30 de abril de 2019
30.04.2019

El picapedrer que té moltes més virtuts que la de fer gols

Stuani fa quatre jornades que no marca, però continua sent decisiu per al Girona pel seu treball, entrega i veterania dins i fora del terreny de joc

30.04.2019 | 00:15
El picapedrer que té moltes més virtuts que la de fer gols

A mitja tarda, Cristhian Stuani va publicar al seu compte personal de Twitter un petit escrit. «Gran triomf. Aquest és el camí. Gràcies afició per creure en nosaltres fins al final. Junts som més forts», escrivia, tot acompanyant el text d'una fotografia d'eufòria del partit de diumenge contra el Sevilla a l'estadi. En menys de dues hores, ja comptava amb prop de 300 interaccions. «Fort vas estar tu menjant-te els centrals», deia una de les respostes. Perquè just aquesta és la imatge que cada aficionat que va veure el partit per televisió o des de Montilivi es va endur del de Tala. La d'un davanter que va bregar des del primer fins a l'últim minut, sabent llegir perfectament què requeria el partit a cada moment. No va aportar gols. Com fa quatre jornades que passa. Però Stuani és molt més que això. És la veterania, l'experiència. El pitxitxi, també. Però sobretot aquell jugador no s'arruga mai i que sempre apareix, vagin bé les coses o la dinàmica fos horrible, com fins fa quatre dies.

És curiós, però l'uruguaià no veu porteria des del 6 d'abril, quan va marcar a l'Espanyol des del punt de penal. Ha passat gairebé un mes. Quatre jornades, pocs xuts i cap gol. Potser sorprenent pel que fa al quart màxim artiller del campionat. Acumula 18 dianes, només superat per Karim Benzema (21), Luis Suárez (21) i Leo Messi (33). Dispararia totes les alarmes a qualsevol altre equip. Però no aquí. Potser ara Stuani no fa gols, però supleix aquesta «carència» amb moltes altres virtuts. Dins i fora de la gespa. L'exemple és ben recent. El recital de diumenge, davant del Sevilla, és per tenir-lo ben present. Sobretot al darrer quart d'hora. No només per participar en l'acció de l'1-0 una estona abans; rebent dins l'àrea, aguantant la pilota i cedint-la perquè entre Portu i Pere Pons enllestissin la feina. Sinó per la gestió dels darrers minuts, amb el marcador a favor i quan el rival, obligat per les necessitats, més jugava a camp contrari.

Stuani va guanyar tots els duels amb els centrals. Va buscar faltes i les va trobar. Va esgarrapar segons cada cop que va aparèixer a escena. I va fer anar de polleguera la defensa, que no sabia com aturar-lo. L'uruguaià va provocar fins a vuit faltes. Tant és així que ja és el quart futbolista de tota la Primera Divisió que més en rep. Són 70, per darrere de les 71 que li han fet a Yuri (Athletic), les 100 de Borja García (Girona) i les 102 de Rubén Alcaraz (Valladolid). «Això ho fa l'experiència. S'ha d'intentar donar a l'equip allò que necessita a cada moment. Eren clau aquells minuts perquè el Sevilla mirava de dur-nos al nostre camp. El més important era rebre faltes per adormir el partit», deia el mateix Stuani, qui va rebre un dia més el caliu de la graderia. «He sentit l'estima de l'afició i això em reconforta molt». Va atendre els mitjans diumenge, com ho ha fet sovint. Sobretot quan les coses van mal dades. No li importa fer un pas endavant i fer de para-xocs. Per això, va voler transmetre un missatge d'optimisme. «Hauríem sigut uns covards si després de perdre a Valladolid l'equip hagués abaixat els braços. Ara veiem les coses d'una altra manera». Diumenge, a Getafe, nova oportunitat per obrir el seu manual d'estil. I si torna a trobar porteria, això que agrairà el Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook