23 de abril de 2019
23.04.2019
Valladolid 10Girona FC

La Segona pica a la porta del Girona

Els d'Eusebio, presos pel pànic, cauen a Valladolid en un altre partit nefast tot i tractar-se d'una final i l'amenaça del descens és molt real

23.04.2019 | 19:33
La Segona pica a la porta del Girona

Mentre hi ha vida hi ha esperança, se sol dir. Ara bé, el Girona va posar mig peu ahir a Segona A després de caure a Valladolid i encadenar la sisena derrota consecutiva. Un ­panorama desolador per a un equip que continua en caiguda lliure, s'ha quedat sense xarxa i avui entrarà en descens si el Llevant puntua. Una situació dramàtica per a un Girona que, d'allò més atemorit, va tornar a fallar en un altre duel contra un rival directe i veu com a manca de 4 jornades les cames flaquegen, el coco no rutlla i des de la banqueta, amb Eusebio desbordat, no es troben solucions. El gol de Míchel a la segona part va donar els tres punts als locals, confirmant les sensacions d'allò més negatives d'un Girona que, de tant jugar amb foc, ja s'ha ficat de ple a les brases.

Conscient de la transcendència del partit, Eusebio va recuperar el clàssic 3-5-2. En joc hi havia més que tres punts i després de les cinc derrotes consecutives, el tècnic va acceptar tornar al sistema amb què més còmodes se senten els jugadors aparcant el seu 4-3-3. O el que és el mateix, va fer cas als seus homes. Així, Muniesa i Juan­pe van formar la tripleta de centrals amb Bernardo, amb Ramalho i Raúl García als carrils, un doble pivot amb Pons i Granell, Borja García per davant i Stuani amb Portu en punta. Hi havia nervis. Molts. Però pels dos costats, perquè el Valladolid s'hi jugava fins i tot més. Els nervis i la tensió es notaven des del primer minut. Un xut de Waldo des de l'esquerra, que Bounou va atrapar en dos temps, va ser el primer intent. Tot i això, el Valladolid no va fer una sortida en tromba com era d'esperar i, amb molta prudència, cedia la iniciativa als gironins.

Sí que, a mesura que anaven avançant els minuts, eren els castellans els que tenien més arribades. En una altra acció per l'esquerra, Bounou va salvar una rematada de Waldo. El Girona no estava fi. Tenia la pilota però patia molt quan el Valladolid sortia amb velocitat i trencava línies. Ofensivament, el balanç dels gironins era nul superada la mitja hora llarga de joc. Stuani i Portu només apareixien per pressionar la defensa local i amb prou feines, llevat d'un intent de piscina de l'uruguaià, trepitjaven àrea. La confirmació, per part del VAR, del fora de joc de Waldo en una acció en què la pilota va acabar al fons de la xarxa va estalviar que el partit es posés coll amunt ben bé abans d'arribar a la mitja part.

El Girona havia arribat viu a la mitja part però amb una inoperància atacant -cap xut a porteria durant els primers quaranta-cinc minuts- preocupant que no convidava a l'optimisme. A més a més, el Valladolid va apujar un grau més la intensitat només començar la represa. El Girona encara estava pitjor que a la primera part i era incapaç de fer dues passades seguides mentre Zorrilla no es cansava d'animar els seus veient com n'estaven sent, de superiors, al rival. Waldo ho provaria amb un xut llunyà.

Arribats al quart d'hora, Eusebio va moure peça amb l'entrada de Douglas Luiz per Raúl García, canvi que va provocar que Granell passés al carril. Una rematada forçada de Bernardo (m.65) va ser la primera timidíssima acció de cert perill. Un miratge. El Valladolid va trobar el premi a la insistència i, després de rebre sol a la frontal de l'àrea, va superar Bounou amb una gardela imparable a l'esquerra del porter.

El panorama s'enfosquia per a un Girona que rebia el càstig merescut a la seva garreperia. S'havien llençat 68 minuts a les escombraries. Hi havia minuts per a la reacció i Portu ho va intentar amb un cop de cap que va sortir desviat. El cronòmetre ja corria en contra dels d'Eusebio, que veia impotent com els seus deixebles estaven superats pel moment. Zorrilla vibrava mentre les cares dels jugadors gironins no desprenien esperança.

Eusebio faria entrar Doumbia ja a la desesperada mentre els jugadors del Valladolid esgarrapaven tots els segons possibles. Els gironins s'havien espavilat però era tard. Només quedava l'èpica, que tampoc apareixeria. Guardiola encara perdonaria el segon abans del xiulet final de l'àrbitre, que condemna el Girona, ara sí, a patir de veritat per sobreviure.

VALLADOLID 1 - 0 GIRONA

VALLADOLID: Masip, Javi Moyano, Kiko Olivas, Calero (Joaquín, min. 63), Nacho, Míchel, Alcaraz, Óscar Plano (Toni Villa, min. 76), Waldo, Enes Ünal i Guardiola (El Hacen, min. 87).
GIRONA: Bounou, Ramalho, Juanpe, Bernardo, Muniesa (Doumbia, min. 75), Raúl García (Douglas Luiz, min. 64), Pere Pons (Porro, min. 85), Granell, Borja García, Portu i Stuani
GOLS: 1-0, Míchel (min. 65)
ÀRBITRE: Martínez Munuera (comitè murcià). Ha amonestat Óscar Plano, Enes Ünal, Alcaraz, Kiko Olivas (Valladolid); Muniesa, Juanpe, Stuani (Girona). VAR: Melero López (comitè andalús)
ESTADI: Nuevo José Zorrilla, 19.106 espectadors

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook