06 de maig de 2019
06.05.2019
Diari de Girona

Angoixa fins a l'últim dia

La victòria del Valladolid situa els gironins a la divuitena posició, a un punt de sortir del descens. Els d'Eusebio superaran el Llevant si l'aconsegueixen derrotar, però també poden baixar si perden

06.05.2019 | 00:57
Angoixa fins a l'últim dia
Waldo celebra el gol de la victòria castellana.

Era qüestió d'hores que el Girona tornés a caure als llocs de descens, per segona vegada en aquests dos anys que porta vivint a Primera Divisió. Perquè si només se sumen 13 punts en una segona volta per oblidar, el més normal és estar a la part baixa d'una classificació que, ara sí, espanta més que mai. Els homes d'Eusebio no han fet els deures i no poden donar les culpes a ningú que no siguin ells mateixos. La victòria del Valladolid contra l'Athletic Club (1-0) va confirmar la divuitena posició blanc-i-vermella. Però si el Girona és divuitè, és perquè no ha fet mèrits per estar més amunt. Com a mínim, encara és a temps d'arreglar-ho. Tot implica guanyar diumenge (18.30 hores) el Llevant a Montilivi, que va trencar la seva maledicció contra el Sevilla, gràcies a un esperit que haurà de recuperar si no vol veure reduïdes les esperances de continuar a Primera.

La part positiva és que el Girona guanyant al conjunt valencià dependrà d'ell mateix en l'última jornada, on haurà de visitar l'Alabès a Mendizorrotza. El conjunt basc és a tres punts del setè lloc, el que dona accés a la prèvia de l'Europa League, però s'ha vist superat per la Reial Societat i l'Espanyol, amb els mateixos punts. Amb una mica de sort, no tindrà res en joc. Però si el Girona no hi posa el que ha de posar, de res servirà imaginar què ha de passar perquè tot acabi bé. Perquè si perd contra el Llevant, fins i tot podria baixar sense esperar a l'últim dia. El gol de Waldo a la primera meitat va obrir la llauna per a un Valladolid que va sortir a mossegar i es planta a la dissetena posició, amb un punt més (38) que el Girona (37) i amb el gol average a favor seu. Llevant, Vila-real i Celta en tenen 40.


Qui arribi a la jornada 38 per sobre té molt de guanyat

La clau, esportiva i emocional, serà arribar a la darrera jornada amb la permanència gairebé a tocar. Perquè sembla improbable que el Girona empassegui a Vitòria o el Llevant no guanyi un Atlètic que no s'hi jugarà res més que l'honor. I la necessitat de no baixar a l'infern sempre serà molt més gran que l'orgull d'un subcampió que possiblement farà jugar els futbolistes menys habituals. Descartats el Rayo i l'Osca, la lluita passa pel duel que es viurà a Montilivi. Amb permís del Celta, el Vila-real i el Valladolid, com no. Perquè fins que no s'acabi tot, ja s'ha vist que pot passar qualsevol cosa. El Celta visitarà l'Athletic Club, que lluita per entrar a Europa, i rep el Rayo. El Vila-real juga a casa contra l'Eibar i acabarà la Lliga visitant el Coliseum Alfonso Pérez, contra un Getafe que s'estarà jugant un lloc a la Lliga de Campions. I el Valladolid es desplaça a Madrid per jugar contra el Rayo i s'enfrontarà al València en una última jornada on les angoixes es multiplicaran per mil.

Els de Sergio, que van generar molt més que l'Athletic però que van veure com els bascos -que van reclamar un penal de Kiko Olivas per mans- perdonaven amb un pal d'Aduriz, han fet un salt endavant gràcies als sis punts sumats dels últims nou. Els primers tres, contra el Girona, que també va perdre en els duels directes contra el Vila-real i el Celta. Els d'Eusebio han perdut set dels darrers vuit partits. El partit del Sevilla va ser l'excepció. I com no el repeteixin, tot fa indicar que tornaran a Segona Divisió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook