Si ens ho mirem pel costat negatiu, avui tot farà pujada, perquè veure com el Girona s'ha complicat una permanència que semblava feta és poc menys que inexplicable. De fet, potser aquest és el problema, que tothom donava per fet que era qüestió de dies que arribés, que la salvació cauria pel seu propi pes. Així ho diuen els números, quan setmanes abans de Nadal el marge respecte a la zona vermella era de deu punts. Ara és de només tres, però això no és el més preocupant. El que fa més por són les sensacions que desprèn un equip bloquejat i que, si vol fer un pas endavant en les sis jornades que falten per acabar la Lliga, haurà d'assumir que té un problema. Un problema que avui sembla gros, però que encara està a les seves mans perquè té temps per reaccionar. Cada cop menys, sí, però encara el té.

De mica en mica, aquella distància de deu punts s'ha reduït fins als tres actuals. A principi de febrer, però, encara va ser pitjor, perquè la derrota contra l'Osca va fer que els blanc-i-vermells quedessin a només un punt de la zona de descens. La revifada dels d'Eusebio, que van trobar a Madrid la felicitat que no troben a Montilivi, va fer creure que el pitjor ja havia passat. La distància després de la victòria a Leganés (0-2), ara fa un mes, era de nou punts sobre el Celta. En 31 dies, el Girona ha perdut quatre partits seguits, deixant escapar així sis punts d'avantatge, i ara només un partit separa la seva posició de la del Valladolid, el primer equip que avui baixaria si la Lliga s'acabés. Per sort, o no, el calendari ha fet que els gironins juguin els seus pròxims dos partits contra dos rivals que també tenen per sota i que definiran quin serà l'escenari per a les quatre últimes cites.

Dissabte al migdia, els espera el Celta de Iago Aspas a Balaídos. I el dimarts de Sant Jordi, es trobarà l'agonia d'un Valladolid que s'ho jugarà a un tot o res. Encara sort que ahir els de Sergio González van acabar empatant contra un Getafe que va fer el 2-2 de penal en el minut 95. El drama podria ser pitjor.