La situació no és crítica però les alarmes estan enceses. Les dues derrotes consecutives contra Athletic Club (1-2) i Atlètic de Madrid (2-0) han reduït el matalàs respecte a les posicions de descens de 9 punts a un coixí de 5. Una distància encara prou confortable, hom podria pensar, si no fos perquè en aquestes darreres vuit jornades de Lliga que resten el Girona s'ha d'enfrontar a cinc rivals directes. El primer, l'Espanyol, avui a Montilivi. Que no s'espanti ningú. Sí, a Montilivi. Aquell estadi on des de les últimes Fires de Sant Narcís l'equip no aconsegueix cap victòria. Més de cinc mesos han passat d'ençà que l'equip va superar el Rayo Vallecano en una gran tarda de Portu (2-1).
Des d'aquell dia i llevat del triomf a la Copa del Rei contra l'Alabès (2-1), el Girona només ha encadenat empats (4) i derrotes (5) com a local fins al punt de convertir el fet de jugar a Montilivi en gairebé una psicosi. Que és a temps de reaccionar i de frenar aquesta ratxa, dinàmica, fòbia o com se li vulgui dir? Oi tant, que sí. De fet, una victòria avui en el derbi encarrilaria d'allò més un objectiu que el Girona veu a l'horitzó des que es va guanyar a Leganés. Arribats a aquesta situació, l'equip té clar que cada oportunitat, cada gol i cada punt són vitals i que per aconseguir-les cal suar sang.
És per això que s'ha mentalitzat per no deixar escapar el tren d'aquest migdia i acabar, per fi, amb aquesta nefasta sèrie de resultats a casa. Faria bé també el vestidor de ser conscient que no és l'últim, de tren. En vindran més i per això no cal obsessionar-se ni autobloquejar-se com va pasar el dia de l'Osca. De fet, de demà en vuit, el Girona tornarà a Montilivi per enfrontar-se al Vila-real, un altre rival directe. Una victòria avui seria or pur. Ara bé, l'empat no s'ha de menysprear ni llençar a les escombraries com es va fer el dia del València (2-3). Una derrota sí que complicaria les coses sobretot si els equips de baix s'espavilen.
Stuani sí, Stuani no
La presència o no de Stuani a l'onze titular és el gran maldecap d'Eusebio. No pas perquè Doumbia no ho fes bé al Metropolitano, on va ser un dels destacats, més aviat perquè l'ascendència competitiva de l'uruguaià a l'equip és extraordinària i això, afegit a la seva gran capacitat golejadora, són virtuts que el Girona necessita. Els problemes al soli li han fet la guitza tota la semana i caldrà veure si Eusebio hi compta d'entrada o només per una estona a la segona part. En canvi, qui sí que hauria de recuperar el seu lloc sota pals és Bounou. La setmana de tres partits també farà que Eusebio doni descans a Pedro Alcalá i així Juanpe torni a l'eix. Ramalho i Raúl García tornaran als laterals mentre que Douglas Luiz podria repetir el pivot i Granell entraria per Aleix Garcia. Si finalment Stuani comença des de la banqueta, Doumbia repetirà d'entrada i ho farà després del bon partit al Metropolitano amb ganes de marcar el primer gol davant la seva afició. Caldrà veure si les rotacions que ha fet Eusebio sempre en les setmanes atapeïdes de partits afecten també Portu. Al seu lloc hi optaria el Choco Lozano.
El derbi, molt probablement, deixarà un dels dos -o tots dos- equips tocats depenent del resultat. Els barcelonins arriben amb un punt més que el Girona i pensant encara a jugar a Europa tot i que el perill no el tenen pas tan lluny. La victòria gironina a Cornellà (1-3) va coure a l'entorn i al vestidor periquito, que desitja tornar la moneda, com ja va fer l'any passat, amb un triomf a Montilivi (0-2). No hi serà David López, lesionat de gravetat. Rubi tampoc podrà comptar amb Dídac Vilà, sancionat, ni amb Piatti i Ferreyra, lesionats. El tècnic recupera Óscar Duarte i té diversos jugadors amb molèsties com Melendo i Naldo. En principi, els blanc-i-blaus repetiran l'habitual defensa de quatre amb al dubte de Javi López o Rosales. Caldrà veure també si Hernán Pérez surt d'entrada o Rubi aposta per Melendo. En punta d'atac Borja Iglesias serà el maldecap de Juanpe i Bernardo.
