07 de abril de 2019
07.04.2019
Diari de Girona

El Girona tan sols ha sumat 14 dels últims 54 punts

Des del duel català de la primera volta jugat a Cornellà-El Prat, que va acabar amb triomf gironí, els homes d'Eusebio han sumat 14 punts en 18 jornades: 3 victòries, 5 empats i 10 derrotes

06.04.2019 | 23:36
Stuani es lamenta en un moment del partit d'aquest dissabte

Quan el Girona va marxar de l'RCDE Stadium, el passat 25 de novembre, a Montilivi tot eren alegries. Els homes d'Eusebio Sacristán, gràcies al triomf per 1 a 3 contra l'Espanyol, se situaven setens a la taula classificatòria amb 20 punts.

Tenien els mateixos guarismes que el Reial Madrid, un punt menys que l'Espanyol i vivien a tres de l'Alabès, situat en zona de Lliga de Campions. El lideratge, en mans del Sevilla, era a sis punts. Eusebio havia aconseguit, amb una arrancada dolça, que l'adeu de Pablo Machín no fos gens traumàtic: cinc victòries, cinc empats i tres derrotes van avalar els seus primers mesos a la banqueta blanc-i-vermella.

Però com són les coses que ara Eusebio i tota l'afició gironina viuen amb un neguit constant, perquè no només el Girona no té garantida la seva continuïtat a Primera Divisió, sinó que l'angoixa no li permet ser qui és sobre el terreny de joc.

En els següents divuit partits després de la victòria de la primera volta a Cornellà, els números són tan dolents que fa mal recordar-los: tres victòries, cinc empats i deu derrotes des d'aquell dia. Traduït a punts, catorze dels darrers cinquanta-quatre. A efectes classificatoris, de tenir el descens a nou punts -que van arribar a ser deu-, a tenir-lo a sis -va arribar a estar a un- i resant perquè el Celta torni a ensopegar.

Dels tres triomfs, cap ha estat a Montilivi. Perquè tots tres s'han aconseguit a Madrid. Primer contra el Madrid (1-2), després contra el Rayo (0-2) i finalment contra el Leganés (0-2). Sembla surrealista que les victòries arribin quan menys condicions sembla que es donin per guanyar. Seran coses del futbol.

D'empats, això sí, n'hi ha hagut de tots els colors; però, en general, el Girona ha merescut molt més: des de l'1 a 1 contra l'Atlètic, a l'1 a 1 contra el Getafe, al 2 a 2 contra el Llevant -l'únic en què l'equip no va saber navegar com tocava i es va deixar igualar quan tenia el triomf al sac i jugava amb un home més-, l'1 a 1 contra l'Alabès i el 0 a 0 amb la Reial Societat.

De les derrotes, val més no parlar-ne; però és significatiu que el Girona hagi perdut quatre de les últimes cinc jornades: enfront del València (2-3), l'Athletic Club (1-2), l'Atlètic de Madrid (2-0) i ahir contra l'Espanyol (1-2). Diumenge, amb el Vila-real, es completarà la hipotètica volta sencera des del triomf a Cornellà. I a falta de saber si els d'Eusebio puntuen contra els groguets, tenir catorze punts és sinònim de, com a mínim, patir. Per no dir que és molt difícil no baixar a Segona presentant aquests registres.

Montilivi, l'ase dels cops

La por a no guanyar està condicionant el rendiment del Girona a Montilivi, on fa deu partits que no guanya. Més de cinc mesos. Des del 27 d'octubre, per ser més exactes, en un partit en què Portu va decidir amb un doblet contra el Rayo Vallecano (2-1). Per l'estadi blanc-i-vermell han passat, des d'aquell dia, el Leganés (0-0), l'Atlètic (1-1), el Getafe (1-1), l'Alabès (1-1), el Barça (0-2), l'Osca (0-2), la Reial Societat (0-0), el València (2-3), l'Athletic (1-2) i l'Espanyol (1-2).

Això significa que només ha pogut fer cinc punts dels trenta en joc. Números que tampoc asseguren, ni de bon tros, la salvació. De fet, l'últim equip català que es va passar deu partits a l'elit sense guanyar al costat de la seva afició va ser l'Espanyol de la temporada 1988-89. I que aquell Espanyol acabés baixant a Segona, no fa presagiar res de bo sobre un Girona que necessita reaccionar com sigui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook