29 de maig de 2019
29.05.2019
Diari de Girona

Eduardo Vílchez: «A Segona, el Girona haurà de córrer més que el rival i tenir capacitat de lluita»

Com serà la Segona Divisió que es trobarà el Girona el curs que ve? L'exjugador del Madrid, Palamós i Espanyol, i extècnic del Peralada, Palamós, Figueres i Olot, de 51 anys, ara a l'Extremadura, en dona pistes i analitza, des de la distància, el descens

29.05.2019 | 00:28
Eduardo Vílchez: «A Segona, el Girona haurà de córrer més que el rival i tenir capacitat de lluita»

El cap de setmana passat l'Extremadura es va salvar. Com es viu el futbol a Almendralejo?

Això és apassionant. Un de cada tres habitants del poble va al camp (hi posem 11.000 persones, de 33.000 que hi viuen). I això es nota, perquè tot és molt proper. Quan hi ha partit l'ambient és impressionant. Diumenge contra el Lugo va tornar a ser increïble, com ho havia sigut abans els dies que havien vingut el Saragossa, el Tenerife i d'altres.

Trobava a faltar la banqueta?

M'havien sortit coses, però feia temps que amb Rodri havíem quedat de treballar junts, per tot el que havíem viscut junts com a jugadors al Palamós. Ho trobava a faltar, sí, això d'entrenar, i primer ens va arribar l'opció d'anar al Pobla de Mafumet. Després vam pujar al primer equip, el Nàstic, i ara vam viure l'experiència a l'Extremadura. Va ser un pal que el destituïssin. El club volia seguir comptant amb mi i el mateix Rodri em va dir que ho aprofités, que no perdés el contracte, que també és per a la temporada que ve ara que hem aconseguit la salvació. Quan va arribar Manuel, el nou entrenador, m'he hagut d'adaptar a ell. Amb Rodri amb una mirada ja ens enteníem.

Es veu amb futur a les banquetes del futbol professional?

Tinc més de 400 partits d'experiència com a tècnic, he estat en molts equips. No ho descarto. Pot ser que es doni aquesta situació, però ara no hi penso. Penso a ajudar i que el meu club sàpiga que pot comptar amb mi. Amb Rodri ens enteníem amb la mirada, ara amb Manuel, el tècnic que el va suplir, tenim una altra forma de treballar però també ens entenem. De fet ja ens coneixíem i havíem jugat en contra a juvenils estant ell al Deportivo i jo al Madrid. Ha vist que tant de part meva com amb de l'entrenador de porters la predisposició per ajudar és total.

Va dirigir un partit de lliga en l'impàs entre Rodri i Manuel. Li hauria agradat seguir com a primer entrenador?

Vaig dirigir el partit contra el Numància a casa, que vam perdre per 0-1. Era en l'impàs entre Rodri i el nou entrenador. Em van dir que estaven buscant però que el següent partit se'ns tirava a sobre i que el dirigís jo. Quan un arriba a un lloc amb la idea de segon, tothom el veu com un ajudant. Per ser entrenador al món professional necessites la teva experiència i jo l'estic agafant ara.

Com s'explica el descens del Girona?

Es fa difícil parlar des de tan lluny, la veritat és que costa d'assimilar. El tram final no ha sigut gens bo i aquí s'explica tot. Tinc amics que ho han passat fatal. I també m'ha sabut molt greu el descens del Peralada, per en Chicho i pel club. Fer 3 punts de 30 en els últims 10 partits és difícil de digerir. És estrany, però el futbol ja les té, aquestes coses. A nosaltres ens ha passat el contrari. Semblava que hi havia certa desil·lusió fins que l'arribada de Manuel, que aquí havia sigut un ídol com a jugador, va aixecar els ànims de tothom. I quan passa això, comences a guanyar. A Girona la qualitat dels jugadors i del tècnic, Eusebio, és indiscutible, però és futbol, i poden passar coses així.

Intuïa que seria difícil l'any I després de Machín?

No ho semblava pas veient el rendiment de la primera volta. Al final, més que en sistemes, jo crec que has de treure rendiment als futbolistes. I d'una forma o una altra l'equip havia donat un nivell alt. Això és el que jo puc veure des de la distància. Després sí que és veritat que en els últims partits de Lliga els va entrar la tensió i la por. Quan el futbolista juga engarrotat perquè els punts són molt importants, l'equip se sent menys solt i pateix. I era el mateix Girona que havia fet una eliminatòria de Copa espectacular eliminant l'Atlètic de Madrid.

Quina Segona Divisió es trobarà el Girona el curs que ve?

Una Lliga molt competitiva, com sempre. El Girona va tenir opcions de pujar tres cops, i a la tercera ho va aconseguir. Crec que tenen una experiència terrible, i això els pot ajudar. Hi ha grans ciutats espanyoles, amb clubs històrics, que pel que sigui es queden sense opcions de tornar a Primera cada any. A Segona tothom vol fer plantilles per pujar, però només tres equips de vint-i-dos s'emporten el premi. El que sí que hauran de fer a Segona és córrer més que el rival i tenir una capacitat de lluita i d'adaptació a la categoria tremenda. Els caldrà readaptar-se a aquest tipus de futbol. Pensar que hauran de tornar a jugar al camp de l'Alcorcón, o venir al de l'Extremadura, on els equips saps que et pressionaran i hauràs de córrer molt per treure el resultat.

Què cal per estar a dalt?

El que li deia, és fonamental la gana i córrer més que els rivals. A Segona tens la sensació que tothom et pot guanyar i has d'igualar l'esforç, la intensitat i la concentració que hi posen els adversaris. Després, si tens més qualitat, ho decantes. Si el Girona no fa aquesta readaptació a la categoria, pot tenir problemes. Però estic segur que ho faran. Tenen molt fresc el seu pas per la categoria. A més tindran un pressupost bo i jugadors bons, malgrat haver baixat. Això sí, ara tothom estarà més pendent del Girona, que serà un referent de la Segona Divisió. Ja no serà aquell equip que va pujar el 2008 després de molts anys fora del futbol professional. Tothom veurà com un gran partit el dia d'enfrontar-se al Girona, un ex-Primera recent, i això motiva els rivals.

Els pressupostos marquen més diferència a Primera que a Segona?

És probable. Vam anar a Granada, que era líder, encara amb Rodri i hi vam arrencar un empat a zero fent un partidàs impressionant. Aquesta temporada hem guanyat a Màlaga, a la Corunya, a Alcorcón, a Tarragona... la gent creu que és fàcil, però és tot el contrari. Per això li deia allò de la readaptació, ara no jugaràs al Bernabéu, sinó que aniràs a Almendralejo. En tot cas, quan baixes tens el fons de compensació i això serà una bona ajuda per al Girona, que segur que ho tornarà a intentar. Nosaltres aquest any som el segon pressupost més baix i esperem que el curs que ve puguem gaudir de més marge. Tot i la desil·lusió pel descens, però, el Girona ha de recordar que la Segona és una categoria molt maca. Rodri em deia que es vivia com una cosa sensacional el futbol allà quan era el segon de Raül Agné. I ha de ser així.

Ha vist algun partit de Primera a Montilivi?

Vaig anar-hi el dia de l'Espanyol la temporada passada. Van quedar 0-2 el dia que debutava Gallego amb els visitants. M'ha sigut complicat per la feina.

Quins jugadors de Segona l'han impressionat?

A part dels nostres, que són els millors, n'hi ha molts que m'han agradat. Dir-ne només algun em costa. Hi ha davanters molt veloços amb fam i ganes d'arribar a l'elit. Tots els equips tenen dues o tres peces interessants de debò, per exemple el Saragossa disposa de Marc Gual, Álvaro, Pombo... Aquesta categoria és molt bona per formar jugadors, miri com ha triomfat aquest any Borja Iglesias a l'Espanyol, o Mata amb el Getafe, o Enric Gallego amb l'Osca. Gallego, aquí, va fer-ho sensacional, no m'estranya que acabés fitxant per un club de Primera.

A l'Extremadura hi juga Alfredo Ortuño, molt estimat pel seu pas pel Girona la segona volta del curs 2013/14. Com li va?

Ortuño ens ha donat moltíssim. Com sempre la gent només es fixa en els gols, però ell ens ha ajudat molt més enllà d'això. N'ha fet 2 i encara falten 2 partits. Manuel va canviar la forma de jugar respecte al que fèiem amb Rodri, sobretot en atac. I a dalt Ortuño ens ha donat la vida. Ha sigut un referent. S'ha barallat, va fer el gol de l'empat a Las Palmas i el de la victòria contra el Nàstic. A més com a persona és un encant. Segurament li ha faltat tenir continuïtat en un club. Està cedit per l'Albacete, amb qui té contracte, i no sé què passarà en el futur.

També té Javi Àlamo, i Fran Cruz, que havia estat al Llagostera.

Javi va venir per una lesió de Carlos Valverde. Amb Rodri va fer algun partit interessant. Al mercat d'hivern vam firmar diversos jugadors i ha perdut protagonisme, però és un gran jugador. Fran és un competidor nat, ha tingut la mala sort que vam reconvertir Borja Granero a central i ens ha donat un rendiment espectacular. La gent està molt contenta amb Fran per la seva professionalitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook