El Girona té una final diumenge a Montilivi (2/4 de 7) contra el Llevant. Està prohibit fallar i només la victòria garanteix al Girona continuar amb totes les opcions de mantenir-se a Primera Divisió. Perdre o empatar pot voler dir dir adeu matemàticament a la categoria diumenge mateix. És per això que l'equip necessita oblidar el partit de Getafe de diumenge passat i recuperar la versió d'equip intens i aclaparador mostrada contra el Sevilla en l'últim partit a l'estadi (1-0). Aquella és la identitat del Girona i aquell és el camí cap a l'èxit. Així ho veuen dos homes importants a la història recent del Girona com Albert Serra (2005-09 i 2010-11) i l'actual jugador de l'Olot, Jordi Xumetra (2006-10) però que també tenen passat al Llevant.
Tots dos tenen clar que costarà i molt superar el conjunt granota diumenge però que el camí es va marcar fa quinze dies contra el Sevilla. «Si el Girona surt amb la mateixa actitud, convenciment, unió i ganes hi ha moltes més possibilitats que surti cara», diu Serra, que demana que l'equip recuperi «la identitat». «Cal ser el Girona que s'esforça del minut 1 al 90 el que ens ha dut fins aquí i el que no té por. Si s'està massa pendent del rival, malament rai», afegeix el banyolí. En la mateixa línia s'expressa Xumetra que considera que són els jugadors gironins els que han d'arrossegar i estirar el carro. «Una de les virtuts del Girona, ja des de la meva època, és l'esperit gironí del vestidor, que empeny i arrossega», destaca.
Controlar el coco
«Una final». Així qualifica el partit un Serra que fa la següent reflexió. «Hi ha partits importants, d'altres de transcendentals i les finals. Aquest és una final i s'ha de guanyar. S'assembla força al dia del Sevilla i va acabar bé. Espero i desitjo que passi el mateix», diu Serra. En aquest sentit, tant el banyolí com Xumetra destaquen el factor mental com a clau per a aquest tipus de partits. «El cap hi fa molt. Qui sàpiga suportar aquesta pressió se'n sortirà», diu Serra. En la mateixa línia es mostra Xumetra, que aconsella aïllar-se'n una mica. «S'ha de pensar que és un partit de futbol. Un cop comenci, cal intentar controlar totes les facetes del joc», considera.
Les preferències
Xumetra va defensar la samarreta del Llevant tres cursos (2013-16) i va viure l'últim descens del Llevant a Segona A al costat de futbolistes que encara són a la plantilla granota com Morales, Toño García o Roger Martí. El de l'Estartit no creu que que el Llevant vingui relaxat a Montilivi pensant que l'empat li és bo. «Si poden guanyar aquesta setmana i certificar la salvació, ho faran. No vindran de braços plegats», diu Xumetra, que no té clar que el Llevant sigui el favorit. «No sabria per qui apostar si ho hagués de fer. Potser el Llevant arriba més bé que el Girona, que ve d'una mala imatge a Getafe. Tot i això la victòria contra el Sevilla va ser molt bona i a més a més han guanyat al Bernabéu. S'ha de confiar que els jugadors treguin el caràcter». En aquest sentit, mentre Xumetra s'estima més no mullar-se per diumenge -«que baixi el Valladolid»-, Serra té més clares les seves preferències. «No vull pas que baixi el Llevant però desitjo que se salvi el Girona. Òbviament a València hi vaig viure un any magnífic i la meva filla hi va néixer. En guardo grans companys i amics però al Girona hi he estat molts més anys i hi he crescut futbolísticament. Soc del Girona».
Serra no recorda cap partit d'una transcendència semblant a la de diumenge per no baixar. «Potser un play-off de permanència a Segona B amb el Figueres contra el Calahorra. Per pujar sí, però hi ha molta més pressió per no baixar», diu. En canvi, Xumetra va ser un dels protagonistes de l'empat contra el Múrcia (09-10) amb el gol de Kiko Ratón. De fet, l'actual jugador de l'Olot va ser un dels primers d'abraçar el canari quan la pilota va relliscar-li a Alberto Cifuentes. «Té algunes semblances, sí. Llavors, però, nosaltres estàvem per davant a la taula i l'empat ens servia. És molt difícil jugar amb aquestes circumstàncies», destaca.
