Juanpe Ramírez fa un metre noranta d'alçada. No és excessivament ràpid, ni té una capacitat de desequilibri pròpia d'un extrem. És central i el seu fort, entre d'altres, és el joc aeri. Un defensa sòlid, que té una sortida de pilota acceptable. Amb això, Eusebio Sacristán en va tenir prou per escollir-lo a ell per ubicar-lo al lateral esquerre. Una decisió que es pot justificar per les absències d'altres futbolistes que hi encaixarien més, però alhora sorprenent, quan a la convocatòria hi havia homes com Valery i Planas. Ni un ni l'altre, sinó Juanpe. Es convertia així en el vuitè jugador que el cos tècnic ha fet servir, entre Lliga i Copa, per ocupar una banda esquerra que no té amo.
Sembla una posició maleïda. S'hagi jugat amb un dibuix o un altre, el cas és que Eusebio mai ha trobat un jugador fix per cobrir aquesta zona del camp. No l'han ajudat les lesions. Tampoc la planificació de la direcció esportiva. Per una cosa o altra, per allà han anat desfilant uns quants futbolistes, sense que cap d'ells s'hi hagi quedat de manera perenne. El més utilitzat a l'esquerre és Raúl García. El defensa gallec, fitxat al mercat d'hivern després de rescindir amb un Leganés on no hi tenia gens de protagonisme, ha jugat fins a 12 partits. Una desena a la lliga i els dos restants, a la Copa del Rei. El segueix Marc Muniesa, ahir absent per acumulació de targetes. El lloretenc, tot i ser un central, ha actuat nou cops al lateral i fins i tot ha tret el cap al pivot defensiu més d'una vegada, confirmant així la seva polivalència. A Raúl García i Muniesa se'ls suma Valery Fernández. El jove de l'Escala va començar la temporada al filial, però l'allau de baixes va fer que Eusebio decidís comptar amb ell. Se l'ha vist sis cops per l'esquerre entre una i altra competició. Cinc cops hi ha jugat Aday Benítez. El vallesà es va lesionar de gravetat el passat mes d'octubre. Un contratemps al genoll que l'ha obligat a passar per la sala d'operacions i que l'ha deixat en blanc durant gairebé tota la temporada. Sense ell ni tampoc l'inèdit Johan Mojica, Eusebio i el seu cos tècnic han hagut de buscar tota mena de solucions. Una d'elles va ser la de situar Àlex Granell a l'esquerre. Un migcampista fent de lateral o de carriler. Per més sorprenent que sembli, al gironí se'l va veure a la banda en cinc ocasions. Dues més que Carles Planas. El de Sant Celoni ha jugat ben poc per culpa de les repetides lesions, una constant a la seva carrera com a professional. Completa l'estadística Yhoan Andzouana, del Peralada, que va jugar de carriler a la Copa. I Juanpe, l'invent d'ahir.
