06 de maig de 2019
06.05.2019

Pas enrere d'un Girona desconcertat

06.05.2019 | 00:57

Girona instal·lat en una muntanya russa plena de pujades i baixades va oferir de nou la pitjor versió recordant una altra vegada el conjunt que vam veure a Valladolid i a Vigo. Allunyat del que ens va mostrar el dia del Sevilla i sense capacitat de reacció, els gironins van desfer-se en un matx en el qual van repetir errors del passat. L'equip d'Eusebio Sacristán va tornar a anar a remolc d'un adversari que es va beneficiar d'una pèrdua de pilota en zona de risc per part dels visitants per avançar-se en el marcador. Pels locals el partit se'ls posava de cara molt aviat, manaven en el marcador davant un Girona que no va trobar en cap moment la fórmula per combatre un conjunt ordenat, sacrificat en defensa i que no va concedir ocasions. La derrota podia ser previsible però el que més preocupa és la manca de identitat, de personalitat i de caràcter d'una plantilla que està obligada a guanyar el Llevant d'aquí set dies. Fins ara parlàvem de partits importants o fins i tot de molt importants; ara ja podem parlar de finals. Diumenge els de Paco López visiten Montilivi, els valencians encara no estan salvats i lluitaran davant un Girona que només li valdrà la victòria si vol dependre d'ell mateix en el darrer partit del campionat al camp de l'Alabès.


Sense Stuani, l'atac queda coix. La sorpresa a l'onze del Girona la va donar el golejador Chistian Stuani. L'uruguaià es va ressentir d'una petita lesió al soli de la cama esquerra i va resultar baixa d'última hora a l'equip vermell-i-blanc. Amb les baixes ja conegudes de Marc Muniesa i Douglas Luiz el dubte es traslladava en el sistema de joc que podia utilitzar Eusebio Sacristán. El tècnic va tornar a apostar per jugar amb tres centrals, Pedro Alcalà, Bernardo Espinosa i Juanpe però ordenats de forma diferent a l'habitual. A l'eix hi van jugar Alcalà i Bernardo mentre que Juanpe es va situar de lateral esquerre mentre Valery Fernández passava per davant de Pedro Porro i Jonás Ramalho a la dreta. Al centre els gironins Àlex Granel i Pere Pons jugaven d'interiors situant-se per davant d'Aleix Garcia que era el pivot responsable d'aportar equilibri a la zona de creació. Un incomprensible Borja García, es va autoexpulsar en un moment decisiu del partit, es decantava més a l'esquerra mentre Portu enllaçava la zona d'atac quan el seu equip tenia la pilota i ajudava en defensa tancant a la dreta. Ofensivament les esperances es basaven en les aparicions de Portu buscant accions de contracop i l'aportació de Seydou Doumbia que no disposava de jugades properes a l'àrea adversària. El segon equip menys golejat de la lliga i una de les millors defenses del campionat es presentava amb un onze sense sorpreses. A la porteria l'exjugador del Sevilla David Soria, als laterals els uruguaians Damián Suárez i Leandro Cabrera buscaven superioritats numèriques en atac i a l'eix l'africà Dakonam Djené juntament amb Bruno González eren els centrals que marcaven Dumbia i Portu. A la zona de creació la parella formada pel serbi Nemanja Maksimovic i el també uruguaià Mauro Arambarri aportaven l'equilibri defensa-atac i a les bandes un altre uruguaià com és Mathias Olivera jugava a l'esquerre mentre el francès Dimitri Foulquier ocupava la dreta. En atac i per jugar a la zona de finalització els madrilenys disposen de diverses alternatives però d'inici el tècnic local va alinear dos jugadors amb molta experiència com són l'ex del Girona Jaime Mata i el veterà Jorge Molina, autor del primer gol.


El Getafe aprofita les errades. Era molt clar que qualsevol errada en defensa es podia pagar molt cara. Els madrilenys són un equip molt ben treballat en les tasques defensives, no concedeixen ocasions al seu rival, es mantenen ordenats com a bloc i no els fa res cedir la iniciativa al seu adversari per atacar-lo a partir de la recuperació de pilota. El matx portava pocs minuts de joc quan la defensa gironina va voler iniciar des del darrere; Bernardo conduïa però ho feia pressionat per Mata, que l'obligava a perdre una pilota massa perillosa, els laterals estaven desplegats i Pedro Alcalá tancava cedint espais a un Jorge Molina que es va aprofitar de l'ocasió per executar un xut potent que s'endinsava a la porteria de Yassine Bounou. El gol va posar el partit on volia l'equip de José Bordalás que sense fer res d'especial ja tenia la feina quasi bé feta. Els visitants no arribaven amb claredat a l'àrea de David Soria, Doumbia no era la referència i Portu només podia participar sense èxit buscant passades en profunditat a l'esquena dels centrals madrilenys.


Sense reacció a la represa. Amb el resultat desfavorable al descans el normal era que el Girona sortís centrat amb l'objectiu de capgirar la situació al segon temps però la línia de joc no va canviar. La disposició defensiva del Getafe no deixava cap opció d'atac a Doumbia i Portu, la pressió al mig camp ofegava Borja García, Aleix i Granell i els passadissos interiors quedaven eliminats. Eusebio mantenia Juanpe i Valery de laterals enlloc de buscar més amplitud i profunditat situant Pedro Porro a la dreta i canviant de banda Valery. Sense atac posicional una alternativa era la d'atacar per fora sorprenent des del darrere. Porro es va quedar a la banqueta, Planes va sortir de lateral i Borja va deixar al seu equip amb deu quan encara quedaven minuts importants de partit. L'expulsió del madrileny va fer mal. El Girona es va quedar en inferioritat numèrica i perdrà un futbolista de qualitat pel que queda de temporada. Sense arribar a l'àrea rival el Girona no tenia possibilitats d'empat i al darrere els visitants patien massa quan el Getafe contraatacava aprofitant els espais lliures.


Amb el Llevant al cap. Sense opcions de remuntada, Eusebio va substituir Pere Pons per evitar una groga que l'hagués deixat sense jugar el decisiu partit de diumenge vinent. Stuani va descansar per poder recuperar-se bé de la lesió mentre Muniesa i Douglas estaran disponibles per jugar contra el Llevant. El Girona s'ha adormit abans d'hora i ara haurà de despertar-se per poder guanyar una final davant la seva afició. Es presenta una setmana important a Girona, una setmana en què club, cos tècnic, jugadors i afició hauran de remar junts per poder crear l'ambient ideal davant un partit que val una permanència. Guanyar el Llevant serveix per fer un pas quasi bé definitiu i perquè els gironins dependrien d'ells mateixos en la darrera jornada de lliga, fet quasi bé imprescindible si no es vol dependre de tercers.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook