A vida o mort és el partit que el Girona juga demà a Montilivi. Una cita clau pel que fa les aspiracions de permanència dels d'Eusebio, que encara depenen d'ells mateixos per salvar-se, una condició que va lligada únicament i exclusiva a guanyar el Llevant a l'estadi. Si això passa, s'eixugaran els tres punts de diferència que hi ha entre tots dos equips a la classificació i, a més, els blanc-i-vermells passaran per davant en tenir a favor el gol average particular. Però precisament això, que el Girona guanyi a casael conjunt valencià, ha passat ben poques vegades. Poquíssimes. La història no juga al seu favor. Els precedents són molt més favorables als visitants que no pas a l'equip que ara més ho necessita. Per tant, per intentar continuar un any més a Primera no queda cap altre remei que contradir el passat.

A Girona, tots dos conjunts han protagonitzat fins a deu partits. El balanç és clar. La victòria s'ha quedat a casa en només dues ocasions. Ni un quart de les vegades. També hi ha hagut tres empats. La resta, fins a cinc enfrontaments, s'han saldat amb triomf per al Llevant. El més sonat, un 0-4 el curs 09/10 a Segona Divisió que va fer perdre la paciència als aficionats, que van dirigir totes les seves ires cap a la llotja. A la categoria d'argent, el Girona ha guanyat dues vegades: un 5-1 la temporada 48/49 i un 2-1 en la 16/17, la de l'històric ascens a Primera. Curiosament, aquell any tots dos equips van ser els que van ocupar les dues primeres places de la classificació i, per tant, acabarien pujant directament sense el peatge del play-off.

A Segona B, entre el 1992 i el 1995, el Llevant es va imposar fins a tres vegades: 1-2, 0-2 i 0-1. L'altra desfeta, el curs passat (17/18) en l'anada dels setzens de final de Copa: 0-2. A la mateixa competició, unes dècades enrere (76/77), el resultat va ser d'empat 0-0. Idèntic marcador en l'any del retorn del Girona a la Segona Divisió. El 2009, el matx acabaria sense gols per banda. I l'any passat, ja a Primera, també taules: 1-1, amb gol de Granell.