El Girona es jugava el futur immediat en un partit vital. Guanyar suposava deixar un rival directe a cinc punts de distància i molt tocat, l'empat permetia continuar amb les coses iguals a falta de quatre partits i la derrota servia per caure en zona de descens a l'espera dels resultats dels altres adversaris. L'equip no va reaccionar i lluny de mostrar-se com un conjunt rebel i ambiciós va jugar espantat, cohibit i només pendent de defensar davant un adversari que a mesura que avançava el matx cada vegada veia més a prop la victòria. El Girona va tornar a repetir errors del passat, es va anar enfonsant a la frontal de l'àrea de Bounou fins que va rebre el gol de Míchel i va acabar desorganitzat per buscar un empat sense cap criteri. Fins ara han actuat els jugadors i el cos tècnic, però arriba el moment en què Quique Cárcel haurà de prendre alguna decisió, serà dura, contra voluntat, però el Girona no es pot permetre acabar la Lliga sense intentar capgirar una situació que el porta cap a Segona Divisió.

Torna la defensa de tres. Cinc derrotes consecutives, diversos partits sense portar la iniciativa en el joc i sobretot la urgència d'una reacció va significar una nova modificació en el sistema de joc dels gironins. Dissabte passat a Vigo ja vam veure com Eusebio rectificava en el descans per tornar a la defensa formada per tres centrals i dos carrilers. Amb un onze on hi havia dos jugadors al centre preparats per portar la iniciativa, Douglas Luiz i Aleix Garcia, i tres davanters, Portu, Stuani i Patrick Roberts, per atacar els catalans no van fer un bon partit, no van controlar el matx, no disposaven de la pilota, no tenien opcions d'atac posicional, com tampoc de contracop, i en defensa l'equip no estava bé. Un cop analitzats els errors comesos en els darrers partits ahir vam tornar a veure la defensa formada per Juanpe, Bernardo Espinosa i Marc Muniesa, en els carrils Jonas Ramalho jugava a la dreta i Raul Garcia Carnero a l'esquerra. Al centre tornava una parella de gironins per donar equilibri atac-defensa, Pere Pons i Alex Granell s'encarregaven d'una zona de creació on tan important era portar el control en atac com pressionar molt bé en defensa. A la zona d'enllaç Borja Garcia no podia participar del joc ofensiu, mentre que a la davantera un Portu voluntariós però aïllat s'ajuntava a un Christian Stuani aturat pels centrals locals.

Sergio González amb el 1-4-4-2. Per al Valladolid el partit era igual de transcendent que per als gironins. L'equip val·lisoletà se la jugava a casa i ho feia davant una afició que omplia el José Zorrilla. A la porteria el català Jordi Masip tornava a la titularitat en detriment del gallec Yoel Rodríguez, que havia jugat els dos últims partits, en defensa la línia de quatre la formaven Javi Moyano a la dreta, Nacho a l'esquerra i l'exjugador del Girona Kiko Olivas i Fernando Calero a l'eix. Per davant, una parella que es compenetra molt bé lluitava a la zona de creació, Rubén Alcaraz hi posava entrega, intensitat i molt sacrifici. Al seu costat, Míchel, autor del gol, es beneficiava del treball de l'exjugador del Girona per poder aportar qualitat tècnica. A les bandes el tècnic local hi va situar dos futbolistes amb arribada, a l'esquerra Waldo Rubio i a la dreta un jugador de perfil ofensiu com Oscar Plano, que amb arribades des de segona línia buscava diagonals de fora cap a dintre. Al davant, Sergi Guardiola i Enes Ünal participaven més que no pas els davanters gironins i la seva mobilitat complicava el marcatge a una defensa que va tornar a encaixar per sisè partit consecutiu.

Els duels individuals. Estem en una fase definitiva de la temporada en què aspectes com el sistema de joc, les alineacions, els moviments ofensius i defensius, els rivals i fins i tot el calendari que queda pendent tenen una rellevància relativa. L'equip necessita competir i a banda dels aspectes relacionats el més important és que no perdi l'esperit de lluita que cal imposar en cada jugada de partit. Les accions d'u per u s'han de guanyar tant en atac com en defensa, les pilotes dividides han de ser per als gironins, les segones jugades s'han de recollir, l'actitud, la concentració, la perseverança, la mentalitat, les ganes de sumar i guanyar els duels individuals han de ser aspectes obligats per als jugadors d'Eusebio. Salvar la categoria és una prioritat i aquest fet s'ha de notar en totes les accions des del primer minut fins que l'àrbitre xiula el final. Ahir l'equip va tornar a fer un partit molt similar al de dissabte passat a Vigo, i el problema arriba quan es repeteixen errors coneguts. El Girona va renunciar a l'atac, mentre deixava passar els minuts i el seu rival li arrabassava el domini del partit. Igual que li ha passat en els darrers partits, ha acabat centrant pilotes a l'àrea rival sense poder crear ocasions de gol.

Diumenge, el Sevilla sense Machín. Una de les dates marcades al calendari a l'inici del campionat era la que coincidia amb la visita del Sevilla a Montilivi. El fet de veure els sevillans dirigits per l'exentrenador gironí Pablo Machín suposava un partit curiós i diferent per a l'afició del Girona. El campionat ha anat avançant i una ratxa de mals resultats lligada a l'eliminació del Sevilla a l'Europa League va costar el càrrec a Machín i a tot el seu cos tècnic. Diumenge i sense el tècnic sorià a la banqueta, Joaquin Caparrós dirigirà l'equip davant un Girona que si no canvia la mentalitat encara jugarà més pressionat. Les cares dels futbolistes gironins després del partit d'ahir mostraven la derrota i la desesperació. Queden quatre jornades i la possibilitat d'aconseguir la permanència està ben viva. Els futbolistes s'han d'alliberar d'una situació que se'ls menja psicològicament, han de creure en les seves opcions, no poden jugar espantats i han de sortir a guanyar contra qui sigui. Ara no és el moment de mirar enrere, no es pot recular i tothom ha d'ajudar per explotar al màxim tots els recursos que té l'equip.