Guanyar, guanyar o guanyar; no hi ha cap altre discurs: «Després d'un curs en què hem viscut moments bons i moments de dificultat, volem aprofitar el partit de Valladolid, perquè tenim la possibilitat de sumar una victòria que ens ho faria veure tot amb millors ulls. Només pensem a sumar els tres punts i aconseguir, d'una vegada per totes, capgirar l'estat d'ànim», va dir Eusebio Sacristán, que descartava parlar d'un empat que asseguraria viure lluny de les brases una setmana més. Avui, a Valladolid, l'ocasió mereix que el Girona lligui tres punts que li permetin respirar amb tranquil·litat. «No imaginem cap escenari que no sigui el de la victòria, la mentalitat és aquesta. De fet, és la mateixa de sempre; perquè sempre sortim a guanyar cada partit. Segons les circumstàncies que es donin al llarg dels noranta minuts, veuríem quin sentiment ens queda amb un possible empat. Però ara no en vull saber res, el desig i la intenció és d'anar a guanyar». El Girona viu la pitjor sèrie a Primera Divisió, de cinc derrotes consecutives, un fet que només havia passat dues vegades en la dècada que fa que el club va tornar a l'LFP. «És un partit vital perquè portem una dinàmica molt negativa. Les últimes derrotes han estat cops molt durs per a nosaltres, que ens hem vist obligats a aixecar-nos dia a dia, però hem demostrat que sempre donem la cara. Hem de ser forts, continuar creient i confiant perquè aquesta és la millor manera. Volem guanyar per viure el futur amb optimisme». Un triomf faria que el descens, ocupat pels locals, quedés a cinc punts amb només dotze en joc. «Ens permetrà fer un pas de gegant importantíssim. Darrerament, hem patit situacions adverses que ens estan fent més forts en l'àmbit col·lectiu i individual. Vivim una situació que no esperàvem viure, i ens toca tenir personalitat i demostrar que volem la permanència, que desitgem seguir a Primera el curs que ve».
Sense risc de destitució
La derrota tampoc assegura acabar la jornada en la divuitena posició, perquè caldria esperar el resultat del Llevant contra el Betis que es juga demà. Els valencians en farien prou amb un punt per traslladar tota la pressió als d'Eusebio, que no sent que s'estigui jugant el càrrec. «Durant l'any, estem en una comunicació constant amb l'àrea esportiva i els propietaris. Ningú m'ha traslladat cap ultimàtum, hem d'estar forts i no hem de desviar la nostra atenció i gastar esforços en res que no sigui el partit». El val·lisoletà recupera Ramalho, Lozano i Valery però deixa fora de la convocatòria de 19 futbolistes Aleix Garcia. «La decisió sobre Aleix és purament esportiva. Viatgem amb dinou perquè hi ha algun futbolista cansat o amb molèsties, i preferim curar-nos en salut per si hi ha qualsevol problema d'última hora».
El joc psicològic
El que més preocupa al tècnic és l'aspecte anímic. «El cap és important, però això ve donat per les situacions que es troben els futbolistes al terreny de joc. El que sentim és que l'equip dona la cara i que l'actitud és encomiable, però a vegades, a escala tàctica o de desenvolupament del joc, no hem estat del tot bé. Mirar enrere, però, no serveix per a res; ara és un moment per oblidar tot això, deixar-ho de costat i donar-nos suport els uns als altres, sobretot quant a confiança». Eusebio va deixar entreveure que no reservarà cap actiu important. «Està clar que totes les circumstàncies influeixen, i hem de tenir present quins futbolistes tindran la personalitat necessària per afrontar el partit amb claredat. Hem d'intentar conviure amb els moments de dificultat, i saber ajudar l'equip en el seu objectiu».
La incògnita del dibuix
Sobre la taula, dues fórmules: el 4-1-4-1 o un 3-5-2 que guanya força. «Podem jugar de les dues maneres perquè ho hem treballat durant tot el curs, però no ho tinc decidit del tot». El que és innegociable és que el com encara és important. «Soc dels que creuen i estan convençuts que per arribar a l'objectiu que vols has de fer mèrits. I per fer mèrits, has de ser conseqüent amb el que penses. No canviarem la nostra manera de fer, perquè és el que ens defineix. Ara hem d'estar junts i tenir personalitat; si ho hem fet durant tot l'any, en un moment tan important no ens podem desviar. Hem de ser fidels a nosaltres mateixos», va argumentar un entrenador que deixarà el cor al vestidor. «Tracto d'abstraure'm de l'aspecte sentimental, perquè al Valladolid li tinc estima. Vaig estar-hi moltes temporades i vaig deixar-hi molts amics. És curiós, perquè jo vull que els vagi bé i ells volen que em vagi bé a mi, però avui només podrà guanyar un equip. Encara que m'agradaria viure aquest partit des d'una situació diferent per a tots dos, soc un professional i estic centrat en la meva feina, perquè el meu deure principal és salvar el Girona».
