El Girona va plantar cara a un Atlètic de Madrid que, sense intensitat, i amb poca presència a la fase de finalització, va aprofitar una jugada dins l'àrea de Gorka per guanyar el partit. El plantejament d'Eusebio funcionava davant un adversari que en cap moment va mostrar-se com el conjunt agressiu i intens al qual ens té acostumats. Mentre es mantenia l'empat en el marcador l'avantatge per als gironins era que passaven molt poques coses. tot i que l'inconvenient era la qualitat dels futbolistes matalassers, que en qualsevol moment podien decantar el matx cap als seus interessos. Han fet falta sis partits entre Girona i l'Atlètic de Madrid perquè els de Simeone poguessin superar un Girona que va lluitar novament per un empat fins a l'última jugada.

Doumbia per Stuani. Sense el lesionat Yassine Bounou a la porteria, Gorka Iraizoz va tornar a repetir a l'onze inicial. Davant seu formant la línia defensiva Pedro Porro va jugar de lateral dret, el polivalent Marc Muniesa canviava la posició de pivot defensiu pel lateral esquerra i a l'eix Pedro Alcalà acompanyava un Bernardo Espinosa que tornava en el lloc del sancionat Juanpe. Al mig Pere Pons, Aleix Garcia i un recuperat Douglas Luiz formaven un triangle per poder aportar equilibri atac-defensa en un espai on calia moure la pilota a màxima velocitat per poder superar la pressió del rival.

Sense el golejador Christian Stuani la part ofensiva passava pels peus de Portu i Seydou Doumbia, que, acompanyats a l'enllaç per Borja García, havien de ser els encarregats d'el·laborar les accions ofensives. Al primer temps Doumbia va estar més participatiu, va disposar de la primera oportunitat rematant de cap una centrada que va aturar Jan Oblak. Es desmarcava per rebre en curt entre línies i arribava a l'àrea adversària.

La millor defensa de la Lliga. L'Atlètic de Madrid va presentar un onze molt competitiu. Els de Diego Simeone disposen d'una plantilla àmplia i carregada de recursos. Els madrilenys, acostumats a lluitar cada temporada en tres competicions, encara estan frescos en un final de campionat en què ja no participen a la Champions i tampoc a la Copa. Jan Oblak, el porter menys golejat de la Lliga, va aturar un parell de rematades decisives; al darrere, Arias, de lateral dret, atacava en tot moment la banda de Marc Muniesa, el brasiler Filipe Luiz buscava superioritats al costat de Porro, i els uruguaians Gimenez i Godin es mostraven molt segurs a l'eix de la defensa. Al mig el tècnic local va tornar a situar una línia de quatre. Al camp de l'Alabès, dissabte passat, va jugar amb tres. Rodrigo Hernández i Thomas Partey eren els pivots, mentre que Saul Níguez i Koke se situaven a les bandes. Sense Diego Costa lesionat els madrilenys van prescindir de jugar amb tres davanters i el tècnic local va tornar a situar l'1-4-4-2 sobre la gespa. Amb l'hispanobrasiler al davant, l'Atlètic sempre disposa d'una referència ofensiva. Costa és un futbolista que es mou bé quan lluita amb els centrals, té presència i cos per jugar d'esquena a porteria.

La parella formada per Álvaro Morata i Antoine Griezmann aporta qualitat individual. Poc acostumats encara a jugar junts són futbolistes que tenen molta mobilitat, els agrada caure a les bandes, sortir de la seva zona per rebre en curt i trepitjar l'àrea per buscar el gol. El francès va estar apagat, només va aparèixer per fer el segon, mentre que l'exjugador del Madrid amb més mobilitat va disposar d'una ocasió molt clara per fer el primer.

Un Atlètic de Madrid ordenat. Diego Simeone està acostumat a construir el seu equip a partir dels fonaments defensius, l'ordre tàctic, la intensitat, l'agressivitat i la mentalitat defensiva formen part del manual de l'argentí. Fins el partit d'ahir el Girona encara no havia perdut mai contra els matalassers des que és a Primera. Cinc partits en competició oficial i cinc empats era el bagatge dels enfrontaments entre catalans i madrilenys. Els locals estaven avisats, volen continuar la seva lluita particular amb el Barça per intentar escurçar distàncies a la Lliga i no van fallar. El gol de Diego Godin gràcies a l'aparició del VAR va ser definitiu. Quan els madrilenys es van avançar en el marcador les opcions dels visitants es van reduir davant un conjunt que sap jugar i guanyar partits deixant la porteria a zero.

Li va faltar profunditat al Girona, qualitat en la passada i presència ofensiva. Sense Stuani es va perdre la referència i l'entrada al camp de futbolistes com el Choco Lozano o Patrick Roberts a la part final no va servir de revulsiu per a un equip que depèn massa de l'uruguaià.

Dissabte, un partit clau. El Girona s'ha encallat de nou, dues derrotes seguides en cinc dies l'obliguen a buscar la victòria, i dissabte contra l'Espanyol es presenta una nova oportunitat. Els barcelonins venen d'empatar a l'estadi de Cornellà-El Prat davant un Getafe que s'està consolidant com la revelació de la Lliga. L'equip de Rubi tampoc està passant per un bon moment de joc i també jugarà pensant en una victòria que els pugui alliberar de la zona perillosa de la taula classificatòria.

La recuperació de Christian Stuani és necessària. El golejador marca diferències i s'està convertint en un futbolista imprescindible per al Girona. Sense angoixes, sense precipitar-se i sobretot buscant la confiança i la seguretat, l'equip ha de refer-se el més aviat possible. Serà a Montilivi, davant l'afició i en un escenari on els gironins porten una ratxa molt negativa. Ara arriba el moment en què cal posar la màxima atenció davant un matx que decantarà cap a un costat o un altre les aspiracions dels d'Eusebio a la recta final de campionat. Sumar els tres punts comença a ser vital, ja que per aconseguir la permanència s'han de guanyar més partits i no es pot allargar l'espera. Encara queden jornades, però si dissabte l'equip no pot sumar tres punts es posa en un problema que cal evitar. Arribar al tram final sense tenir la feina feta pot suposar maldecaps a un equip que no està acostumat a situacions adverses. I després de l'Espanyol vindran Vila-real a casa i dues sortides a Vigo i Valladolid.