Hi ha algun psicòleg a la sala? Toca aixecar un vestidor abatut, sense esma. Uns jugadors que tenen «por» quan juguen a Montilivi. Que baixen el cap al mínim revés. No es poden abaixar els braços quan la Lliga encara està en dansa. Qualsevol mal moment, a Primera, pot ser letal. I si no s'hi posa remei a temps, les conseqüències poden ser nefastes. El Girona tancarà la jornada fora dels llocs del descens. Matemàticament, això és així. El problema no és el lloc que ocupa a la classificació, sinó les sensacions que emana. Sembla resignat a la crua realitat, la d'un equip que no se'n surt i que no troba la tecla, que ensopega una i altra vegada amb la mateixa pedra.

Per més que Eusebio repeteix a la sala de premsa que entre tots buscaran solucions, aquestes no arriben. Fa massa d'aquesta cantarella i lluny queda la reacció inaugurada al Bernabéu. Sort d'aquells bons resultats, sinó qui sap quina seria l'actual realitat dels gironins. Ahir, nova ensopegada. La quarta derrota dels últims cinc partits. A més, sense gairebé arguments per rebatre el que va passar. L'Espanyol, amb ben poc en atac, sent sòlid al darrere i tenint un xic de sort, en va fer prou per pescar a Montilivi.

Ja pot fer invents, retocs i el que sigui, Eusebio, que no se n'acaba de sortir. Jugui qui jugui, darrerament, acaba amb el mateix resultat. El Girona es mostra pla, sense recursos de tres quarts del camp cap endavant, massa previsible a l'hora d'elaborar i fràgil quan el que toca és defensar. Per més que ahir signés uns primers 45 minuts acceptables, el comptador d'ocasions recordarà que qui va estar més a prop d'avançar-se al descans va ser l'Espanyol.

I això que el conjunt de Rubi va estar erràtic, espès i no va tenir la pilota. Però amb dues excursions del voluntariós Wu Lei en va fer prou per posar la por al cos del públic. El xinès va disparar al lateral de la xarxa tot aprofitant una pèrdua de Muniesa a camp contrari, i després va guanyar en velocitat Bernardo per culminar la jugada amb una preciosa vaselina que no va trobar porteria per ben poc. Dues arribades i gràcies, però els gironins van fer encara menys. Només a la mitja hora, Stuani va aparèixer des del darrere en una acció de córner per rematar de cap per damunt el travesser després que la pilota toqués al terra.

Perquè sí, l'uruguaià va jugar. Absent al Wanda, el seu retorn a l'onze era la gran esperança per intentar guanyar de nou. Però ni així. Se'l va buscar massa, en excés. Portu, Porro i Lozano, ahir titular, van fer-se un tip de penjar pilotes a l'àrea, on Naldo i Hermoso, ben col·locats tota l'estona, van imposar-se sense despentinar-se. No hi havia cap més recurs ni massa idees per fer mal. Malgrat això, el primer temps va ser prou digne i potser, pels punts, va caure pel bàndol local. Ara bé, com havia passat dues jornades abans amb l'Athletic, el desgavell va arribar al segon acte.

A mesura que van anar passant els minuts, l'ímpetu del Girona va desaparèixer. Sí, Lozano va provar-ho un parell de cops de manera consecutiva, però es veia d'una hora lluny que l'Espanyol cada cop es trobava més còmode. Tant era així, que Darder va fer el 0-1 amb un fort cacau des de la frontal. La història es repetia. El dia de la marmota a l'estadi.

El rival, sense fer res de l'altre món, s'avançava. La «por» treia de nou el cap i les cames tremolaven. Van entrar Roberts i Douglas. El primer va aportar desequilibri i alguna cosa diferent, però sense gaire profunditat. El segon va veure una targeta groga que li impedirà jugar contra el Vila-real. El mateix que li havia passat a Granell abans del descans.

No hi havia cap símptoma per creure que la remuntada era possible. Però el que són les coses. Al 77, una centrada de Muniesa va impactar amb el braç de Rosales dins l'àrea. Prieto Iglesias, com havia fet abans amb les caigudes de Portu i Stuani, ho havia passat per alt. Però va intervenir llavors el VAR, que acabaria decretant l'acció com a penal. Stuani, l'infalible, va agafar la responsabilitat i va batre Diego López amb un xut alt i a la dreta. Apresa la lliçó del dia del València, el Girona va decidir mantenir les formes i no llançar-se en tromba per assegurar el resultat.

El problema és que quan les coses no surten, quan tot se't gira en contra, passen coses com les d'ahir. Darder, ja gairebé amb tot dat i beneït, va veure Bounou descol·locat i des de casa seva va provar sort. La va trobar. La pilota va picar al pal, al clatell del porter i cap a dins. El final, cruel. I la feina que cal fer per redreçar el rumb és enorme.