«Em quedaria amb Stuani i Portu. Tot i que soc conscient que serà molt complicat retenir-los». Això mateix va dir Quique Cárcel el dijous passat, en una de les moltes respostes d'una extensa roda de premsa que va durar prop d'una hora i quart. De noms en van sortir un munt. El dels dos màxims golejadors de les dues últimes temporades a Montilivi, també. No va mentir pas, el director esportiu. Ell estaria encantat de poder comptar amb ells també a Segona, però és el primer que sap que això és pràcticament impossible. Des que el descens va ser matemàtic, les informacions sobre el futur de Portu no han fet altra cosa que multiplicar-se. Marxarà i si no és al Celta, que el vol sí o sí i que està disposat a pagar 10 milions d'euros, serà a un altre lloc perquè de propostes no li'n falten. Assumida aquesta pèrdua, des de Girona s'estan fent tots els esforços possibles per intentar retenir l'altre golejador. El pitxitxi. Amb majúscules. La voluntat de Cárcel i de gairebé tothom amb dos dits de front al club és que l'uruguaià sigui el pal de paller del nou projecte. El problema és que, com Portu, d'ofertes per marxar no li'n falten. I també que la voluntat del jugador no és pas cap altra que la d'aprofitar que és a l'aparador gràcies a unes xifres estratosfèriques i provar sort a un altre lloc.
La situació és la següent. Dos anys enrere, el Girona va rescatar Stuani del futbol anglès. Hi va anar per voluntat pròpia, decidit a tastar una lliga i una cultura que estaven a la seva llista de tasques pendents. Va jugar dos anys al Middlesbrough, fent dotze gols, pujant de categoria i tenint protagonisme a la Premier; tastant, alhora, l'amarg regust del descens al segon curs. Després d'aquest desencís va venir l'oportunitat de venir a Montilivi, on ha explotat. Ha fet 41 gols en 67 partits i s'ha convertit en un ídol de l'afició i un dels davanters més letals de la Primera Divisió. Els seus números, amanits amb la seva insistència, es van traduir en una ampliació de contracte fins al 2022. Aquest era el temps que s'havia marcat el mateix Stuani per vestir la samarreta del Girona. Després, ja als 36 anys -ara en té 32- la intenció era la de provar una aventura exòtica per arrodonir la seva carrera esportiva abans de centrar-se en altres projectes. Però els fets no s'han desenvolupat com estaven previstos. El descens ho ha trastocat tot.
Dues alternatives
A Stuani se li presenten ara dues alternatives. Una és la de fer cas a Cárcel i companyia i quedar-se, complint el contracte i adaptant-lo també a la categoria. Seria un nom propi que engrescaria l'afició i que fins i tot podria servir com a reclam per a futurs fitxatges. L'altra és la de marxar. Aquesta és la que té més força. Molta més. Tant és així que, si no hi ha un gir d'última hora, l'uruguaià farà les maletes i posarà aquí el punt final a una curta però intensa etapa de dos anys a Montilivi en què no ha fet altra cosa que col·leccionar elogis i rècords.
Amb el descens, el seu valor de mercat ha baixat i la clàusula és llaminera i alhora assequible. Fitxar Stuani costa menys de set milions d'euros. Una ganga. Sense perdre el temps, els clubs s'han començat a moure i ja n'hi ha tres o quatre que estan disposats a pagar aquesta quantitat per obtenir els seus serveis.
Així ho han traslladat al seu agent i al mateix futbolista, que només li falta acabar de decidir el destí. Fa pocs dies la premsa britànica parlava del suposat interès del Nottingham Forest -segona divisó anglesa- i Glasgow Rangers. Tot i això, la possibilitat de seguir a Primera també hi és. Un fet que pot ser determinant per si el davanter no vol canviar d'aires. El veredicte, a l'espera de sortir a la llum.
