Hi ha vida. Aquest Girona no només té pols i respira sinó que ahir es va alçar i va demostrar a tothom que no està mort. Ben al contrari. Quan tot semblava perdut i alguns ja tenien a punt el certificat de defunció, l'equip va deixar ben clar que es vol quedar a Primera. Lluny de la imatge d'equip trist, gris i enfonsat que comptava les hores per baixar a Segona A, el Girona ahir es va transformar i va passar per sobre del Sevilla per cantar victòria a casa mig any després i sortir dels llocs descens. Tres punts alliberadors per a un equip que ahir va recuperar l'esperit dels últims anys i a còpia d'intensitat, ritme, pebrots i ofici va superar un decebedor Sevilla. Unes virtuts que són l'ADN del Girona i que si en les últimes setmanes no haguessin desaparegut, l'equip ja estaria salvat. El destí va voler que Portu fos el botxí de l'equip que a l'estiu no va voler pagar-ne la clàusula quan el seu adeu era un fet. El murcià va decantar el partit a la segona part gràcies a un contracop conduït per un immens Pere Pons. Amb l'ajuda del Montilivi de les grans ocasions, el de Sant Martí Vell, Muniesa i Stuani es van carregar l'equip a l'esquena fins a conduir-lo a un triomf que permet veure amb més optimisme les tres jornades finals. No hi ha res fet, per descomptat, però els tres punts reforcen la moral d'un equip que té la salvació a la mà i que ahir va demostrar que no la regalarà tan fàcilment.
Amb la convicció que si havia d'enfonsar-se ho faria fidel als seus principis, Eusebio va recuperar el 4-1-4-1 per intentar trobar el que no s'havia aconseguit des de feia mig any: un triomf a Montilivi. El tercer canvi tàctic en tres partits i una mostra més de la desoritentació d'un tècnic que va ser escridassat pel públic en el moment que la megafonia va dir el seu nom. La xiulada va ser el preludi d'un gran ambient a l'estadi amb una afició entregada i disposada a ajudar l'equip a sortir del pou. L'entrada de Valery al lateral dret en el lloc de Raúl García i de Douglas Luiz per Ramalho van ser les dues novetats en un onze on Muniesa feia de lateral esquerre. Al davant un Sevilla farcit d'estrelles que, en la seva lluita per entrar a la Lliga de Campions, sabia que el València havia perdut a Mestalla contra l'Eibar. Un Girona nou es va veure durant els primers compassos del partit. Un equip intens, agressiu i que mossegava en totes i cadascuna de les accions. És a dir, el que no s'havia vist durant els últims partits de l'equip. Fruit del ritme i l'alta pressió que oferia l'equip van arribar les primeres ocasions locals. Primer va ser Stuani, després d'un contracop de Pons, que va rematar a l'exterior de la xarxa i més tard, Bernardo amb un cop de Vaclik va enviar a córner amb dificultats. Entremig, el Sevilla també va avisar amb una oportunitat encara més clara quan Munir va guanyar l'esquena als centrals però va veure com Bounou tapava la rematada. El refús el va enviar fora Ben Yedder.
El Girona s'estava menjant el Sevilla en intensitat però el marcador no es movia. Els andalusos de mica en mica ensenyaven detalls de la seva immensa qualitat però sense arribar amb claredat a l'àrea de Bounou. En canvi, el Girona continuava arribant a la zona de tres quarts. A punt van estar els gironins d'obrir la llauna amb un altre cop de cap de Bernardo que el travesser va escopir, en l'ocasió més clara del partit. El Girona cercava el perill a pilota a aturada penjant totes les faltes a l'olla i s'hi estava acostant.
El Sevilla semblava anar al tram-tram. Conscient de la necessitat local i que els gironins no podrien aguantar el ritme tan alt, els andalusos semblaven jugar a veure-les venir. Fos com fos, ni uns ni altres van aconseguir perforar la porteria rival i es va arribar a la mitja part sense que el marcador es mogués. El Girona tenia quaranta-cinc minuts per endavant per trobar el camí del gol. Això sí, sense menystenir el 0-0. Els d'Eusebio van tornar a sortir elèctrics a la represa i de seguida Muniesa, incoporat a l'atac, va estar a punt de sorprendre Vaclik amb un xut dins l'àrea amb la cama dreta. Era el Sevilla qui trepitjava més àrea i qui tenia la pilota però el Girona per fi somriuria moltes setmanes després quan Portu va finalitzar un contracop de tiralínies trenat entre ell mateix, Pere Pons i Stuani. Montilivi desbordava d'eufòria.
El partit s'havia encarat però per davant hi havia més de mitja hora i calia pedalar encara molt per a assegurar el resultat. El Sevilla, que fins llavors, semblava mit endormiscat posaria una marxa més i de seguida va començar el setge a Bounou. El marroquí intervendria providencialment a una rematada de Ben Yedder pocs minuts després del gol de Portu. El partit es podia fer molt llarg per a un Girona que començava a recular massa.
S'arribava al tram decisiu del partit amb el Girona defensant-se amb criteri i buscant el segon. Borja García fregaria la sentència amb un xut amb l'esquerrades de la frontal que va atrapar bé Vaclik. El segon gol no va arribar però, aquest cop, tampoc el de l'empat visitant. Gràcies a un recital de com s'han de jugar els darrers minuts els gironins van saber lligar el sac ben lligat i el triomf no es va capar. Tres punts d'or per a un equip que agonitzava i que ahir va revifar de cop quan tothom el donava per mort. Montilivi torna a somriure i l'objectiu és a la vista.
