13 de maig de 2019
13.05.2019

Temps de plors a Montilivi

La vuitena derrota en els últims nou partits acaba condemnant el Girona a un descens que serà del tot real dissabte que ve al camp de l'Alabès · Només un triomf a Vitòria i una derrota del Celta a Balaídos contra el Rayo, on a més caldria recuperar sis gols en l'«average» general, donaria la permanència ·El Llevant remunta i converteix l'estadi en un funeral per a l'afició local

13.05.2019 | 00:46
Temps de plors a Montilivi

És temps de plors a Montilivi. S'acaba l'etapa més brillant en gairebé 89 anys d'història d'un Girona FC que la temporada que ve tornarà a Segona A. Un equip que acumula vuit derrotes en els últims nou partits, capaç de dilapidar 9 punts de marge respecte al descens en un mes i mig, que només ha guanyat tres partits, tres, en tot el curs a casa, i que quan ha vist les orelles al llop ni ha xutat a porta en compromisos tant decisius com els de Valladolid i Getafe, no pot aspirar a res més. El Girona (37 punts) no va baixar ahir per una única carambola matemàtica que el podria salvar, guanyar dissabte a Vitòria i que el Celta (40) perdi a Balaídos contra el Rayo, recuperant a més sis gols en l'average general (ara és de -9 pels gallecs i -15 pels catalans) perquè el particular està igualat. Un impossible amb el qual ningú compta.

Porta setmanes l'equip d'Eusebio marcant la direcció cap a la categoria de plata sense que ningú del club, ni l'entrenador, per descomptat, ni la direcció esportiva, hagi estat capaç de redreçar el rumb. Ahir, en l'enèssima final marcada al calendari, l'equip va tornar a fallar. Stuani havia fet el més difícil obrint el marcador a la segona part, però els visitants van remuntar aprofitant les seves dues úniques arribades. I té delicte perquè l'empat de Morales es va produir just en la següent acció de l'1-0. Pel mig, un penal que hauria pogut ser el 2-1, i l'expulsió de Coke, inicialment assenyalats per Del Cerro Grande, que el VAR va tirar enrere, i molta impotència, multiplicada a cinc minuts del final quan Bardhi va fer l'1-2. El Llevant celebrava la permanència. El Girona assumia que la seva realitat és a Segona i molts dels 13.000 aficionats que hi havia a la grada prenien, resignats i amb el cap cot, el camí cap a casa.

Montilivi va presentar l'ambient de gala en la seva última aparició a Primera, amb més de 13.000 aficionats. El club va tornar a regalar banderes i l'afició va estar com mai al costat de l'equip. Però es va tornar a fracassar. Quan Del Cerro va assenyalar el final, els jugadors locals van quedar estesos sobre la gespa. Stuani es va dirigir a la grada agraint el seu suport i Pere Pons era un dels que es dedicava a anar, un per un amb els seus companys, a intentar aixecar-los els ànims. També va baixar a la gespa el director esportiu Quique Cárcel, desaparegut des de fa setmanes més enllà d'unes breus declaracions enllaunades que el Girona va facilitar quan després de perdre a Valladolid va decidir ratificar Eusebio com a tècnic.

Una primera volta de 24 punts amb victòries sonades com la de l'RCDE Stadium (1-3) i l'empat al Camp Nou (2-2) va deixar la feina mig encarrilada. Però el Girona ja començava a donar símptomes de flaquesa, que s'han acabat confirmant en una segona volta de drama. Tretze punts en divuit partits acumulen els d'Eusebio, insuficients per mantenir-se a Primera. De tots els candidats a baixar, el Girona ha sigut l'únic que ha anat de dalt cap a baix, mentre que d'altres com Valladolid, Vila-real, Celta i el mateix Llevant han reaccionat en el moment calent del curs.

L'aposta per Eusebio per fer la transició de l'etapa de Pablo Machín no ha reeixit malgrat aquell «enamorament» que van sentir ell mateix i Quique Cárcel quan a l'estiu es van reunir per primera vegada per parlar del projecte. I a l'hora de reforçar l'equip, també s'ha vessat. A l'estiu només va arribar un davanter, Doumbia, que no ha demostrat res, que ahir ni va anar convocat, però a qui s'ha pagat com a una estrella, més la repetició de les cessions de Douglas Luis i Aleix Garcia, de part del Manchester City, afegint un tercer home, Patrick Roberts, que marxarà de Girona sense pena ni glòria. Al mercat d'hivern el club també va optar per no reforçar-se: només va arribar Raúl Carnero, un descartat del Leganés, que aquests últims partits ja no ha anat ni convocat, que ha deixat clar per què Mauricio Pellegrino no hi comptava a Butarque. Tot plegat en un any marcat per les lesions, algunes de gravíssimes com les de Mojica i Aday, amb qui no s'ha pogut comptar, i que tampoc s'han aprofitat per incorporar futbolistes aprofitant la seva llarga durada.

El Girona tornarà a Segona. Una categoria que el 2008 semblava la glòria infinita quan Migue va marcar el gol contra el Ceuta però que avui sembla l'infern per a un equip que encara no fa dos mesos es veia gairebé salvat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook