11 de maig de 2019
11.05.2019
Diari de Girona

Aday rep l'alta dos dies abans de jugar «la final de les finals»

El futbolista deixa enrere una greu lesió al genoll que l'ha fet suportar temps «difícils», ja que ha viscut els moments en què més ha «patit» de tota la seva carrera Admet que serà «complicat» tenir minuts tant demà com la setmana vinent, però en fa prou amb «poder ajudar des de dins»

11.05.2019 | 01:11
Aday Benítez, en un entrenament d'aquesta mateixa setmana sota les ordres d'Eusebio Sacristán a les instal·lacions de La Vinya.

Amb 31 anys a l'esquena i un grapat de temporades a Girona, si una cosa bona té Aday Benítez, entre unes quantes, és la seva entrega i compromís. Agradarà més o menys com juga, com passa amb qualsevol futbolista, el que ningú li pot negar és la passió que hi posa. Sobretot després de viure tantes llums i ombres des que és a Montilivi. Alegries com la de l'històric ascens i també patacades, i fortes, com les del dia del Lugo. Ell hi era. Això no va fer altra cosa que fer créixer la seva estima per un club que li ha donat moltes coses. Una, i de principal, la possibilitat de tenir continuïtat en el món del futbol professional. És per això que Aday, sense poder jugar ni entrenar amb normalitat des d'octubre per culpa d'una greu lesió al genoll, ho ha passat molt malament mentre veia com l'equip no se n'acabava de sortir. Ara, amb l'alta mèdica sota el braç, torna a somriure. Ha vist la llum al final del túnel. Sap que, per dos partits que queden, és ben complicat que tingui minuts. Però ja és a dins. I això el fa feliç.

Un curs més, el va començar quan era una peça important i sortia pràcticament sempre d'inici. Fins que el genoll va dir que ja n'hi havia prou. El club li diagnosticava una afectació en el menisc extern del seu genoll dret. Una lesió que li ha fet la guitza durant molt de temps. Es va operar i s'ha passat sis mesos de recuperació. «Tinc una barreja de sentiments, ara mateix. Estic molt animat per poder tornar, sobretot després de passar moments difícils. Estic content, ara ha arribat el moment d'ajudar l'equip. Se m'ha fet complicat no poder-ho fer perquè la meva passió és estar a la gespa». Així s'expressa el vallesà, en declaracions que ahir facilitava el Girona. Deia també que aquesta ha sigut la vegada «que més he patit» al llarg de tota la seva carrera esportiva. Sobretot perquè, en un segon pla, no ha pogut donar un cop de mà als seus companys, els mateixos que han desaprofitat un coixí de nou punts respecte el descens fins a plantar-se amb l'aigua al coll a les dues darreres jornades del campionat. «Des de dins es poden fer moltes coses, però quan ets a fora, la sensació d'impotència és molt gran. Ara torno a ser aquí. Sé que és difícil tenir minuts, però puc ajudar d'una altra manera, com estar en contacte amb els jugadors. Això és vital».

Torna a estar disponible en una setmana clau. La mateixa en què Johan Mojica també rebia l'alta, pocs dies abans de rebre el Llevant en un partit que Aday defineix com «la final de les finals» per tot el que hi ha en joc. «És importantíssim i hem de guanyar. No m'agradaria esperar altres resultats. Hem de sortir com el dia del Sevilla, amb aquell esperit que tant ens caracteritza». Aprofita, també, i demana l'escalf de l'afició. «Espero que l'estadi estigui ple i que se'ns animi des del primer fins a l'últim minut. Estem convençuts que ho podem tirar endavant amb la nostra gent. Només de pensar-ho se'm posa la pell de gallina. Sé que ens en sortirem i que gaudirem d'aquest Girona a Primera, almenys una temporada més».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook