El vaixell s'enfonsa. Hi ha forats a la nau i l'aigua hi entra disfressada de fantasma del descens. De forces i benzina encara n'hi ha però cada cop van més justes, i la terra, que és a la vista, no hi ha maneres que s'apropi ni una mica. Per darrere, mentrestant, els perseguidors van fent camí retallant distàncies i acostant-se perillosament a l'alçada de la posició del vaixell gironí. La salvació és una cursa de fons i, malgrat una altra derrota ahir a Montilivi, el Girona continua tinguent més de tres equips per darrere. Les alarmes fa temps que s'han encès i l'equip necessita punts urgentment per no complicar-se encara més la vida en unes últimes jornades que es presenten esgarrifosament temibles. No va fer un mal partit el Girona ahir, al contrari però seguint la tònica de tota la temporada va caure derrotat davant un Vila-real amb molt més de punch i més efectiu. Sí, els de La Plana haurien pogut sentenciar abans però també els gironins van tenir les seves opcions -poques-d'aconseguir un punt que hauria estat or. El gol de Chukwueze (m. 6) va ser una llosa massa pesant per a un Girona que, a diferència d'altres dies, mai va abaixar els braços i ho va intentar fins al final i fins i tot Doumbia va tenir l'empat en un cop de cap en l'afegit. No va ser suficient i el Girona va encadenar la quarta derrota consecutiva i l'onzena jornada sense guanyar a l'estadi. Una ratxa que l'enfanga encara més en la lluita pel descens mentre el Vila-real agafa aire. L'empat al matí del Valladolid contra el Getafe fa que el descens se situï a només tres punts abans de la trascendental doble visita a Vigo i Valladolid en una Setmana Santa que pot convertir-se en un calvari o bé en l'esperada reacció.

Realment, l'onze del Vila-real intimidava. Ara bé, pel motiu que sigui, els de La Plana són a la part baixa de la mateixa manera que el Girona i tants altres equips, senyal que quelcom no estan fent bé. La presència de dos punyals a les bandes com Ekambi i Chukwueze es presentava com el gran temor per un Eusebio que ahir, malgrat les baixes per sanció de Granell i Douglas Luiz, va decidir desguarnir el mig del camp i decantar-se per un onze més ofensiu amb Aleix Garcia i Roberts a l'onze d'entrada. Montilivi hi creia. Confiava en què d'una vegada per totes es trenqués la ratxa de més de cinc mesos sense guanyar a l'estadi. Tanmateix, en menys de sis minuts el Vila-real, al segon intent, va signar el gol de la victòria amb l'acció més temuda, i alhora previsible. Després que Bounou salvés el primer intent de Chukwueze, a la segona oportunitat el rapidíssim davanter nigerià perforava la porteria del Girona i congelava l'estadi. El 0-1 afegia encara més pressió, i també nervis, als jugadors locals.

El fet d'encaixar un gol tan aviat feia impossible abaixar els braços. Amb tot el partit per endavant el Girona estava obligat a proposar i buscar l'empat. Un empat que arribaria després d'una assistència de Roberts a Stuani que l'uruguaià enviaria al fons de la xarxa. Tot i això, el VAR va invalidar la jugada perquè l'anglès estava en fora de joc en el moment de rebre d'Aleix Garcia. El no gol va fer mal als homes d'Eusebio.

El partit estava seguint el guió somiat per un Vila-real que havia pressionat a un altíssim ritme als primers minuts fins a trobar el gol. Amb el 0-1, els de Javier Calleja tenien el partit on volien. Cedien la pilota al Girona i esperaven robar-la per cercar ràpids contracops amb Ekambi i Chukwueze. Bounou evitaria el segon en dues bones intervencions a un Ekambi que estava fent patir d'allò més Ramalho massa sol sense les ajudes defensives de Roberts. L'anglès estava sent el millor home gironí amb les seves clàssiques accions des de l'extrem, però li costava molt baixar a ajudar.

Sense gaudir de cap clara ocasió de gol més llevat d'un tímid cop de cap de Portu i d'una jugada de Roberts que no va saber ni centrar ni xutar, el Girona va arribar a la mitja part amb desavantatge mínim. El resultat era dolent però podria haver estat pitjor. Els blanc-i-vermells eren al partit i havien d'evitar que el Vila-real calqués a la represa el començament de partit amb un gol ràpid que sentenciés pràcticament el duel. Asenjo, ben col·locat va tapar un xut de Roberts amb l'esquerra. L'anglès s'havia canviat de banda amb Portu i també feia mal a Mario Gaspar pel costat dret. El Girona havia sortit connectat a la represa. El canvi de Doumbia per Roberts, fos físicament, no va agradar gens a la parròquia local que va mostrar la seva disconformitat amb xiulets i crits contra la decisió d'Eusebio. Ja sense l'anglès, Bacca, en un contracop, va estar a punt de fer el segon amb una rosca que va sortir fora per ben poc (m. 67) i en la següent acció Asenjo es va haver de lluir per desviar una rematada seca de Borja García dins l'àrea, en l'ocasió més clara dels d'Eusebio fins aleshores.

El partit s'havia trencat i Bounou va haver d'estirar-se de valent per desviar a córner a un xut de Bacca que era el segon. El Girona insistia i Montilivi rugia veient com l'equip hi anava i ho intentava. S'arribava al tram decisiu de partit amb els gironins bolcats, amb el risc que això comportava, i el Vila-real que començava a notar el desgast físic d'haver jugat dijous partit d'Europa League contra el València. Lògicament, els jugadors groguets queien com mosques a terra per esgarrapar segons a un cronòmetre que, per enèsima vegada, jugava en contra del Girona a Montilivi. Amb tot perdut, Eusebio se la va jugar al tot pel tot fent entrar Soni per Raúl García. El Vila-real, però, és molt Vila-real i va aconseguir que gairebé no es jugués en els darrers deu minuts de partit. Hi va haver temps, però, perquè els visitants perdonessin el segon al contracop i també perquè Asenjo atrapés bé una rematada de cap de Doumbia sol dins la petita. Ahir tampoc tocava i les bales es van acabant.