El Girona, els seus aficionats, la ciutat i les comarques gironines varen plorar la setmana passada el final de la seva curta, però intensa, relació amb el futbol de Primera Divisió. La derrota contra el Llevant va convertir el descens en realitat, però capricis dels números, el descens no va ser matemàtic fins ahir a la nit quan, per molt que ningú confiés en una carambola impossible, el Girona es va tornar a mostrar dolorosament impotent a Mendizorrotza. Ni les notícies que el Rayo anava guanyant a Vigo, al final el Celta, van injectar energia a un equip convertit en poc més que un zombi i que, amb la derrota d'ahir contra l'Alabès (2-1), només ha sumat 3 punts dels últims 30 possibles i s'ha guanyat a pols baixar a Segona Divisió. La comparació amb l'Espanyol, que fa només un mes i mig va visitar Montilivi gairebé empatat a la classificació i ahir va celebrar el seu retorn a classificacions europees, encara ho fa tot plegat més dolorós. Els responsables del Girona podrien editar una manual de gestió esportiva titulat «Com tenir nou punts d'avantatge i baixar de categoria en un mes i mig». Tenen bons especialistes per escriure cada capítol.

El prescindible partit d'ahir a Vitòria només té una conseqüència positiva. S'ha acabat el futbol i ara ja pot arribar l'hora de les preguntes i les respostes (bé això si algú les contesta). Va ser una errada fitxar un entrenador que, com a la gent que mana en el club, li agrada el futbol combinatiu quan la plantilla estava feta per jugar al gust de Pablo Machín? Esperar, sense sort, tot l'estiu una venda que entrés diners a la caixa va impedir reforçar la plantilla per encara el sempre difícil segon any a Primera Divisió? Algú es responsabilitzarà de la cara aposta per Doumbia? Realment el límit salarial no permetia fer cap moviment al mercat d'hivern? Perquè no es va optar per, com han fet algun tots els clubs del món, canviar d'entrenador abans de baixar?

Preguntes sobre problemes que, en cas de no haver-se produït, segurament haurien estalviat al Girona jugar un partit com el d'ahir a Vitòria. I la seva afició veure'l. L'Alabès no havia guanyat un partit de Lliga a Mendizorrotza des del passat 11 de febrer, anava pel camí de completar la seva segona pitjor volta en una lliga dels últims anys i no s'hi jugava absolutament res. Tot i això va semblar que l'Alabès necessitava més la victòria d'anit que no pas un desangelat Girona. El millor jugador de l'equip d'Eusebio va ser l'ahir titular a la porteria Gorka Iraizoz

Però, no ho deixem aquí. El Girona necessitava una golejada d'escàndol i, sempre sorprenent, Eusebio va sortir a buscar-la amb un dels mig del camp de més contenció amb que ha jugat aquesta temporada: Muniesa, Pere Pons i Àlex Granell. Es devia tractar de no encaixar gols, però en el minut 8 de partit Gorka Iraizoz ja va haver de salvar un gol amb una gran aturada després d'un xut creuat de Jony que s'havia plantat sol davant seu aprofitant els problemes treure la pilota que tenien entre els dos centrals i Muniesa. I en atac? La millor oportunitat del Girona en la primera meitat va ser un xut des de fora de l'àrea de Kevin Soni. La pilota no va anar, per poc, entre els tres pals. Però el problema no és aquest. Si no, una altra pregunta per a la llista, què feia el davanter del Peralada, que avui es juga la permanència a Segona B, sobre la gespa, mentre el fitxatge de l'estiu amb la nòmina més alta (Doumbia) i Roberts s'ho miraven des de la banqueta? Misteris del Girona i d'Eusebio. Doumbia va haver d'entrar passada la mitja per la lesió de Lozano i, a la mitja part, amb 1-0 al marcador i el Rayo guanyant a Vigo, Patrick Roberts va entrar per Kevin Soni. Al mateix temps, Eusebio es desfeia de la seva aposta inicial i canviava de dibuix: Muniesa s'endarreria i el Girona passava a jugar amb defensa de cinc. Si el tècnic no ha tingut clar en tota la temporada com havia de jugar el seu equip, era normal que també dubtés el darrer dia... Només de començar la segona meitat, Calleri va fregar el 2-0, nova bona intervenció de Gorka, i l'Alabès va tenir el partit absolutament controlat més enllà que, amb la relaxació dels últims minuts, i després del gol de Calleri, Doumbia rematés un parell de cops i que Portu marqués un gol que feia tard a tot arreu. Al partit d'ahir i a la temporada.