23 de maig de 2019
23.05.2019

El perfil més prolífic i desitjat

El Girona, amb el descens encara recent i pocs dies després de finiquitar la marxa d'Eusebio Sacristán, pentina el mercat tot buscant un entrenador que reuneixi el màxim nombre de característiques similars dels últims tècnics que han aconseguit pujar a Primera

23.05.2019 | 01:00
El perfil més prolífic i desitjat

Ara el que toca és precisament això. Una davallada de noms. Sobretot a les xarxes socials, cosa que està de moda des de fa uns anys. Amb o sense fonament, el cas és que apareguin candidats. N'hi ha alguns que repeteixen, d'altres que hi treuen el cap per primer cop. La qüestió és fer bullir l'olla. Això no treu que sí, el Girona ha engegat des de fa dies la maquinària per trobar un substitut a Eusebio Sacristán. El de La Seca s'acomiadava el dimarts d'aquesta mateixa setmana davant dels micròfons, tot resignat pel que havia passat i encara fent-se creus del tràgic descens. De nou a Segona A, a Montilivi toca triar un nou rumb. Tan important és encertar amb l'entrenador com també amb la idea de joc i filosofia que adoptarà l'equip a partir d'ara. S'ha especulat sobre la possibilitat que noms com els de Francisco Rodríguez, Julio Velázquez, Vicente Moreno i també Marcelo Bielsa estarien al damunt de la taula del qui tingui l'última paraula a l'hora de decidir, sigui la direcció esportiva o la propietat. Amb un currículum més o menys nodrit, el cas és que el perfil és del tot diferent, amb o sense experiència a la categoria, i defensors d'estils de joc que no tenen res a veure. Per més opcions que vagin traient el cap de portes cap a fora, no sembla que ningú a Montilivi vulgui arriscar en excés. Després de la garrotada i el desencís, tothom al club coincideix que per aixecar-se ben aviat s'ha de triar una aposta segura. I és aquí on es busca el perfil més prolífic i també desitjat. El que reuneix aquella mena d'entrenador que ja ha tastat el que significa un ascens a Primera.

No és garantia d'èxit ni vol dir res, però hi ha més d'un patró que es repeteix en els tècnics que al llarg d'aquestes últimes temporades han aconseguit situar els seus respectius equips en una de les dues primeres posicions de la Segona Divisió A, les que es tradueixen en un ascens directe. Precisament el que vol aconseguir el Girona. Tornar a l'elit. Si pot ser aviat, millor. I sense passar pel peatge de la promoció, si no és gaire demanar. Per això, va bé fer un cop d'ull al tipus d'entrenador que reuneix aquestes característiques. Per fer-ho, només cal fer un cop d'ull als darrers cinc cursos. Tots ells són espanyols. Tots. No n'hi ha cap d'estranger. Ni els que van pujar fent el play-off, tampoc. La seva mitjana d'edat és de 47,2 anys. La majoria rondava la quarantena. Com també, bona part d'ells ja tenien certa experiència a la categoria. Una altra història ben diferent és l'estil i la filosofia de joc. Aquí ja tot depèn de cada un.

Del 2014 fins ara, sense comptar un Jagoba Arrasate que també reuniria aquestes característiques (basc, té 40 anys i en el seu quart any a Segona acaba de pujar amb l'Osasuna), els entrenadors que han assaborit la glòria són Gaizka Garitano (Eibar), Fernando Vázquez (Deportivo), Pepe Mel (Betis), Abelardo Fernández (Sporting), Pepe Bordalás (Alabès), Asier Garitano (Leganés), Juan Ramón López Muñiz (Llevant), Pablo Machín (Girona), Míchel (Rayo) i Rubi (Osca). Característiques similars. Com també les tindrien la majoria dels tècnics que han pujat a través del play-off en aquesta mateixa etapa: Albert Ferrer (Còrdova), Paco Herrera (Las Palmas), Enrique Martín (Osasuna), Pepe Bordalás (Getafe) i Sergio González (Valladolid).

Si pugen com a primers o segons a la Lliga, gairebé tots els entrenadors han gaudit de la confiança de la directiva des de la primera fins l'última jornada. L'única excepció, un Pepe Mel que arribava al Betis deixant enrere un parell de relleus més: abans hi havien estat Julio Velázquez (un dels noms que sonen precisament pel Girona) i Juan Merino. A més, el cas curiós és que cap d'ells ha repetit. L'únic, Bordalás. L'alacantí va pujar l'Alabès, fent-lo quedar primer, però el club va decidir no comptar amb ell la temporada següent. Poc després es feia càrrec del Getafe amb l'equip madrileny tocant les últimes posicions. Tot i això, el va acabar pujant a Primera mitjançant la promoció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook