competició.

Perquè suposant que un dels dos guanyi, i que per tant s'endugui els tres punts, haurà etzibat una forta clatellada a l'altre, li haurà passat totes les pors al seu rival de cara a les darreres set jornades.

Un duel, el del pròxim cap de setmana, ben curiós i sense favorits, si ens atenem als números previs de cada equip. En quinze jornades a casa, el Girona FC només hi ha guanyat dos partits, el darrer, el 27 d'octubre contra el Rayo; mentre que en quinze partits a fora, l'Espanyol només hi ha aconseguit una victòria, va ser el 21 d'octubre al camp de l'actual cuer, l'Osca.

Ja ho veuen, coixos uns i coixos els altres, cadascun d'una cama, segons es miri. Això sí, els pericos arribaran a Montilivi amb el punyal clavat de l'1-3 de la primera volta, aquell dia amb doblet de Stuani en els sis primers minuts i estrena golejadora de Doumbia ja a les acaballes.

Però allò és història i el que compta ara és el partit de dissabte. És a la una del migdia i no hauria de fer massa fred, tot i que la tàctica és que, amb el seu futbol, l'equip no torni a deixar la graderia glaçada. Venen dos partits seguits a casa (Espanyol i Vila-real) i dos seguits a fora (Celta i Valladolid) absolutament claus.