És difícil trobar coses positives a un descens de categoria. Si es baixa, és que les coses no han sortit bé. Així de clar, no hi ha volta de full. Els errors han multiplicat les bones decisions i per això el Girona tanca una etapa de dues temporades a la màxima categoria, tret d'una carambola, aquest dissabte, que ningú espera que es pugui produir. Però enmig de tanta foscor també hi ha cabuda per a un bri de llum. No tot ha estat catastròfic, també hi ha hagut encerts. Coses que han sortit bé. Bones notícies, de present i de futur. La irrupció dels més joves n'és un clar exemple.

Una plaga de lesions inexplicable i una nefasta planificació esportiva han obligat Eusebio Sacristán a fer mans i mànigues durant tot l'any per intentar quadrar les convocatòries. No només això, sinó també per treure un onze titular prou competitiu gairebé cada setmana. Els jugadors han anat caient i les lesions de llarga durada no les ha sabut cobrir la direcció esportiva. Si a això se li suma que la plantilla ja era curta des de l'estiu, el cos tècnic no ha tingut cap altre remei que mirar cap a baix i treure tot el suc possible del filial. Un Peralada que, precisament, té un peu i mig a Tercera.

Eusebio ha fet jugar set jugadors del segon equip durant tota la temporada, i en les dues competicions oficials, tant la Lliga com també la Copa del Rei. Cap d'ells s'ha arronsat, i han donat la cara quan els ha tocat participar. Dos noms propis són els que despunten. El primer és el de Pedro Porro. Fitxat l'estiu del 2017 procedent del Rayo per reforçar l'equip juvenil, és considerat des del primer dia com un dels diamants en brut més prolífics del club. Ja va fer la pretemporada amb el primer equip, fins al punt de ser titular en l'estrena a la Lliga. Les baixes i els pocs efectius als laterals van fer que Eusebio es decantés per ell i el fes jugar de carriler dret. No va ser flor d'un dia, sinó que Porro ha acabat jugant 34 partits: 32 a la Lliga i 2 a la Copa. S'ha plantat als 2.388 minuts i ha fet un gol. Només té 19 anys, però a Montilivi s'han afanyat a blindar-lo. A l'agost, després de debutar, li van ampliar el contracte fins al 2023 i, quan va superar la desena de partits amb els «grans», la seva clàusula de rescissió es va disparar fins als 50 milions. D'equips que li segueixen la pista n'hi ha uns quants. Ara caldrà veure què és el que vol fer amb ell el Girona. Si conservar-lo tot considerant Porro una aposta de futur, o vendre'l i fer caixa.

Interessant també ha estat la irrupció de Valery Fernández. Va debutar al camp de l'Alabès, en l'anada dels setzens de final de la Copa, i des de llavors ha anat guanyant protagonisme. Es va estrenar gairebé per casualitat, davant les nombroses baixes als carrils, però cada dia que passava va convèncer més un Eusebio que l'ha fet jugar 21 partits, 13 com a titular. Arriba als 1.190 minuts, ha vist un parell de targetes i va marcar un gol al Wanda Metropolitano contra tot un Atlètic de Madrid. També té 19 anys i al desembre se li va renovar el contracte fins al 30 de juny del 2023. La clàusula és de 20 milions d'euros.

Dos noms, però no els únics. Ells sí que han acabat formant part del primer equip, encara que també hi ha joves del filial que han hagut de donar un cop de mà en alguna ocasió. El davanter Kévin Soni ha jugat 5 partits -va ser un dels canvis d'Eusebio en el decisiu dia del Llevant-, mentre que el sud-coreà Paik n'ha disputat 6. Tenen 20 i 21 anys, respectivament. També en té 20 Èric Montes, que va jugar uns minuts a la Copa i va fer un valuós gol a Vitòria. Àlex Pachón, de només 18 anys, a part de sumar alguna convocatòria també va jugar 23 minuts a la Copa contra el Reial Madrid, i va fer una assistència perquè Porro marqués. La mateixa competició que va permetre a Yhoan Andzouana (22) disputar 158 minuts en un parell de partits.