Si soc sincer, ara ja ho puc dir, hi confiava poc. Aquest equip ha anat molt curt de futbol des de fa moltes setmanes, i ahir també. Sé que em diran de les tres oportunitats, dues de Stuani i una de Lozano, en els cinc primers minuts de partit; i de la de Portu al minut 12. Però, i després? Un cop passada la rauxa inicial, què?

I a la segona part? Més enllà del gol de Stuani i una anterior rematada de cap molt forçada del Choco a fora, què més? El penal que no va ser? I què més?

Potser m'equivoco però em fa la sensació que més intenció que perill, que perill real; més centrades refusades per la defensa rival que centrades rematades entre els tres pals pels davanters locals. O sigui, el que reclamaven Eusebio i Granell el dia abans en la prèvia del patit: rauxa, empenta i passió, però malauradament poca perillositat a l'àrea del Llevant.

Perquè la rauxa i l'empenta estan bé, però tenir futbol i arribada solen ser les claus dels èxits. I ahir, tenint en compte la importància vital del partit, el Girona FC no en va anar precisament sobrat, de futbol. Com fa molts dies. I per això som on som.

En canvi es varen donar moltes facilitats en els gols del Llevant. El primer amb sortida de la pilota des del mig del camp sense que en cap moment de la transició ningú fos capaç de frenar-ho; i el segon si fa no fa la mateixa història, incapacitat per evitar, en els dos casos, que els rematadors guanyessin l'esquena a la defensa. Cosa que ja ha passat en altres partits, i ahir també.

I aquí estem, ja fent càlculs per a l'any vinent i amb la gran preocupació de quants serem l'any vinent a Montilivi. Hi haurà desbandada d'aficionats i tornaran a ser els mateixos que tradicionalment hi havia els anys més magres de Segona A? O quedarà pòsit i pujarà el nombre d'espectadors? Una bona pregunta, que no sé si la resposta la donava també ahir, amb cara compungida, un company de feina... ja poden anar desmuntant la nova graderia coberta.

En tot cas, encara queda tancar aquesta temporada i l'estada a Primera Divisió. Haurà estat curta, dos anys, i en marxarem veient com en tota la segona volta de l'actual campanya només s'han guanyat quatre partits i se n'ha empatat un. Els altres tretze han acabat en derrota. Deu ser per això que volia pensar en el miracle, però que hi confiava poc.