12 de maig de 2019
12.05.2019
Diari de Girona

L'última oportunitat per mantenir el Girona a Primera

Els gironins necessiten la victòria per arribar a l'última jornada depenent d'ells mateixos per aconseguir la permanència a l'elit · Tot el que no sigui guanyar obligarà a treure la calculadora i resar perquè els rivals punxin

12.05.2019 | 00:01
Els jugadors del Girona, en l'últim partit a Montilivi.

Hi ha dies que la vida decideix que són més importants que altres. Hi ha dates que tothom té al cap per la transcendència dels fets. Avui, a Montilivi, l'estadi que fa dos anys es va sentir més bé que mai amb l'ascens a Primera, tots els aficionats que ocupin els seus seients saben que d'aquí a 10, 30 i 50 anys recordaran el desenllaç d'un Girona-Llevant que determinarà la continuïtat dels gironins a l'elit del futbol estatal. Perquè tornar a Segona, que ningú ho desitja però pot passar, canviaria la història d'un conte de fades que encara és a les mans dels seus protagonistes. Tot i que sembli mentida, el Girona depèn d'ell mateix per continuar entre els millors. Només ha de guanyar els dos partits que queden, contra el Llevant i l'Alabès, i no caldrà ni que comprovi què carai fan el Valladolid, el Celta o el Vila-real, a banda del mateix Llevant. Aquesta és la nota positiva i l'argument que cal recordar. La negativa és que si rellisca, té totes les de caure al pou. Sobretot, si perd. S'ha enfangat tant i ha perdut tants duels directes en els últims mesos que no té cap average guanyat. Llavors, en cas d'empats finals a la Lliga, el màxim perjudicat és ell. I el balanç de gols a favor i en contra respecte als seus immediats rivals, també és pèssim. Només queda una bala: guanyar el Llevant. Si això passa, tot es transforma, perquè sortirà del descens -passaria a mans valencianes o del Valladolid- i guanyarà el gol-average al Llevant, amb qui empatarà a 40 punts però mirarà pel retrovisor. I sumant els tres punts a Vitòria, ja ho tindria fet. Però no pot punxar, no s'ho pot permetre. Avui és l'última oportunitat per mantenir el Girona a Primera Divisió. Guanyar per allargar la vida o empatar o perdre per confirmar que la malaltia és incurable. Les combinacions, fins i tot, poden fer que l'equip es planti a Mendizorrotza amb res en joc. Perquè no puntuar avui els pot portar a Segona sense més. I fins i tot empatant hi pot acabar, si el destí és maquiavèl·lic.

Confiança absoluta

L'altre gran actiu que té el Girona, a part de dependre d'ell mateix, és el coratge que ha demostrat sempre en les situacions límit, en aquelles on ningú creu que ho aconseguirà però sense saber com ho acaba assolint. Tan cert és dir que futbolísticament és impossible predir com jugaran els d'Eusebio, com que mereixen tot el crèdit i la confiança més gran per part de tota la ciutat. Si algú s'ho ha guanyat, són ells. I si algú lluitarà fins al final, fins al darrer alè del campionat, també són ells. Si Montilivi va gaudir dels bons moments, també ha de saber patir i estar al seu costat ara que tot fa pujada. El ple està pràcticament assegurat, perquè les entrades estan exhaurides des de fa dies, i la rebuda serà espectacular, prevista per a dues hores abans de l'inici del partit (16.30 hores). Passi el que passi aquesta tarda, l'ovació a la plantilla ha de ser majúscula. Perquè cal ser agraïts i recordar tot el que han fet aquestes dues temporades. No fa gaire, ningú, absolutament ningú, hauria cregut que jugar a Primera era possible. I ells ho han fet realitat.

Interrogants a l'onze

Eusebio tornarà a escollir un onze molt semblant al del dia contra el Sevilla, amb petits retocs; però hi ha molts interrogants que el val·lisoletà ahir no va aclarir. Com a mínim, el més important és clar: jugarà Cristhian Stuani, i ho farà com a titular. Autor de 18 gols aquesta temporada, l'uruguaià és l'element motivacional que pot canviar l'estat d'ànim de Montilivi si el partit es complica més del compte. Amb ell al camp, Girona sencera sent que tot és possible. Sense ell, segurament també; però sempre serà una mica més complicat. La incògnita és qui l'acompanyarà a l'atac; perquè sense Borja García, sancionat amb dos partits, les alternatives passen per Portu i un futbolista de toc com Aleix Garcia. Sembla difícil pensar, veient les darreres alineacions, que Eusebio apostarà per la velocitat de Roberts, Pedro Porro o, fins i tot, Valery a la part ofensiva. De posar Mojica de bon principi, tampoc; perquè el colombià ja farà molt si pot arribar a ser un revulsiu real durant la segona meitat. Sempre sota el 4-1-4-1, el pivot defensiu hauria de ser per a Douglas Luiz, perquè Marc Muniesa jugarà al lateral esquerre. Si el brasiler no arriba a temps, potser és Muniesa qui l'ocupa i Valery, Raúl García o Planas -improbable- passi al lateral. A la dreta, fins i tot té opcions Ramalho. I a l'eix, Bernardo podria ser suplent i deixar el seu lloc a la parella Juanpe-Alcalá.

Mentre el Llevant sortirà amb tot i, liderat per Morales, té el dubte d'apostar per Mayoral o Roger com a davanter centre, Montilivi es prepara per fer possible que passin una tarda fatídica. És a caixa o faixa. A tot o res. Perquè si ells somriuen, el Girona no ho farà. I ningú està disposat al fet que avui sigui el final.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit