29 de abril de 2019
29.04.2019
OPINIÓ

Exhibició

29.04.2019 | 01:06

No dubto ni per un moment en dir que el Girona FC va fer ahir el millor partit d'aquestes dues temporades a Primera. Sé dels dos empats contra l'Atlètic de la temporada passada, de la victòria contra el Reial Madrid, de l'empat d'aquesta campanya al Camp Nou o alguna altra actuació que se'm pot escapar, però cap d'elles com la d'ahir.

Ho analitzo tenint en compte tots els factors que els gironins tenien en contra: sis mesos sense guanyar a casa, sis partits seguits perdent, el fet d'estar en descens i també el tenir al davant un equip que lluita per Champions. Malgrat tot això, el nivell ahir va ser brutal en implicació i capacitat de sacrifici. La gran clau va ser que el Girona FC va guanyar tots els duels individuals als jugadors del Sevilla. Un per un.

Valery va aturar Munir i a qui se li acostava, Juanpe i Bernardo van desdibuixar Ben Yedder, Muniesa es va imposar a Sarabia, Douglas Luiz va frenar Vázquez, Pons i Granell van impedir Banega i Roque Mesa fer futbol des del darrere, Portu i Borja van superar els dos laterals i alhora els van impedir pujar, i Stuani va obligar els dos centrals a treballar de valent.

I enmig d'una actuació coral tant destacada, pel meu gust tres noms propis: Pere Pons, Marc Muniesa i Cristhian Stuani. Pons va estar brutal, excel·lent en tots els àmbits, feina rematada amb la jugada del gol, en la qual és ell qui inicialment arrenca des del mig del camp i qui acaba fent l'assistència definitiva a Portu.

Pel que fa a Muniesa, el lloretenc no havia tingut en aquests dos anys un partit tan destacat com el d'ahir, amb una motivació altíssima, una gran actuació defensiva i moltes arribades per banda. I Stuani, més enllà de la seva innegable i habitual lluita amb els defensors, ahir va regalar a la graderia un màster de com contemporitzar un partit quan convé que corri el rellotge sense que passi res. Un munt de faltes buscades i interrupcions vàries per frenar qualsevol ímpetu del Sevilla en el darrer quarts d'hora del matx.

No hi ha res fet, però no hi ha res perdut. Aquest era el risc real.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook