06 de maig de 2019
06.05.2019
Getafe 20Girona

L'enèssim fracàs torna el Girona al descens a dues jornades del final

L'equip d'Eusebio ofereix una trista imatge i perd sense presentar oposició davant un Getafe superior en tots els aspectes · Lluny de les bones sensacions de la passada jornada contra el Sevilla, el Girona torna a oblidar que s'hi està jugant la permanència amb una actuació incomprensible · El gol de Molina després d'un regal de Bernardo (m. 15) obre un partit en què el Girona no existeix i que s'acaba amb l'autoexpulsió de Borja García (m. 69)

06.05.2019 | 00:57
L'enèssim fracàs torna el Girona al descens a dues jornades del final
L'enèssim fracàs torna el Girona al descens a dues jornades del final

El Girona no va comparèixer ahir a Getafe. És així de trist. Ben poca història va tenir el duel al Coliseum que l'equip va començar a perdre quan es va saber que Stuani no jugaria per lesió. El centenar d'aficionats blanc-i-vermells desplaçats confiava en una campanada, segur que sí, però quan ni els jugadors s'ho creuen, ben poc s'hi pot fer. El Girona va fer el que va poder però va ser més que insuficient per fer pessigolles a un Getafe immensament superior que no va haver ni de forçar la màquina per guanyar. Tots els duels, totes els refusos i totes les ocasins van ser pel Getafe davant del Girona més impotent del curs. El més preocupant de tot no va ser la derrota, previsible, sinó la imatge d'un equip limitat i sense recursos que va fer un pas més cap al descens. Per acabar-ho d'adobar, l'autoexpulsió de Borja García complica encara més el panorama d'un Girona que està obligat a guanyar diumenge el Llevant i que torna a estar en zona de descens.

Altre cop en una situació límit, arran de les victòries de Llevant i Celta dissabte, Girona arribava a Getafe decidit a allargar les bones sensacions que va deixar la victòria contra el Sevilla a Montilivi (1-0). Un punt d'inflexió per a un equip que estava en caiguda lliure i que, gràcies al compromís i la intensitat va doblegar els andalusos per respirar una mica. L'objectiu ahir era, primer de tot, mantenir aquell nivell d'implicació. Si s'aconseguia, almenys la imatge de Valladolid no s'havia de repetir. No és que no es repetís, sinó que es va empitjorar. El pes de jugar sense Muniesa i Douglas Luiz i, sobretot, Stuani va ser una llosa massa pesant per a un Girona que va llençar a les escombraries la primera de les tres finals que tenia per la salvació.

Per a qualsevol equip, petit o gran, jugar sense el seu home més determinant és un pes difícil de suportar. Pel Girona, no tenir Stuani és encara més greu perquè és l'únic golejador de l'equip i té una ascendència que va més enllà fins i tot del terreny de joc. Una lesió muscular al soli va deixar el Girona ahir sense el far que el guia. Això va fer que Doumbia fes parella en atac amb Portu. L'altra gran novetat de l'onze va ser la presència de Juanpe al lateral esquerre. Eusebio no va voler tocar el seu sistema amb línia de quatre i va decidir que fos el canari qui actués a la banda deixant el mig del camp per a Pere Pons, Aleix Garcia i Granell.

Amb ben poc de ritme va començar el partit. El Getafe pressionava el mínim indispensable i el Girona mirava que no passés res. De fet, no estava passant res fins que Bernardo va perdre una absurda pilota sent l'últim home. Jorge Molina no va desaprofitar el regal i va obrir el marcador al quart d'hora de joc. El partit feia pujada ben aviat. El cop va ser molt dur per a un Girona que, orfe del seu líder, ja es veia per sota al marcador a les primeres de canvi. De minuts en restaven molts per endavant com per llançar la tovallola tan aviat. El Getafe ja havia aconseguit el que volia i ara tenia el partit on volia. Els madrilenys cedien la iniciativa a un Girona sense recursos que patia quan els madrilenys mossegaven. En el refús d'una acció d'estratègia, Bounou, amb el peu va evitar el segon gol local desviant una rematada franca d'Olivera dins l'àrea petita.

La primera part va transcórrer amb el Girona desaparegut ofensivament i el Getafe creant perill en les poques ocasions que generava. Superada la mitja hora, Jaime Mata, en una jugada personal, va rematar alt quan el públic ja cantava el segon. Abans de la mitja part i amb el Getafe refiat de la inofensivitat dels gironins, Portu va rematar massa forçat una gran centrada de Granell.

Tot i la decebedora primera part de l'equip, el Girona només perdia per la mínima i tenia quaranta-cinc minuts per cercar, almenys la igualada. Un objectiu que, sent realistes amb el que s'havia vist fins aleshores i veient què hi havia a la banqueta, es presentava francament utòpic. La represa seguia la tònica de la primera part, amb el Getafe cedint la pilota al Girona i pressionant-lo esperant que la perdés, com havia passat en l'acció de l'1-0. En una acció semblant, Ángel es va plantar sol davant Bounou però va enviar la seva rematada als núvols perdonant el segon. Mentrestant, el Girona continuava impotent sense mostrar cap senyal de poder fer pessigolles en atac al Getafe. Eusebio va mirar de sacsejar l'equip fent entrar Roberts i situant Borja García més al mig. La jugada però, es va esguerrar de seguida per culpa d'una protesta del madrileny a l'àrbitre que li va costar la targeta vermella directa. Una acció imperdonable a aquests nivells i amb el que s'hi estàva jugant el Girona, que farà dir, segurament, adeu a la temporada a Borja García.

Amb deu homes el partit encara estava més de cares per a un Getafe que només necessitava fer el segon gol per clavar l'estocada final al Girona. Arribaria tot seguit, en un ràpid contracop que va agafar la defensa amb els pixats al ventre i Ángel va definir a la perfecció davant Bounou. El partit s'havia convertit en un calvari per al Girona que corria el risc de rebre un correctiu en els minuts que restaven. Poca cosa hi podia fer Eusebio des de la banqueta però, en la seva millor decisió del partit, va retirar Pere Pons del camp per evitar que veiés la cinquena groga i es perdés el partit contra el Llevant.

Els minuts finals van ser tristos. El Girona era una joguina a mans d'un Getafe que feia el que volia i va veure com Bounou salvava el tercer un parell de cops més i evitava la golejada -que hauria estat merescuda- abans que l'àrbitre acabés amb el martiri.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook