Qui és Juan Carlos Unzué? La pregunta té fàcil resposta. I més ara, amb internet com a eina principal per resoldre qualsevol dubte. Un cop d'ull a quatre pàgines web és suficient per fer-se una idea de qui és l'entrenador navarrès, el candidat principal per ocupar la banqueta del Girona la temporada vinent, la del retorn a la Segona Divisió A després de dos anys a Primera. Ara bé, la cosa canvia quan la pregunta és una altra: com és Unzué? Aquí la tecnologia ja no pot fer-ne un retrat tan fidedigne i les descripcions que es poden trobar potser no s'assemblen massa amb la realitat. És llavors quan toca recórrer al mètode tradicional. El que sempre ha funcionat. Buscar algú que el conegui i xerrar una estona. Preguntar-li això i allò. No sol fallar. Poques experiències ha viscut fins ara Unzué al capdavant d'un equip professional. A Primera va dirigir el Celta un any. El mateix temps que va entrenar el Numància, en aquest cas una categoria per sota. Allà, a Sòria, va coincidir amb Ion Vélez, el davanter que va vestir durant dos cursos (del 2011 al 2013) la samarreta del Girona i que ara, als seus 34 anys, continua en actiu. Juga al Tudelano, tot esperant tancar el cercle ben aviat al Peña Sport de Tafalla, l'equip del seu poble i on va iniciar la seva carrera com a futbolista. Són 16 les temporades que ha viscut com a professional. Un munt. D'experiències n'ha viscut de tota mena. I justament els mesos que va passar-se sota les ordres del navarrès a Los Pajaritos són dels que més bon record en té.

Amb el que diu Ion Vélez s'entén que el Girona tingui el tècnic entre les seves prioritats. Per la idea de joc; una filosofia que la propietat ha volgut imposar aquesta darrera temporada sense massa èxit -amb Eusebio, la transició va ser un fracàs-, però que continua en primera línia del llibre d'estil del City Football Group. I pel caràcter i manera de fer: un entrenador proper al jugador que també sap aixecar la veu i apretar quan les circumstàncies així ho demanen, cosa que s'hauria trobat a faltar del darrer cos tècnic. Això és el que s'extreu del que diu Vélez. Ell, propietat de l'Athletic però sense minuts a Primera, al mercat d'hivern del curs 10/11 va canviar d'aires i se'n va anar al Numància, on va jugar 18 partits a Segona. Allà va coincidir amb Juan Carlos Unzué. «Van ser uns mesos, però temps suficient per endur-me molt bons records i sensacions», rememora. Del tècnic, destaca que «té una idea de joc claríssima» i que se li «notava» que acabava de sortir del Barça, on havia treballat amb Pep Guardiola. «Apostava per sortir jugant des del darrere i al futbolista li donava un munt de mecanismes per solventar qualsevol situació. Feia moltes coses que després sortien bé al camp. Té confiança en el que fa i la transmet al vestidor». Vélez li troba moltes similituds al que es trobaria poc després com a jugador del Girona. «Em recorda el meu segon any a Montilivi, amb Rubi. Els veig, salvant les distàncies, molt semblants. Són entrenadors que volen tenir la pilota, que juguen. Aquell any va funcionar i és quan més he gaudit jugant al futbol. Tant de bo, si fitxa, a Montilivi es torni a viure quelcom similar amb un altre final».

Parla d'un entrenador, quan es refereix a Unzué, que «ho va canviar tot» quan va arribar a Soria i en recorda una anècdota. «Al final de temporada ens va preparar un vídeo. Era una recopil·lació de jugades que havíem fet al llarg de l'any. Ens va servir per adonar-nos del munt de coses que havíem fet bé. Algunes fins i tot ens van sorprendre a nosaltres mateixos. Era al·lucinant».

El defineix també com una persona «molt propera» i d'un tracte «espectacular», dels «millors» que ha tingut al llarg de la seva carrera. «Es pot parlar amb ell en qualsevol moment. És molt bo tenir-lo perquè la seva manera de fer i ser fa que et comprometis al cent per cent amb l'equip». Avisa també que a Unzué no li falta el càracter i que el treu quan és necessari. «I tant que en té. El fa servir sobretot quan les circumstàncies ho requereixen. Així ens va passar a Sòria quan vam passar alguna etapa més complicada. Si s'ha de posar dur i sever, ho fa». El veu «preparat» per afrontar un projecte ambiciós com el del Girona, si finalment l'entesa fructifica. «Té experiència a Primera, ja sigui com a segon o fins i tot al capdavant del Celta. Em costa d'entendre que no seguís més anys. Pot funcionar a Girona i un camp gran, Montilivi, li aniria molt bé».