Queden sis jornades per acabar la temporada 2018/19. I, als mitjans de comunicació, grups de WhatsApp i en les diferents converses de bar, els aficionats blanc-i-vermells més optimistes s'encarreguen d'intentar fer prevaldre el seu argument més fort: el Girona va líder de la seva lliga de set equips, per tal d'evitar el descens.

No obstant això anterior, aquesta càrrega d'energia positiva s'alterna amb els dubtes que es desprenen del joc de l'equip i el patiment (moltes vegades viscut en secret) d'haver de mirar diversos partits cada cap de setmana; d'aquesta manera, hom acaba celebrant amb naturalitat els gols de conjunts com el Leganés o el Getafe al Valladolid, les desfetes del Vila-real als darrers minuts, o fins i tot els empats de l'Osca.

Tantes hores de dedicació a cadascun dels equips fa que sigui relativament fàcil recordar la classificació actual: Girona 34, Vila-real 33, Llevant 33, Celta 32, Valladolid 31, Rayo 27 i Osca 25.

Set equips lluitant per escapar dels llocs de descens. Curiosament, la classificació a la jornada 32 ens deixa en aquests llocs els mateixos equips que l'any passat van aconseguir l'ascens a Primera Divisió; senyal de la duresa en l'adaptació a la màxima categoria.

Però realment aquests set equips són els de la Lliga del Girona? Si ens basem en els límits salarials dels clubs (índex referenciat a diferents variables com el pressupost, endeutament, etc.) i massa social (abonats), com a dades objectives, què en podem extreure?

Amb relació als abonats, només l'Osca està per sota del Girona en aquesta classificació. Addicionalment, cal recordar que Vila-real, Llevant, Celta i Valladolid (quatre dels set equips) superen els 20.000 abonats aquesta temporada; molt lluny dels 11.500 del conjunt gironí.

Amb relació al límit salarial, amb uns 37,3 milions d'euros, el Girona només supera els tres equips que actualment marquen el descens. La resta de conjunts estan a xifres molt més elevades, essent l'equip més proper el Llevant amb un límit de 52,3 milions d'euros.

Si analitzem aquestes i altres dades objectives, amb la perspectiva necessària d'aquestes darreres temporades, tots estarem d'acord que el que hem viscut no només són «els millors anys de la nostra vida», parafrasejant el llibre d'en Jordi Bofill, sinó una història contínua d'èxits, forjats a base de molt de treball, humilitat i uns recursos molt mínims.

Aquestes virtuts, precisament, han de ser les que aficionats i equip hem de recuperar de forma immediata per tornar a retrobar-nos amb tot allò que ens ha permès ser on som. Som-hi, Girona!