El futbol, com la vida, dona moltes voltes. Els equips van i venen, vivint situacions de tota mena. Les trajectòries de Girona i Vila-real, sobretot en les últimes dècades, no tenen res a veure. Però la història d'un i altre club ha tingut alguns punts en comú. A banda de les promocions del 1971 i 1992, el frec a frec més recent entre uns i altres no té res a veure amb la realitat que els toca viure avui dia. La temporada 2012/2013 van protagonitzar una intensa lluita per pujar de Segona a Primera. Ara, uns anys més tard, tots dos traslladen aquesta particular lluita per intentar precisamentel contrari: no baixar i tornar a la categoria de plata. Diumenge es veuran les cares a Montilivi. Els gironins, amb 34 punts i a quatre dels de La Plana, que amb 30 ocupen la primera de les tres places de descens.

Res a veure amb el premi que hi havia uns cursos enrere. Amb Rubi a la banqueta, Montilivi es va guanyar el dret a somiar a pujar a la màxima categoria per primercop a la seva història. Amb un bitllet per a l'Elx, que va menjar a part durant molt de temps, alguns equips van pugnar fins al final per la segona posició. Un era el Girona. L'altre, el Vila-real. A la primera volta, quan tot estava per definir i no hi havia la tensió de les últimes jornades, la victòria va quedar-se a l'estadi: 2-0 amb gols de Benja i Jandro. Mesos després, amb molt més en joc, el Madrigal va acollir fins a 1.800 aficionats d'un Girona que en sortiria escaldat. Els doblets d'Uche i Perbet van dibuixar un 4-1 final al marcador. Aquell dia, els de Rubi van començar a assumir que l'ascens directe s'esfumava i que tocaria jugar-se-la al play-off. Així va ser. Va pujar directe el Vila-real i els gironins van fer la promoció, quedant-se a les portes en caure amb l'Almeria.