29 de abril de 2019
29.04.2019
OPINIÓ

El partit que s'esperava d'un Girona millorat

29.04.2019 | 09:30

Victòria a Montilivi, victòria del Girona i pas endavant d'un conjunt que ahir va trencar dinàmiques negatives. Les ratxes eren molt dolentes: sis derrotes consecutives a la Lliga i sis mesos sense guanyar a casa deixaven a l'equip d'Eusebio al límit de l'abisme i encarat cap a la Segona Divisió. L'adversari jugava per entrar en zona de Lliga de Campions mentre els gironins lluitaven, per primera vegada des que estan a la màxima categoria, per sortir del descens. L'entrega, la motivació i el sacrifici dels locals va ser molt millor que no el treball que van realitzar els jugadors d'un Sevilla que va generar poques ocasions de gol. A l'estadi es va generar un ambient similar al d'una final. L'afició es va bolcar a favor del seu equip i aquest va respondre deixant-se la pell en un matx intens i igualat on el gol de Portu va decantar la balança pels de casa. Queda Lliga i encara han de passar més coses. El Girona no està salvat ja que encara haurà de sumar més punts per aconseguir la permanència però si l'actitud dels jugadors es manté l'equip assolirà l'objectiu final.

L'actitut, millor que el sistema. Al Girona se li podia retreure que en els darrers partits els seus adversaris el superaven en mentalitat, actitud i agressivitat. A Vigo, i sobretot dimarts a Valladolid, l'equip no va estar a l'alçada d'un club que es jugava el descens de categoria. Un sistema de joc basat en defensar, sense pressió cap al rival i sense opcions d'enllaçar ocasions d'atac deixava en evidència a un cos tècnic i a uns jugadors que anaven de més a menys. Ahir el Girona va sortir fort des de la primera jugada. La pressió alta obligava a l'equip de Joaquín Caparrós a iniciar amb joc directe, el marcatge de Pere Pons a Ever Banega servia per eliminar el control sevillà a la zona de creació i les posicions avançades dels centrals obligava a Ben Yedder, Fran Vázquez, Pablo Sarabia i Munir a jugar lluny de la porteria defensada per Yassine Bounou. Eusebio va apostar per un onze on Pedro Alcalà, Pedro Porro i Aleix Garcia es quedaven a la banqueta per sortir a la represa, una defensa de quatre amb Valery Fernández i Marc Muniesa als laterals i amb Bernardo Espinosa i Juanpe de centrals va ser suficient per deixar la porteria a zero. Al mig camp Douglas Luiz, Pere Pons i Granell s'ajuntaven per ajudar-se en defensa i associar-se en atac mentre un Borja Garcia massa obert a banda esquerra havia de desmarcar-se cap a passadissos interiors per poder entrar en joc.

Pere Pons i deu més. El de Sant Martí Vell es va buidar. El mig centre del Girona va executar un partit de molt nivell; intens en totes les jugades, llest en l'anticipació, concentrat en la recuperació, fort físicament per ocupar un espai inacabable, segur en la passada i despert mentalment. Al centre el va acompanyar un Àlex Granell que ho va donar tot fins a quedar esgotat, el gironí va participar tan en l'elaboració com en el treball defensiu, va encoratjar a una afició que el va seguir i va mostrar caràcter en els moment decisius de partit. El brasiler Douglas Luiz va completar un dels millors partits des que està a Girona, millor en la passada de seguretat i recuperant pilotes dividides es va imposar en una zona on apareixia un dels jugadors més determinants del Sevilla, Fran Vázquez. Al davant la parella Portu i Stuani s'ho feien sols. L'uruguaià va ser determinant provocant faltes a la part final de partit, amb poca participació a la zona de remat Stuani va sortir del seu lloc habitual per recollir pilotes d'esquena a la porteria de Tomas Vaclik. Portu va marcar el gol decisiu, va ajudar molt ofensivament quan s'ajuntava amb Stuani per condicionar els centrals i sorprenia quan ocupava la banda dreta on desequilibrava en accions de velocitat.

El Sevilla, anul·lat. Caparrós va alinear a un onze de moltes garanties, amb un 1-4-4-2 on hi havia molts jugadors de perfil ofensius els visitants no van trobar-se còmodes en cap moment. Al darrera la línia defensiva la formaven Jesús Navas i Sergio Escudero als laterals, tot i tractar-se de futbolistes de perfil atacant no es van incorporar gaire en atac, a l'eix i per frenar a Chistian Stuani van situar-se de centrals el portuguès Carriço i Sergi Gómez. Al centre la parella de pivots la formaven l'argentí Ever Banega i Roque Mesa mentre que a les bandes l'exblaugrana Munir entrava per l'esquerre i un poc participatiu Pablo Sarabia ho feia a la dreta. Al davant el francès Ben Yedder va quedar anul·lat pels centrals locals i no va disposar de cap ocasió de gol mentre Fran Vàzquez havia de sortir molt de la seva zona si volia entrar en contacte amb la pilota. Els andalusos es van veure superats per un Girona més ordenat en qualsevol zona del camp que amb una la lluita al mig camp eliminar a un conjunt construït per estar a la zona alta.

A Getafe cal seguir el mateix camí. La victòria d'ahir ha de servir perquè l'equip d'Eusebio agafi aire i pugui respirar després d'una setmana complicada a Girona. Guanyar el Sevilla suposa una dosi de confiança de cara als tres partits que queden pel final de campionat. Semblava impossible tornar a veure el Girona guanyar a Montilivi, de la mateixa manera que es preveia molt complicat fer-ho davant un adversari a priori superior. Quan el Girona va guanyar al Bernabéu els futbolistes van augmentar l'autoestima. Aquella victòria va servir per capgirar una situació complicada. Ara. Com va passar a Madrid, els punts d'ahir han de suposar una nova dosi de confiança per a uns jugadors que no poden parar. Diumenge vinent davant un Getafe que s'ha erigit com a la revelació del campionat serà necessari jugar amb la mateixa energia i intensitat, fan falta punts i el partit torna a ser decisiu per a un Girona que si guanyés faria un pas quasi definitiu cap a la permanència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook