No és un partit qualsevol, és el partit que pot determinar el present i el futur d'un Girona que no es pot permetre el luxe d'arraconar el seu esperit competitiu. Avui, el perdedor no serà carn de Segona, perquè encara quedaran quatre jornades i dotze punts en joc que, de ben segur, donaran molt de si. Però qui guanyi sortirà amb una rialla d'allò més gran, i amb la sensació d'haver-se tret un pes de sobre esfereïdor que no li fa cap bé. Valladolid i Girona, separats per només dos punts, fa cinc jornades que no guanyen. Irregulars, el seu moment actual és el reflex d'una temporada que s'han complicat de mala manera. Els locals, perquè han deixat escapar la inèrcia de què tot aquell recentment ascendit gaudeix. De fet, al Girona li va durar gairebé una temporada sencera. A principi de curs, els de Sergio González lluitaven per treure el cap a la zona europea, rebien elogis i res feia pensar la situació que viuen actualment. Han passat de sentir-se forts a ser fràgils, malgrat que divendres, a Vitòria, van contrarestar un 2-0 amb l'Alabès que no tothom pot posar la mà al foc per assegurar que ho farien.

I si el Valladolid està espantat, el Girona tremola perquè tampoc s'esperava ser on és avui: jugant-se les garrofes al Nuevo Zorrilla, amb el marge d'error cada vegada més petit. No hi ha manera que Eusebio, en el seu primer any a Montilivi, tingui un partit tranquil. El val·lisoletà, que sembla que escollirà el retorn a la defensa de tres centrals que va utilitzar durant la segona meitat de la darrera derrota a Balaídos contra el Celta, es manté ferm i optimista, tot i que ha perdut bona part del crèdit que tenia no fa pas gaire, quan els seus homes es movien a nou punts per sobre de la línia vermella. Ningú dubta de la capacitat d'una plantilla completament dedicada sentimentalment al Girona i que ha demostrat que mai es pot llançar la tovallola ni deixar de comptar amb ells, però els arguments futbolístics són, ara mateix, més pobres del que haurien de ser, perquè a l'equip li costa ser original i sorprendre en atac. Tampoc sembla que el pla B funcioni i els contraris no necessiten gaire per fer més fonda una ferida que ha de ser guarida com més aviat millor. Avui és un partit per jugar amb el cor. Per recordar tot el que ha costat arribar a Primera Divisió i protegir, al preu que sigui, el somni de continuar vivint dies feliços al cim del futbol estatal. Però les permanències no es regalen. I, a la vida, encara que no ens agradi, amb posar-hi el cor no sempre és suficient. També farà falta joc.

Els pesos pesants, titulars

Homes de pes com Juanpe, Ramalho -ja recuperat, com Lozano i Valery, que podria ser la sorpresa al carril esquerre-, Àlex Granell o Borja García tenen tots els números per recuperar una titularitat que no van tenir a Balaídos. Si això fos així, caurien de l'onze Raúl García, Alcalá, Douglas, Patrick Roberts i Aleix Garcia, que no va viatjar per «decisió tècnica». Eusebio sap que, en les situacions difícils, ha de cridar aquells que donen un extra més perquè, quan arriben a casa, donen voltes al llit pensant com ho poden fer per solucionar els mals d'un Girona que lluitarà amb totes les seves forces. El val·lisoletà s'està plantejant molt seriosament recuperar d'inici el 3-5-2 amb què ha navegat durant bona part del trajecte a Primera. Concretament, en la històrica victòria al Santiago Bernabéu el va fer servir a la primera part. Va ser la darrera vegada fins dissabte, perquè el 4-1-4-1 va multiplicar l'encert d'un conjunt que va saber guanyar tres vegades en les tres visites consecutives a Madrid, allunyant una tempesta que amenaçava amb trons després de la derrota contra l'Osca, a principis de febrer. Amb el desig de fer alguna cosa nova que torni a reactivar i a donar motius per a l'optimisme, pot ser la solució escollida. Stuani, que no només actua com a referència al terreny de joc, va dir que l'equip se sentia «més còmode» perquè generava moltes més situacions de perill. Sobretot, si Portu, que avui el tornarà a acompanyar en atac, és a prop seu. I si ho diu l'uruguaià que ha marcat divuit gols a la Lliga, serà per alguna cosa.

Baixes a Pucela

El Valladolid tampoc és que tingui gaire sort amb les lesions, i acumula set baixes: Luismi, Duje Cop, Keko Gontán, Stiven Plaza, Verde, Anuar i Antoñito, aquest per sanció. El principal dubte és al lateral dret, on sembla que Moyano farà un esforç, perquè va patir un cop que no l'assegurava per al partit d'avui, que sí que comptarà amb la presència de Rubén Alcaraz, baixa a Vitòria la setmana passada per sanció. Si el Girona guanya, marxarà de cinc punts i tindrà el goal-average a favor. I si perd... millor no pensar què pot passar.