07 de abril de 2019
07.04.2019
Diari de Girona

Tocats però no enfonsats

La definició decanta el derbi

06.04.2019 | 23:36
Tocats però no enfonsats

No hi ha manera, van passant les jornades i el Girona no troba la solució que li permeti guanyar partits a casa. Ahir, davant un Espanyol molt efectiu en atac, va tornar a fallar en un matx en el qual com a mínim havia d'assegurar-se l'empat. Queda molta Lliga i molts punts en joc però els gironins no poden deixar passar el temps, s'han de sumar més punts, ja que, amb els aconseguits fins ara no n'hi haurà prou i en el tram final de campionat tothom fa els possibles per guanyar. Ahir més que mai vam poder veure que l'aspecte psicològic està afectant l'equip. El Girona va sortir amb ganes, concentrat i amb la il·lusió de guanyar. Va quedar tocat quan va rebre el primer, es va refer quan va empatar i va tornar a caure en veure que tornava a perdre. Tants canvis de mentalitat demostren que l'equip no està fort i que les ganes de guanyar poden més que el futbol que cal fer per aconseguir-ho.

Canvis en les alineacions. S'enfrontaven a Montilivi dos equips amb dinàmiques negatives: els barcelonins juntament amb l'Osca eren el pitjor visitant de la Lliga i els gironins, el pitjor local. El partit es preveia disputat, igualat i amb un objectiu clar per als dos conjunts: guanyar per deixar enrere uns adversaris que lluitaran fins al final per poder evitar el descens. Eusebio va proposar un onze diferent d'aquell al qual ens tenia acostumats, sense tocar l'esquema tàctic: sortint amb Bounou a la porteria, Porro i Muniesa als laterals, Bernardo i Juanpe a l'eix de la defensa, Pere Pons se situava de pivot defensiu deixant a la banqueta l'organitzador Douglas Luiz, i a la zona de creació Àlex Granell i Borja Garcia jugaven d'interiors. El madrileny va participar més del joc sobretot a la primera part. A les bandes Portu es decantava a l'esquerra i el «Choco» Lozano buscava amplitud i profunditat obert a la dreta, i a la davantera el golejador Christian Stuani era l'encarregat de lluitar enmig dels centrals «periquitos». Aquest va ser l'onze inicial que plantejava el Girona sobre un esquema 1-4-1-4-1: pressió alta per condicionar l'inici del joc del seu adversari, superioritat numèrica al centre del camp i domini del joc en una primera part de domini gironí. L'Espanyol d'inici sortia amb més precaucions defensives, acostumats a veure un equip amb una tripleta al mig camp i dos extrems. Rubi va modificar el sistema per jugar amb un 1-4-4-2: Diego López de porter, Rosales i Javi López als laterals, Naldo i Hermoso de centrals, al centre Roca i Victor Sánchez eren el doble pivot, Darder jugava a la banda esquerra de l'atac i Melendo ho feia a la dreta; a la zona de finalització el xinès Wu Lei es movia per intentar sorprendre en velocitat mentre un Borja Iglesias menys participatiu jugava com a davanter de referència.

Lluita al mig camp. A la zona de creació era on calia marcar diferències per poder guanyar el control del partit. Eusebio hi col·locava una tripleta on Granell era l'encarregat de buscar la sortida de pilota en primera instància i Borja García s'ajuntava per rebre en curt, Pere Pons aportava equilibri en defensa i ajudava els centrals tallant línies de passada cap als davanters blanc-i-blaus. Granell venia a rebre en curt per intentar moure l'equip, les passades buscant profunditat i els canvis d'orientació per donar amplitud condicionaven l'Espanyol, mentre Pere Pons participava en la recuperació de pilota per poder aparèixer en alguna jugada d'atac. Rubi va mantenir un mig camp on Roca era el responsable d'aportar l'equilibri atac-defensa, una zona on patia molt en el costat esquerre quan Porro i Lozano podien connectar accions ofensives. Darder no es trobava còmode a la banda i Melendo havia de jugar entre línies si volia entrar en contacte amb la pilota. La primera part va ser de domini local però el bon treball dels dos centrals de l'Espanyol evitava que el Girona pogués crear ocasions de perill a l'àrea.

La definició decanta el derbi. Va ser a la represa quan es va desencallar el partit i Sergi Darder va engaltar un bon tir per fer el primer que obria el marcador. El gol va deixar molt tocat un Girona que va veure molt complicada la remuntada: els locals es van desorganitzar i no tenien el partit controlat. Una jugada aïllada i amb el VAR com a protagonista va servir perquè Stuani pogués tornar a igualar el partit. Des del punt de penal l'uruguaià no va fallar; el davanter s'ha convertit en un especialista des dels onze metres i fins ara encara no ha errat cap penal. Amb l'empat, els locals es van tornar a animar. La reacció havia de servir per intentar capgirar el marcador però pensant no perdre el que ja s'havia aconseguit. La precipitació, la manca de contundència, l'aparició de nou de Sergi Darder i la mala fortuna, un tir llunyà del mig-centre va tocar el pal i després va rebotar a l'esquena de Bounou per acabar entrant al fons de la porteria. Sense temps per a la reacció els futbolistes gironins van abandonar l'estadi amb cara de preocupats, tocats anímicament i dolguts mentre comprovaven l'enorme dificultat que els representa guanyar davant els seus aficionats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook