L'afició del Girona busca culpables al descens que es confirmarà dissabte. Absolutament ningú creu en la mare de tots els miracles que necessita el Girona per salvar-se. De fet, són pocs els que confien que l'equip sigui capaç de guanyar a Vitòria. La dinàmica descendent aquesta segona volta ha anat in crescendo fins a convertir-se en un cotxe desarranjat i sense frens que no ha pogut evitar la patacada final del descens. Eusebio Sacristán no ha estat capaç de trobar la tecla adequada per fer reaccionar l'equip a temps ni tampoc des de la direcció esportiva i, per extensió, els propietaris s'han cercat revulsius. De fet, després de moltes setmanes assenyalant Eusebio i demanant-ne el cap, l'afició mira ara més enlaire. Ja al final del partit contra el Llevant i un cop consumat el descens virtual, un sector de l'afició va cantar «directiva dimissió». A més a més aquesta setmana, en una enquesta a diaridegirona.cat en què es demanava qui era el responsable del descens, l'opció guanyadora era la de directiva, direcció esportiva i propietat.

L'afició no entén com d'una temporada a l'altra s'ha pogut empitjorar tant el rendiment i abaixar el nivell de la plantilla. En aquest sentit, el que és una realitat és que la gran majoria de fitxatges que ha fet el Girona d'ençà que va pujar no han funcionat. No és el cas de Cristhian Stuani, que ha tingut un rendiment de matrícula d'honor i que, si com tot sembla indicar no continua, el dia que torni a la ciutat de visita o amb algun altre club haurà de ser rebut amb catifa vermella i tots els honors. Stuani ha rendit d'11 sobre 10, però no és el cas de moltes de les incorporacions que s'han fet des de l'estiu del 2017. D'alguns noms segurament més d'un seguidor ja ni se'n recorda, com ara Boulaya o Marlos Moreno; d'altres han rendit molt per sota de les expectatives, mentre que alguns directament no han rendit. Sigui com sigui, són uns quants els fiascos del Girona aquests dos últims anys. Els números així ho demostren.

El Girona va estrenar-se la temporada passada a la màxima categoria amb bona part del bloc de l'ascens però també amb moltes cares noves. Així van arribar homes amb més o menys trajectòria a Primera com Gorka Iraizoz, Bernardo Espinosa, Stuani, Muniesa, Planas i Timor, a més de Douglas Luiz, Aleix Garcia, Kayode i Marlos Moreno, cedits pel Manchester City, i de Boulaya i Olunga, a qui pràcticament ningú coneixia. El club va gastar-se una bona picossada en traspassos als quals també s'afegiria Lozano al mercat d'hivern. Aquest curs, malgrat l'adeu de Maffeo i Timor a l'estiu i les greus lesions de Mojica i Aday a l'octubre, el Girona només va reforçar-se amb Roberts, cedit pel City, i un Doumbia en qui hi havia moltes esperances. Al gener, arribaria també Raúl García per tapar el forat a l'esquerra.

Han estat, doncs, 17 fitxatges, dels quals més la meitat no han tingut el rendiment desitjat. Amb Stuani menjant a part en una taula per a ell sol, l'aportació de Bernardo, Iraizoz, Muniesa i Timor ha estat correcta, mentre que la de Douglas Luiz i Aleix Garcia també es pot aprovar però amb intermitències. No es pot dir el mateix, en canvi, de la resta d'incorporacions. Fora dels plans de Machín, inadaptats al grup o a la ciutat i amb problemes físics, per Nadal tres dels fitxatges del curs passat ja eren fora de Girona. Boulaya, fitxat del Bastia, se'n tornava a França per jugar al Metz, mentre que el club cancel·lava les cessions del City de Marlos Moreno i Kayode, que es van comprometre amb el Flamengo i el Xakhtar. El balanç dels tres jugadors junts no arriba als 20 partits entre Lliga i Copa: Marlos Moreno en va jugar 4, Kayode, 13, i Boulaya, només un. El nom d'Olunga sí que és de més bon record a Montilivi, malgrat la seva poca aportació. El seu hat-trick al Las Palmas en la golejada per 6-0 als canaris el situa com l'únic gironí que ha fet tres gols en un partit a Primera. Tot i això, amb Olunga es va complir el refrany que una flor no fa estiu.

Lozano va arribar el gener de l'any passat procedent del Barça B a canvi de més d'un milió d'euros. Era una petició expressa de Machín, però no ha respost. L'hondureny ha fet només 3 gols en els 39 partits que ha disputat en un curs i mig. Dues temporades també duu un Planas al qual les lesions han martiritzat. Tanmateix, quan ha estat bé no ha comptat pels tècnics (13 partits). Per últim, els tres fitxatges d'aquest curs han resultat realment decebedors. Roberts ha ensenyat que sap driblar i retallar però no ha estat gens productiu. Doumbia no ha demostrat res, mentre que Raúl García no s'ha mogut de la grisor més absoluta. El dia que el Girona se la jugava, tots dos es van quedar a la graderia desconvocats mentre l'equip queia amb el Llevant.