Aday Benítez: «Si volem pujar de nou a la Primera Divisió hem de tornar a ser el millor grup»

Què és més dolorós, un descens de Primera a Segona Divisió o una greu lesió al genoll com la que ha patit?

Ostres, quina bona pregunta. El descens és el que fa més mal. Aquí hi ha molts punts a tenir en compte. L'esportiu n'és un. També l'edat. No em considero gran però la realitat és la que és. No tinc 20 anys. M'agradaria jugar fins als 40; soc professional i tinc molta il·lusió, estic enamorat del meu dia a dia i de la meva professió. Després hi ha un altre motiu que és l'econòmic. No viuré d'això sempre. El descens és molt dur. Pel que em diu de la lesió... n'hi ha de tota mena. Algunes són de pocs mesos. D'altres més greus, però que et diuen un temps de baixa i quan es compleix ja estàs recuperat. La meva lesió és crònica. No ha de quedar malament, però sé que haig de lluitar contra ella. Potser l'assimilo i tiro sense cap problema. El que és veritat és que ho he passat molt malament durant tota la temporada. L'esforç que he fet és enorme, i he arribat a l'últim partit de Lliga. Estic content d'haver-ho fet. Als últims entrenaments vaig donar-ho tot, ajudant els meus companys. I això que anava coix. En resum, ha sigut un any molt dur.

El més dur de tota la seva carrera com a futbolista?

Sí, segur. El més dur, encara que em continuo considerant un privilegiat. Sempre ho he dit. Encara que estiguem a Segona, formem part d'un club que ha crescut i que ens tracta bé. Hem baixat, però estarem a Segona. Ara hem de valorar el que ja no tenim, i el que tindrem. Ens espera una categoria molt maca.

En algun moment d'aquesta temporada ha cregut que el millor era llançar la tovallola i deixar-ho córrer?

(Esbufega) Han passat coses, sí. Han sigut set mesos durs. Em van dir que hauria d'estar entre quatre i sis mesos de baixa i quan en duia cinc era incapaç de córrer. Això és complicat i et fa pensar. A més, una altra opinió em va dir que si no posava solució al que tenia, no tornaria a jugar a futbol. Amb el meu doctor de confiança li vaig transmetre al moment. Em va reconfortar. Em va animar a treballar cada dia el genoll. Jo no veia millora. Però he seguit endavant i, tot i que ha sigut arriscat, he pogut aparèixer en l'últim partit. Això em demostra que sí, que he pogut. Estic content. Ara, la feina no s'acaba aquí. Queden mesos de rehabilitació.

Quina lliçó de vida li dona tot això que li ha passat?

Una que ja sabia. Me la confirma. S'ha de gaudir cada dia del que fas perquè mai saps què et pot passar ni quan. Quan estava lesionat, hi havia dies que ho veia tot molt negre. Per què m'ha hagut de passar a mi això, si ara estava jugant i ho tenia tot per tenir continuïtat a Primera? Em preguntava coses així. Vaig decidir que havia de gaudir, fins i tot durant la recuperació. No sé quant de temps em queda per gaudir del futbol. És una lliçó que tots tenim en ment o hem sentit alguna vegada, però que no assimiles fins que no et passen determinades coses.

El Girona ha baixat a Segona. Què considera que ha fallat?

Hi ha molts aspectes. Culpables ho som tots. L'equip, el primer. S'ha vist. Perquè els jugadors i l'entrenador hem sigut els primers en demanar perdó. També trobo que s'ha de matisar. Fins a cert punt de la temporada hem estat molt bé. El desembre el vam acabar amb 24 punts. Al gener vam fer història a la Copa. Després va ser quan vam començar a perdre. Van aparèixer llavors els dubtes. No funcionàvem igual perquè faltaven jugadors importants. No parlo només per mi, però si aquest equip està acostumat a jugar pels carrils i dos futbolistes d'aquesta posició no hi són... Van passar un munt de jugadors per l'esquerra. Costa. Amb les derrotes ens va entrar la por. A partir d'aquell moment ens vam equivocar tots. No tot l'any, sinó des de llavors. No sé si la solució, en aquell moment, era que el club hagués pres alguna mesura. Ni si hauria estat determinant que els jugadors féssim un pas endavant. Encara que crec que això sí que calia. Estàvem amb l'entrenador i hi confiàvem. Jo he estat amb el míster i els meus companys també. Ho he dit així cada cop que m'han preguntat. Però a vegades no és quelcom que hem de valorar nosaltres. Ara, quan ja ha passat tot, et replanteges que un canvi potser hauria anat bé. Però això no es pot saber. Qui sap. Encara que crec més en el grup. Hi ha molts jugadors que podien haver donat més. Amb els que ho fan sempre, no ha sigut suficient. Un equip el formen vint i tants futbolistes, no només setze.

Per tant, considera que potser ha faltat una mica més d'implicació?

Segurament. Ens hem de culpar primer els que estem aquí des de fa temps. Hi ha moments que hauríem hagut de tirar de la resta, d'animar-los. També ho hem intentat. Quan baixes és que falla alguna cosa. No érem el millor equip, això per descomptat. Però tampoc una de les tres pitjors plantilles de la categoria. Hi ha altres coses. Però clar, al moment costa de veure. Ens va fer molt de mal la confusió entre un sistema i un altre. El futbol ens demana estar endollats, immediatesa, no dubtar.

Si vostè no s'hagués lesionat en tota la temporada, creu que hauria canviat alguna cosa?

Crec que hauria ajudat molt l'equip perquè ens ha faltat una peça bàsica en un sistema on homes com Mojica o jo érem importants. Li hauria donat un cop de mà jugant. No pel joc en sí, perquè soc un obrer del futbol com molts altres. Però fa molt anys que estic a Girona i aporto caràcter, em comunico molt bé a la gespa. Això potser ha faltat. Encara que dir-ho des de fora és molt fàcil. Ara, també tinc clar que si jo hagués estat bé, el Girona hauria patit igual per salvar-se. Aquí han passat molts altres factors. El que deia abans, potser ha faltat una mica d'implicació. Ha acabat l'any i penso que hi ha jugadors que no m'han donat, ni transmès. Que han passat i ningú se'n recordarà. Per Girona han passat futbolistes que, tot i jugar poc, han deixat empremta. Perquè estaven implicats i es feien notar. Quan vam pujar érem vint i tants i me'n recordo de tots ells. Qui era el porter? Bounou i René. Els dos. Tots dos implicats. No vull dir que aquest any hagi fallat la porteria, perquè la implicació d'en Gorka (Iraizoz) ha sigut total. Cifuentes, l'any de l'ascens, no va jugar tant. Però me'n recordo. Perquè quan sortia al camp ho donava tot. No vull dir que el grup no ho hagi intentat i s'hagi deixat anar. No és això. Hem estat picant pedra fins al final. Estic amb els meus companys. Però hi ha gent que marxarà i pensaré: doncs adeu. I punt.

Per què es queda al Girona?

Perquè és club que m'ho ha donat tot. També perquè tinc una situació que fa que el millor lloc per tornar a ser futbolista al cent per cent és aquí. Em sento molt valorat ara. Quan jugava era així. Quan no, em sento igual o més. I una part molt important per la qual haig de quedar-me. Evidentment s'han de mirar els calers, som professionals i cadascú ha de mirar per tenir la millor vida o tenir prosperitat. Soc una persona que no puc donar l'esquena a persones que no me l'han donat quan he estat lesionat o m'han donat l'oportunitat de renovar tres vegades. El club s'ha portat molt bé amb mi. Jo he de donar un pas endavant abans que passi qualsevol cosa. Si no passa res extraordinari em quedaré aquí. S'ha d'estar a les bones i a les dolentes. No hi ha més. Es tracta de no fallar a tota aquesta gent. Hi ha jugadors que marxaran.

I què en pensa d'aquella gent que baixa amb un equip i després fa les maletes i se'n va?

És el que parlàvem abans. N'hi ha que marxaran i ja està, que no han ajudat o no s'han implicat prou. D'altres que sí que ho han fet. Però han de mirar per ells. Hi ha gent que ha de prosperar. D'altres em costaria més veure si se'n van que d'altres. A veure què passa. Jo em sento amb deute, per això em quedo. Hem d'estar il·lusionats igualment.

Què espera de l'afició? Li donarà gaire l'esquena o ha germinat una llavor?

S'ha creat un sentiment i molta gent continuarà amb nosaltres. Ara bé, això és Segona i no pas Primera. Fins ara, l'afició ens ha donat moltíssim el seu suport i ho agraïm. És normal que s'hagin queixat alguna vegada o s'hagin enfadat. A mi m'ha passat també veient partits a la graderia. Estan en el seu dret. El que vull dir és que m'he trobat molta gent pel carrer i no he sentit cap retret. Tothom m'ha animat o m'ha expressat la seva tristor. Fins i tot m'han dit alguns que no demanem més perdó, que els hem regalat dos anys. Si aconseguim estar a dalt i el grup és maco, la gent vindrà al camp. Estic segur que Montilivi s'omplirà. No serem dos o tres mil una altra vegada. Només cal anar pel carrer i veure com la canalla llueix la samarreta del Girona. Hem de reactivar la il·lusió i oblidar el que ens ha passat. L'objectiu ara és estar entre els sis primers per optar a pujar. L'ascens seria la cirereta, el màxim. Ja sabem el que costa.

Què li ha aportat Eusebio?

D'ell he après moltes coses. Sense alçar la veu, quan va arribar va aconseguir que els jugadors centréssim tota l'atenció cap a ell. A més, és molt respectuós dins i fora del camp. Té també paciència amb el futbolista. L'he vist arribar a Girona amb un estil de joc al cap i trobar-se amb Pere Pons, que és brillant en la seva manera de jugar, però que no lliga tant amb l'estil d'Eusebio. Li va costar posar-lo a l'onze. En Pere està focalitzat en robar i conduir. No és com l'Aleix, que li agrada rebre, girar-se, tocar, fer una paret... Eusebio és intel·ligent i sap que en Pere et donarà el que vols si li dones minuts i confiança. Això és el que va passar. La gent ho ha vist. La veritat, hi ha futbolistes que em costarà veure fora si acaben marxant de l'equip. Per això ho dic. Encara que penso que es quedarà molta gent. Però no sé més.

Què necessita un equip per estar a dalt a Segona?

Amb el que més confio és en el grup. Si el grup falla, malament. Nosaltres hem estat tres anys seguits en aquesta categoria quedant a dalt i ni de bon tros érem la millor plantilla. Hi havia equips com el Getafe, el Betis o molts altres. Però sí que eren el millor grup.

Per tant, és imprescindible tornar a ser el millor grup?

Sí, per descomptat. L'important és crear un ambient positiu, conèixer la persona que tens al costat al vestidor. Això és l'ànima de qualsevol equip. Veure que, si hi ha un problema, tots responen. Que hi ha un sopar, tothom hi va. Després hi pot haver futbolistes amb més o menys qualitat. Aquí n'hi haurà, per descomptat. Però li poso un exemple. Si aquesta temporada vinent ens quedéssim tots els de l'actual plantilla, no seríem el millor grup de Segona. Què ens fa ser millors? Ser el millor grup. Això no falla.

Des que es va baixar, que la gent no fa altra cosa que repetir tant els «tornarem» i «tornaran» reiteradament. Vostè creu que hi tornaran?

Tan de bo que sí. Ho espero. Quanta més gent siguem, si l'equip i l'afició van de la mà, més possibilitats tindrem d'aconseguir-ho. Tan de bo que sí. Ho espero. Quanta més gent vingui, equip i afició més possibilitats tindrem d'estar a dalt. Hem de ser un equip respectat. Que els rivals ens vegin arribar o vinguin a Montilivi i que ens tinguin respecte al moment. Només així lluitarem per estar a dalt. Pujar ja seria el clímax. Ara bé, el Las Palmas també va baixar i va dir que tornaria. Van fer un equipàs, o això van dir, i amb molts diners. I cal veure on són ara... És que pujar a Primera és el més difícil que hem aconseguit mai! Ens ha costat molt. No recordo cap equip com el nostre que estigués tres anys picant pedra i ho acabés fent. Ho pot fer un Betis. Perquè ells estan acostumats a estar allà a dalt. Ara hem de veure quants jugadors arriben aquí que estan acostumats a viure situacions així. El paper no és fàcil, sinó difícil. Però la il·lusió és màxima».