La situació segurament no és la que esperàvem a començaments de temporada, ni després de la victòria al Bernabéu, ni tan sols després de guanyar el Sevilla fa uns dies. Han saltat totes les alarmes entre els aficionats i un bany de pessimisme i realitat s'ha apoderat de bona part de l'afició. La situació no és per tirar coets, ara ens toca viure la cara amarga de l'esport amb el perill del descens que plana sobre l'equip.
Aquests darrers anys he passat moments esportius molt emotius. Recordo que el dia de l'ascens a Primera vaig vessar unes llàgrimes d'emoció i record pensant en el meu pare, que em va ensenyar a estimar el Girona. Per altra banda, aquest darrer cap de setmana, m'ha commocionat l'actitud de l'afició del Rayo de suport als seus jugadors després de perdre virtualment la categoria, que va aplaudir l'equip durant una bona estona sense abandonar les seves localitats. Quina gran afició.
Aquests dos pensaments m'han portat a plantejar-me quina és l'actitud que haig de tenir com a seguidor del Girona aquests dos darrers partits. Ho tinc molt clar; quan estimes alguna cosa has de lluitar per aconseguir-la i, si ho fas, has de lluitar per no perdre-la. Durant molt de temps hem estat amb l'equip en totes les situacions viscudes, alguna de complicada, i ara que el tenim a Primera no podem abaixar els braços, no podem defallir. Uns creuran en la salvació, altres no, però no hi ha lloc per a discussió, no podem defallir davant les circumstàncies adverses.
Diumenge Montilivi ha de ser un clam, hem de demostrar a l'equip des de l'arribada del bus que el partit ja l'hem començat a guanyar els aficionats amb el nostre suport i que continuarem animant amb tot el coratge del qual siguem capaços fins que l'àrbitre xiuli el final. I si convé ens quedarem tots a la grada per continuar oferint el nostre suport. L'èxit serà de tots o no serà.
Hem d'estar a l'alçada que requereixen les circumstàncies, sense cap retret, traient forces d'on en comencen a faltar. Hem de ser-hi presents quan arribin els jugadors a Montilivi, hem de demostrar què és el gironisme i que no ens arruguem davant les adversitats i les dificultats. Quan comenci el partit han de començar noranta minuts d'ànims cap al nostre equip que suposin una pressió als jugadors rivals, que vegin que volem conservar la categoria. Som una afició de Primera i diumenge ho demostrarem amb el nostre suport.
