La «bogeria» viscuda ahir a Montilivi va acabar de la millor manera possible per al Llevant. Mentre els jugadors celebraven la permanència a la gespa, el seu tècnic, Paco López, s'ho mirava amb posat tranquil, sense encomanar-se per l'eufòria. No va abandonar el somriure, però va apostar per contenir-se. En va explicar els motius a la sala de premsa. «Faig un exercici d'empatia i em poso a la pell del Girona, del seu cos tècnic. A mi no m'agrada ser molt eufòric quan les coses ens van bé. Em quedo així per respecte per a l'altre club, que també es mereix estar a Primera Divisió. Però això no treu que estic molt content».

Amb l'objectiu a la butxaca es va dedicar a repartir felicitacions a tort i a dret, començant per l'afició i acabant pels seus jugadors. Un vestidor que «mai s'ha rendit» i que ha superat «moltes adversitats» durant la temporada. També hi va haver temps per a les dedicatòries. Una d'elles, molt especial, anava dirigida a la seva dona. «És una lluitadora, m'ha ensenyat moltíssim a combatre qualsevol obstacle a la vida».

Deia Paco López que «sempre» havia «confiat» en el seu equip. En tot moment. També ahir, durant un partit que va posar-se a favor dels gironins, però que de mica en mica es va anar decantant cap al bàndol visitant. «Hem tingut molta fe. Això no vol dir que guanyaríem tot i posar-nos per sota en el marcador, però sabia que no ens rendiríem. No ens mereixíem estar aquí a baix. Hem fet coses malament, per descomptat. Però hem fet partits molt bons i sembla que ara no ho recordi la gent».

Del duel va dir que «hi ha hagut de tot i ha pogut passar de tot. Ens quedem amb la part positiva, que és que el Llevant continuarà a Primera una temporada més».