L'entrenador del Girona, Eusebio Sacristán, mai ha dedicat gaires paraules per valorar què fan o deixen de fer els rivals directes en la lluita per la permanència. «Prou feina tenim i estar-ne pendents seria desgastar-nos», acostuma a respondre quan se li pregunta si segueix els partits de Vila-real, Celta, Rayo o Valladolid. Una bona estratègia, sens dubte, per no autopressionar-se sobretot quan es fa la feina. En el cas del Girona però, durant l'últim mes l'equip no ha fet els deures i ha vist com s'enfangava de valent en la lluita per la salvació a manca de sis jornades per al final de la Lliga. En aquest sentit, el calendari dibuixa ara dos partits a Vigo i Valladolid que es presenten, no definitius, però gairebé. Sobretot en cas que el Girona se'n surti i tregui una bona renda de punts. En cas contrari, tindrà quatre partits per arreglar-ho.

El destí ha volgut que aquests dos partits tan determinants siguin contra dos dels exequips d'Eusebio. L'un, el Celta, on va continuar la seva etapa com a futbolista després de deixar el Barça (1995-97) i anys més tard li va donar la possibilitat d'estrenar-se com a primer entrenador (2008-10); l'altre, el Valladolid, l'equip de la seva terra, on es va formar i debutar a Primera (1983-87) i on va acabar la seva carrera futbolística (1997-2002). Dos rivals molt especials per a un Eusebio que, tanmateix, ara es deu al Girona i aparcarà qualsevol sentiment per salvar el seu equip. El tècnic castellà va tenir un paper molt important en el ressorgiment del Celta a finals de la dècada passada. El març del 2008 i amb el Celta lluitant per no baixar a Segona B, el club va destituir Pepe Murcia i va apostar per Eusebio per salvar l'equip. En la seva primera experiència en solitari, el tècnic ho va aconseguir. Patint fins a l'avantpenúltima jornada, però va salvar l'equip. L'afició del Celta recorda bé aquella jornada 40 en què el Celta havia de guanyar l'Alabès per no complicar-se la vida els dos últims partits. I ho va fer amb un gol en l'últim minut d'un vailet que tot just començava de nom Iago Aspas. El davanter va ser un dels molts jugadors del planter que es van beneficiar de la filosofia d'Eusebio d'apostar per la base. Aspas ja havia jugat un partit el curs anterior (07-08) però va ser Eusebio qui li va donar l'empenta definitiva cap al primer equip. De fet, Aspas va correspondre la confiança del tècnic amb el gol contra l'Alabès que va suposar la salvació de l'equip el 2009 i també el curs següent amb una diana a Montilivi que va evitar la destitució del tècnic en un Girona-Celta (1-2) quan l'equip era 20è a la taula a la 14a jornada. Per tot plegat Aspas sempre parla bé del seu antic preparador, per com el va ajudar en els seus primers anys de professional.

Van ser una desena els joves del filial que van pujar al primer equip entre aquell curs i el següent. També ho va fer un altre dels actuals capitans i home important de l'equip, Hugo Mallo. En aquell Celta també hi era Borja Oubiña, membre de l'actual cos tècnic de Fran Escribá. Eusebio no va ser renovat el 2010 però sí que va deixar les bases posades perquè dos cursos següents ho fes, amb Paco Herrera a la banqueta, i amb els seus nanos a la gespa (Yoel, Lago, Mallo, Túñez, Álex López, Aspas, Jonathan Vila o Dovale).

Si dissabte (13.00) el Girona se la juga a Vigo, dimarts -dia de Sant Jordi-, ho tornarà a fer a Valladolid, un altre dels equips que lluita per evitar el descens i que també té un lloc destacat al cor d'Eusebio. A Pucela, el tècnic va debutar a Primera amb 19 anys i va arribar a ser internacional absolut abans de fitxar per l'Atlètic primer (1987-88) i el Barça després (1988-94). El 1997 hi tornaria per acabar la seva carrera el 2002. El lligam entre el cos tècnic del Girona i el Valladolid no s'acaba aquí perquè el segon d'Eusebio, Onésimo, també és val·lisoletà i va jugar 144 partits amb el Valladolid entre 1986 i 1993.