17 de maig de 2019
17.05.2019

Eusebio deixa oberta la porta a la possibilitat de seguir dirigint el Girona

El tècnic, tot i admetre que el d'avui pot ser el seu «últim partit», diu que «totes les possibilitats» sobre la seva continuïtat «estan obertes»

17.05.2019 | 16:38
Eusebio deixa oberta la porta a la possibilitat de seguir dirigint el Girona

Ni el clima enrarit pel fred sobtat després d'uns dies de calor, ni el fluix plugim que queia pels volts de Montilivi. Ni el descens virtual, que serà matemàtic tret d'un miracle que ningú creu ni espera. Res d'això va evitar que la sala de premsa de l'estadi s'omplís més del que és habitual. Expectació mediàtica per saber què podia dir Eusebio. Ja sense llàgrimes, gastades el diumenge passat i al llarg d'una «setmana molt dura», el tècnic va utilitzar un to baix, pràcticament sense somriure. Tot, per valorar l'última jornada, en què gairebé no hi ha opcions i on «competir» i també «donar la cara» esdevé primordial per al tècnic. I per passar de puntetes sobre el seu futur. A Eusebio li queda un any més de contracte però sembla que, havent baixat l'equip, se li obrirà la porta de sortida. Una opció que no descarta. Com tampoc refusava continuar. Dir-ho clar, no va dir res. Es va limitar a afirmar que el ventall és molt ampli i que no serà fins la setmana vinent que ho valorarà amb la direcció esportiva.
La pregunta va ser directa. Clara. Sense donar-hi voltes. Es volia saber si el d'aquesta nit pot ser l'últim partit d'Eusebio a la banqueta del Girona i això és el que va dir l'entrenador. «Pot ser, pot ser. S'acaba la temporada i no hem aconseguit l'objectiu, així que totes les possibilitats estaran obertes a partir de demà». Donava per fet que, en els seus plans, entra la possibilitat de marxar. Però dins d'aquestes possibilitats que anomenava també existeix la de complir l'any de contracte que li queda. També se li va preguntar si existeix alguna clàusula que l'allibera de la seva vinculació en cas de descens, però no va dir res respecte a això. Es va limitar a explicar que el que ara mateix vol és «tancar la temporada centrant-me al cent per cent en el partit. Vull quedar-me amb la sensació que ho he donat tot fins al final». Sigui quin sigui el desenllaç, el que farà Eusebio és deixar tots aquests dubtes per a la setmana vinent. «Serà qüestió d'asseure'ns amb la direcció esportiva per parlar de tot plegat i prendre decisions de cara al futur».
El 7 de juny, ara fa gairebé un any, el Girona va anunciar de manera oficial que Eusebio Sacristán era l'entrenador escollit per cobrir la marxa de Pablo Machín, que havia refusat una proposta de renovació i es vinculava al Sevilla, club que l'acabaria destituint uns mesos després. Amb el de La Seca a la banqueta, l'equip no només ha perdut la identitat que el va dur a la Primera Divisió, on l'última temporada es convertia en el tercer millor debutant en tota la història de la màxima categoria. Sinó que també, arran d'una mala segona volta, és a punt de confirmar el seu descens matemàtic a la Segona Divisió. Eusebio va signar fins al 30 de juny del 2020 i ara cal veure quina és la voluntat de totes dues parts. El club té la intenció de rescindir-lo i fer-ho al més aviat possible. Que el tècnic vulgui o no cobrar fins l'últim euro facilitarà les negociacions.




Difícil, però no impossible
El Girona encara té «una possibilitat remota» de salvar-se. Eusebio ho veu «molt, molt i molt difícil», com explicava ahir. Això no li impedirà que el seu equip intenti guanyar avui a Vitòria tot esperant la professionalitat del Rayo al camp del Celta. «Volem tancar la temporada amb la sensació que ho hem donat tot fins al final, que hem demostrat orgull. El club mereix que ho fem així. No és el mateix acabar amb 37 punts que amb 40. Ni últim que penúltim. Ho farem nosatres, l'Osca i també el Rayo. Ho donarem tot fins al dar­rer segon. Intentarem donar una alegria a la nostra afició i que la gent se senti orgullosa». Deia també que «les possibilitats de salvació són d'una entre moltes, hi ha un percentatge mínim». Però recordava també que «no hi ha res impossible a la vida. Per mínimes que siguin les opcions, mentre n'hi hagi una... El que és guanyador i esportista professional s'identifica amb això. S'ha de competir fins al final pensant que tot pot passar».

.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook