17 de maig de 2019
17.05.2019

L'últim gol de Cristhian Stuani

Després de forçar la màquina la setmana passada amb el Llevant, el davanter uruguaià recau de la lesió i no estarà disponible per al duel a Vitòria

17.05.2019 | 01:08
Cristhian Stuani celebra el gol que va fer la setmana passada a Montilivi contra el Llevant.

El compromís. Allò que l'afició del Girona ha implorat als seus jugadors en aquest tram final de Lliga és córrer per cada pilota dividida, deixar-se la pell, jugar al màxim de revolucions. És defensar l'escut, esgotar totes les forces pel bé comú; el del col·lectiu, el club i la ciutat. Però el compromís és un terme tan ampli que també hi té cabuda jugar lesionat. El dia decisiu, en què s'ha de guanyar o guanyar. Vestir-se de curt i saltar a la gespa amb un estat físic minvat de totes les seves capacitats també és compromís. I d'això, Stuani en té. Ho ha demostrat al llarg de les dues temporades que ha vestit la samarreta blanc-i-vermella. El seu darrer ball, potser l'últim, el del passat diumenge. El funest diumenge en què el Girona enterrava bona part de les seves opcions d'una permanència que només serà real si es produeix el miracle. Contra el Llevant, l'uruguaià va forçar la màquina. Es va infiltrar pel bé de l'equip, va donar tot el que va poder, fins i tot va marcar. Però els tres punts van volar i, amb aquests, les opcions de salvar la categoria. Ara, l'única manera d'arreglar aquesta trencadissa és fer bona una carambola que es presenta, ja d'entrada, improbable. S'ha de guanyar al camp de l'Alabès i que el Rayo, ja descendit, s'imposi al camp del Celta. No només això, sinó que la combinació de tots dos resultats ha de servir per eixugar un average negatiu de set gols. Si ja així es presenta impossible la cosa, més encara ho serà tenint en compte que Stuani no jugarà a Mendizorrotza. Està descartat. Ja va forçar la màquina quan era el moment i ara que ja no hi ha pràcticament res a fer i tothom a Montilivi dona per fet el desastre, prefereix descansar i donar per finalitzada la temporada.

Era el club qui feia pública la notícia. Ahir, al migdia. Un breu tuit servia com a comunicat mèdic. S'hi podia llegir el següent: «Stuani va patir una recaiguda en la seva lesió al soli en el transcurs de l'enfrontament amb el Llevant. El jugador uruguaià va haver de ser infiltrat per poder participar en el partit». I s'hi afegia que el davanter «serà baixa per a dissabte». Per tant, punt i final. A la temporada i qui sap si també a l'etapa de Cristhian Stuani a Girona. La majoria de les respostes que acompanyaven l'escrit es dividien en dos apartats. Les d'aquells que elogiaven el compromís del jugador, i les que li demanaven la seva continuïtat tot i el descens de categoria. Perquè veient el panorama, es fa difícil saber què serà de Stuani ara que el futur de l'equip de Montilivi és a la Segona Divisió. Un futbolista del seu cartell, que ha viscut una segona joventut amb uns números d'escàndol, és a l'agenda d'un bon grapat de clubs. Tot i que a l'octubre compleixi 33 anys, però alguns equips de Primera Divisió li van al darrere. També té -i tindrà- propostes de l'estranger. Amb temps per meditar-ho tot plegat, un cop s'acabi la Lliga, tant el jugador com també el club s'asseuran per parlar. A Girona estarien encantats de poder comptar amb ell. Cal veure quin és el desig del futbolista. Té contracte en vigor -fa pocs mesos va signar una ampliació fins el 2022- i la seva clàusula, tot i que es rebaixarà a la meitat -ara serà d'uns 10 milions d'euros- encara li serviria al club per fer caixa i tenir més diners per encarar amb garanties la nova temporada. És aviat per treure conclusions. Això sí, el seu salari es preveu ben difícil d'assumir a la categoria d'argent. Per més que hi pugui haver algun retoc a la baixa.

A l'espera del desenllaç, arribi més tard o més aviat, el de diumenge passat pot haver sigut l'últim gol de Cristhian Stuani amb el Girona. El que fa 41. Són els que ha marcat en dos anys al club i en les dues competicions oficials, tant a la Lliga com a la Copa. Ha necessitat «només» 67 partits. Les xifres són espectaculars. Tant, que l'uruguaià és el màxim golejador de la història del club en aquesta etapa moderna al futbol modest. Ningú ha vist porteria tantes vegades vestint la blanc-i-vermella al llarg d'aquesta última dècada, quan el 2008 es tornava a la Segona Divisió després d'un grapat d'anys de no ser-hi. Es quedi o no, Stuani tancarà el campionat amb uns números extraordinaris. Ha jugat 34 partits, 32 com a titular. Són 2.869 minuts els que ha disputat. I ha fet 20 gols. Això, sobretot a la Lliga, però també comptant una breu -i alhora productiva- participació a la Copa.

Acabat un any ben exigent, el jugador ara pitja el pedal del fre. Considera que ja més no pot fer per un equip que no haurà aconseguit l'objectiu. Mentre barrina sobre què fer el dia de demà, també caldrà veure si entra en la convocatòria de l'Uruguai per disputar la Copa Amèrica d'aquest estiu. És un habitual de la selecció i no s'ha perdut cap de les darreres cites, encara que sigui per jugar partits amistosos. Un any enrere va ser un dels escollits per jugar el Mundial de Rússia, on va tenir minuts tot i estar a l'ombra de Luis Suárez i Edinson Cavani.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades