14 de maig de 2019
14.05.2019

Un descens 14 anys després

El Girona va baixar de categoria per últim cop, a Tercera Divisió, el 29 de maig de 2005 tot i la victòria contra l'Espanyol B a Montilivi (2-1) · Des d'aleshores el club havia celebrat els ascensos a Segona B, Segona A i a Primera · Delfí Geli haurà viscut les dues patacades: de jugador i de president

14.05.2019 | 00:52
Un descens 14 anys després

El Girona tancarà dissabte a Vitòria l'etapa més prolífica de la seva història recent. No només perquè s'acabaran dos anys de futbol a Primera, sinó perquè també es posarà punt i final a una llarga etapa de catorze anys sense baixar de categoria, en temps pretèrits, un habitual com també ho eren els impagaments i els problemes econòmics. La darrera vegada que el Girona va perdre una divisió es remunta al 29 de maig de 2005, quan es va caure de Segona B a Tercera precisament en l'any que gràcies al suport econòmic de la familia Roche s'havia fet una inversió ambicionant l'ascens a Segona A. Aquella tarda, davant 2.000 espectadors a Montilivi, una victòria contra l'Espanyol B (2-1) no va servir per evitar el drama i va acabar enviant a la divisió inferior els locals i els visitants.

Catorze anys més tard, dissabte pels volts de dos quarts d'onze de la nit, el Girona tornarà a baixar de categoria. El miracle que cal per evitar-ho és un impossible tan gran que tothom, Eusebio, els jugadors i l'afició els primers després de perdre diumenge contra el Llevant, ho donen per descomptat. En tot aquest temps l'equip haurà viscut tres ascensos, que li van permetre passar de Tercera a Primera entre 2007 i 2017. Una dècada prodigiosa que ha transformat el Girona i, amb ell, Montilivi, ara un camp per a 14.500 espectadors que caldrà veure quina fesomia tindrà quan comenci la temporada que ve en una divisió inferior.

Aquell descens de 2005 va tenir poques similituds amb el d'aquest 2019, per descomptat, també estem parlant de categories i de situacions de club molt diferents. El Girona va començar la temporada 2004/05 ambicionant sense complexos la Segona A després que el curs anterior, amb Agustín Abadía a la banqueta, s'hagués estat molt a prop de disputar la promoció. Però la plantilla dissenyada a cop de talonari amb gent com Caballero, David Prats, Rangel i Idiákez, on també hi eren Matamala, Chechu i Melero, mai va poder respondre les expectatives. Un primer problema que va sorgir abans de començar la lliga va ser la sobtada marxa de Narcís Julià, el director esportiu, al Porto per fer de segon de Víctor Fernández. Això va deixar Abadía, que seguia a la banqueta, molt sol i el seu crèdit es va acabar aviat per culpa dels mals resultats.

L'arribada de Josep Maria Nogués no va redreçar el rumb, ni tampoc els fitxatges del mercat d'hivern. Poc abans d'acabar la temporada, Narcís Roche, que havia rellevat el seu fill Jordi a la presidència, va deixar el càrrec a Josep Gusó. I paral·lelament s'apostava per Domènec Torrent, el tercer tècnic de la temporada, com a darrera mesura a la desesperada per evitar un descens a Tercera consumat en l'última jornada. Va ser, per tant, un any convuls, tant en àmbit esportiu com de despatxos, que l'ara president, Delfí Geli, va viure en primera persona com a jugador.

El Girona va trigar dues temporades a tornar a Segona B. La 2005/06, mantenint Torrent d'entrenador, es va estavellar en la promoció contra l'Eldenc, que va passar a la història per una escandalosa actuació arbitral en l'anada a Alacant (1-0). En la següent es va celebrar l'èxit amb el tàndem Ricardo Rodríguez-Javi Salamero a la banqueta, que a mig curs havien rellevat Joan Carrillo. En la promoció el Girona se la va acabar jugant amb l'Alcalà (2-1 i 1-2). Aquell estiu de 2007 el club va obrir un càsting per triar qui havia de ser l'entrenador en el retorn a la categoria de bronze. L'escollit va ser Raül Agné, i malgrat els greus problemes econòmics que tornaven a assotar l'entitat es va guanyar de carrer la lliga de Segona B i es va pujar a Segona A mig segle més tard desfent-se del Barakaldo (0-0 i 2-0) i del Ceuta (0-0 i 1-0).

Abans de celebrar l'ascens a Primera el 4 de juny de 2017, el Girona va encadenar nou temporades seguides a Segona A. Però van ser anys molt convulsos, amb permanències agòniques com la de la 2009/10, la del penal de Kiko Ratón; la de la 2011/12, amb Salamero i Rubi de solucions d'emergència, o la de 2013/14, amb Pablo Machín firmant un altre miracle. El Girona havia canviat de mans l'estiu de 2010 i amb Josep Delgado tampoc es van resoldre els problemes econòmics i la viabilitat va arribar a penjar d'un fil. Però el club se'n va sortir i va començar a mirar amunt. Les temporades 2014/15 i 2015/16 l'ascens a Primera es va escapar per ben poc. I en la 2016/17 es va poder celebrar. El curs passat el Girona va salvar la categoria amb solvència (el març ja tenia la feina feta) i mai havia caigut en descens a l'elit fins la derrota a Valladolid d'aquest curs. Allà es va començar a cavar la funesta sentència que s'escriurà dissabte a la nit a Mendizorrotza.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook