Va ser un monòleg i no una roda de premsa. Eusebio Sacristán, que aquesta setmana ha estat ratificat a la banqueta de Montilivi malgrat viure la pitjor sèrie de l'última dècada, amb sis derrotes consecutives a la LFP, es va limitar a fer un discurs preparat, sense admetre preguntes, a l'hora de la prèvia del partit de demà: s'ha de creure en la permanència fins que els números diguin el contrari. Les primeres paraules van anar dedicades a la premsa, que s'ho mirava sense saber ben bé d'on baixava tot plegat. «Vull donar les gràcies a tots els que seguiu el dia a dia, i pel respecte que heu demostrat al llarg d'aquest curs. També ara, que les coses no són tan fàcils, donant suport i sent positius. Ho vull agrair de tot cor. Ara és un moment especial per al club i el que vull és llançar un missatge. Crec que el millor és que expliqui com em sento». El discurs, pausat i calculat al mil·límetre, exemplifica la situació en la qual es troba el Girona. «Són moments difícils, tots ho estem passant malament. Quan acabi la temporada ja tindrem temps per analitzar i assumir responsabilitats, intentant esbrinar on ens hem pogut equivocar en els últims mesos. Però ara el club ha decidit que haig de continuar liderant aquest projecte, i hem de mirar endavant. Tenim un repte molt important, i el podem comparar a l'ascens».

Si a principis de desembre, el marge amb el descens arribava a la desena de punts, ara fa un mes que era de nou, després de les tres victòries consecutives en els desplaçaments a Madrid: 1-2 al Santiago Bernabéu, 0-2 a Vallecas i 0-2 a Butarque. Perquè a Montilivi fa sis mesos que no hi guanya. I sis mesos són mig any. És millor no pensar-hi, però de ben segur que aquesta és una de les raons que avui situen el Girona en la divuitena posició. «Malauradament, ens hem vist immersos en una situació en què no volíem estar, perquè pensàvem que estaríem en una posició més bona. Però no podem fer-hi res i ho hem de viure donant el màxim de nosaltres mateixos. Això li he dit a la plantilla, m'he compromès amb ella. Repeteixo, tot i els recents resultats el club confia en mi, i jo penso donar el màxim per fer possible la continuïtat del Girona a Primera Divisió», valorava Eusebio, a qui no s'ha sentit retreure res durant un curs traumàtic en forma de lesions, pocs recursos i un ull posat a Peralada, on futbolistes joves que competeixen a Segona B s'han hagut de fer forts al màxim nivell per donar un cop de mà a un primer equip que s'ofegava. Per al val·lisoletà, el cor de la plantilla és el millor aval per creure en l'objectiu que tota la ciutat espera confirmar d'aquí a quatre jornades. «El que em dona forces per seguir és tot el que envolta aquest club. Sobretot, l'esperit i l'ànima que té la plantilla; això em fa sentir que la permanència serà possible. Tothom està molt implicat i crec que ens mereixem continuar a Primera. Estem treballant de valent, ho estem intentant, i hem de creure que al final ens arribarà el premi que tant estem buscant. Insistir amb confiança, aquest és el camí per fer-ho realitat».

Avui, el Girona rebrà el Sevilla, un equip destinat a lluitar per un lloc a la Lliga de Campions, i que tampoc ha tingut una temporada fàcil, amb la destitució inclosa de Pablo Machín i l'entrada de Joaquín Caparrós. A Eusebio, però, li és igual que vingui el Sevilla, l'Osca, el Llevant o l'Athletic de Bilbao, perquè no pensa en res que no sigui el seu propi equip. Si el Girona està bé, és capaç de tot. Però ha d'estar bé, i ara no ho està. «Aquest és el meu sentit i la meva determinació, tenim un partit molt complicat contra el Sevilla, un rival molt potent i amb moltes virtuts, però hem de mantenir la fe. Ens és igual qui tinguem al davant, ens hem de sobreposar a tot el que ens passi i estar per damunt de qualsevol adversitat».

De la convocatòria, tampoc va explicar pràcticament res. Ni el perquè de l'absència de Ramalho i, sobretot, Roberts, el motiu de la primera xiulada important de Montilivi cap a Eusebio. Va ser durant la derrota contra el Vila-real de fa un parell de setmanes, quan va fer entrar Doumbia buscant una reacció que mai va arribar. «Estem tots junts, i he escollit els futbolistes que estan més preparats per competir. Sempre faig la llista tenint en compte les característiques del rival i el pla de partit que tinc al cap. I els que jugaran són els que considero que ho faran millor segons la idea que crec que passarà», va explicar Eusebio, sense donar cap més detall sobre l'absència del britànic. Montilivi, que s'omplirà per donar tot el seu suport en un esprint final de campionat en què caldrà invocar a tots els sants, tornarà a respondre. Eusebio també va tenir unes paraules directes per a l'afició blanc-i-vermella. «Sabem que l'afició vindrà, tot i els disgustos que ha tingut recentment, i anirem a guanyar al seu costat. Hem de ser un, hem de fer-ho tots junts». Abans d'aixecar-se i marxar, el tècnic del Girona va dir que el discurs ja s'havia acabat. «Demano disculpes per no respondre preguntes, però sé que en el vostre ànim d'ajudar ho entendreu», va dir.