10 de abril de 2019
10.04.2019
Diari de Girona

El patiment per no baixar treu el cap de nou per Girona

Acostumat a lluitar per cotes superiors o a no passar cap ensurt, Montilivi torna a mirar cap a baix per evitar el descens cinc anys després de l'última vegada Jugadors d'aquella temporada, la 13/14, creuen que l'equip se'n sortirà i diuen que la «unió» és la millor recepta per revifar

09.04.2019 | 23:55
El patiment per no baixar treu el cap de nou per Girona

Girona s'havia acostumat a la bonança. Superats mil i un entrebancs de maneres del tot surrealistes, la calma s'havia instal·lat a Montilivi. Una tranquil·litat que superava, fins i tot, les expectatives. Als últims anys, lluitar per estar a dalt a la classificació s'havia convertit en una rutina a Segona; i després de pujar, ni es va caure en descens ni tampoc es va haver de suar per segellar la permanència. Per això, l'actual escenari xoca, ve de nou. Res que no entri dins les evidents possibilitats d'un dels pressupostos més baixos de Primera, però alhora sorprenent si es té en compte d'on es ve. Cinc anys després de l'última vegada, a Girona toca patir de nou per mantenir-se. No és una situació calcada, ni molt menys, a la més recent, però en joc hi ha el mateix objectiu: toca sumar els punts ja per evitar el descens i el calendari s'apreta. Moltes coses han canviat des de llavors fins ara. L'escenari és diferent; el club també ha crescut, la massa social s'ha multiplicat i la plantilla no té res a veure. Tot i això, la meta és la salvació i aquí no hi ha diferències.

«Em parles d'un any molt difícil, estàvem molt pitjor». És el primer que diu Richy Álvarez quan se li recorda la temporada 13/14. Aquell curs no va ser apte per a taquicàrdics. Fins a tres entrenadors van passar per la banqueta, l'equip va passar-se més d'una volta en descens i la salvació va arribar a situar-se a vuit punts de distància. Però el miracle es va produir. De la mà de Pablo Machín, es va revifar a temps. Una soferta victòria a Ponferrada (1-2) va precedir la cirereta del pastís. El triomf contra un Deportivo que ja havia pujat (3-1) i que deixava el Girona un any més a Segona A. Ara, l'escenari és un altre. Els d'Eusebio tenen el perill a quatre punts. Això sí, la dinàmica és força negativa i han de sumar al més aviat possible per escapolir-se'n. «Depenen d'ells mateixos i això és molt important». Richy té clara quina és la recepta per mirar de nou cap amunt i respirar amb tranquil·litat. «La unió és el més important. I creure. S'ha de ser positiu, anar tothom en la mateixa direcció, creure en l'entrenador i en ells. Si han guanyat al Bernabéu, és que són bons». Hi posa també al mateix sac l'afició, tot i que recorda que «vaig passar sis anys a Girona, vivint situacions de tota mena, i l'afició sempre va estar al nostre costat. Ni de bon tros és la més crítica». Per al gallec, retirat des de fa més d'un any, el que li toca viure ara al Girona és «la crua realitat» perquè «la mentida era el que li passava l'últim any. Està patint el que hauria hagut de patir llavors. Han de lluitar i depenen d'ells. Els toca fer-se forts de nou a casa». I per acabar, un toc d'atenció: «És el moment que la gent important faci un pas endavant i es noti».

Richy ja no hi és. Com molts altres. D'aquella temporada només hi queda Jonás Ramalho. També la va viure Pere Pons, encara que a mitges. El moment delicat el va agafar cedit a l'Olot. Precisament a l'equip de la Garrotxa hi juga ara Eloi Amagat, l'autor de l'últim gol del curs 13/14 i un dels qui ho van patir en primera persona. Ell també diu la seva. «Allò va ser una fita i es va aconseguir perquè tots vam confiar i ningú va llançar la tovallola. Ara la situació no és ideal perquè la dinàmica és molt dolenta, sobretot a casa, però ho veiem amb més negativitat perquè les últimes temporades han sigut excel·lents, segurament per sobre de les possibilitats». Per al gironí, la clau és que «ningú es relaxi», tot recordant que «hi ha molta gent implicada» en la lluita per no baixar. «Estic convençut que tres equips pitjors que el Girona hi ha a Primera», diu. Això, i que «no tinc dubtes» que l'equip mantindrà la categoria.

S'hi suma una tercera veu. És la de Jofre Mateu, qui les ha vist de tots colors al llarg de la seva carrera. L'ara comentarista, entre altres coses que fa un cop penjades les botes, recorda que si el Girona se'n va sortir l'any 2014 va ser «perquè teníem un bon equip i perquè hi va haver altres equips que ho van fer pitjor». Això sí, subratlla que en cap cas posaria «com a exemple» el que va passar aquell any. «El procés per salvar-se no va ser, en absolut, el que jo posaria com a exemple per a altres equips perquè aquestes coses no sempre resulten. Ens vam salvar perquè hi havia un bon grup i això sempre influeix. Mai vam perdre l'esperança i els canvis d'entrenador van ajudar. L'arribada de Pablo Machín va marcar un camí fiable». Jofre intenta treure dramatisme a l'actual escenari del Girona. «Entenc la dinàmica i que la gent pugui estar preocupada, però no ho comparteixo. Hi ha uns quants equips que es posarien en la seva pell. Ara, és bàsic que cal posar el focus d'atenció en algunes coses. Això és bàsic. És bo veure que d'altres canviarien el seu lloc pel Girona. A més, s'han fet moltes coses bé durant l'any». Per al lleidatà, si els d'Eusebio s'acaben salvant, «no serà cap sorpresa» i també considera que «encara hi ha temps per tancar bé i sense patiments» la temporada. Una de les claus, entre altres aspectes, és «posar-se objectius que vagin més enllà del simple resultat. Jugadors i tècnics haurien d'acordar que hem de fer això, això i això a cada partit. Això és important i sol funcionar».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook