El 29 de maig de 2004, el Girona FC va baixar per última vegada (de Segona B a Tercera). Aquell dia a Montilivi hi havia uns 2.000 espectadors, molts per l'època però molts menys que diumenge passat. Acabat el partit, el president, Josep Gusó, que feia just un mes que havia assumit el càrrec, va donar la cara. Com sempre va fer Gusó, sobretot en els mals moments. En els bons, que també van ser molts (va portar el Girona de Tercera a Segona A), feia un pas al costat i deixava el protagonisme als jugadors i tècnics.

Catorze anys després, i a falta d'estendre el definitiu certificat de defunció dissabte vinent a Vitòria, el Girona FC ha tornat a baixar. Un descens, tal vegada, més dolorós i traumàtic pel que suposa abandonar l'elit del futbol després de malbaratar en uns mesos tot el capital esportiu de l'etapa Machín. A diferència d'aquell descens, ara silenci absolut. Ningú no ha donat la cara ni ha sortit en representació del club, llevat dels jugadors de casa. Els únics, els de sempre. I amb la diferència, respecte a l'any 2005, que ara hi ha una potent estructura amb president, molts directors i dos poderosos propietaris. Un celebrava diumenge el títol de la Premier i l'altre va contemplar el segon descens en tres anys d'un equip de Primera sota el seu patronatge.

De fet, els propietaris i els gestors del club han desaparegut durant quasi tota la temporada. Ni s'han donat explicacions ni s'han adoptat decisions: la planificació de la plantilla va ser horrible, no es va fitxar al gener i s'ha mantingut l'entrenador malgrat una dinàmica negativa de l'equip (3 punts dels últims 27) que qualsevol intuïa que conduïa a l'abisme. Els responsables del club només van aparèixer per justificar l'injustificable del partit de Miami. De portes enfora, ha sigut la seva principal preocupació durant la temporada.

La falta de sintonia i les diferències sorgides entre les dues propietats del club s'han acabat traslladant al terreny esportiu, que és l'important. Després de la pèssima planificació d'aquesta temporada, haurem de veure com afronten el futur. El descens servirà per fer caixa o per renovar els esforços? Ja sabem que la victòria té molts pares i que la derrota és orfe, però el futbol és un sentiment i els aficionats, encara que no siguin propietaris del club, mereixen, com a mínim, el respecte d'unes explicacions que no tenen des de fa mesos. I saber si el club existeix o és virtual.